Obre el menú principal

Congregació per a les Esglésies Orientals

La Congregació per a les Esglésies Orientals és una Congregació de la Cúria Romana responsable de les relacions amb les Esglésies Catòliques Orientals per tal d'ajudar al seu desenvolupament, la protecció dels seus drets i també el manteniment de d'una unitat en l'Església Catòlica pel que fa al patrimoni litúrgic, disciplinar i espiritual del ritu llatí, i l'herència de les diverses tradicions cristianes orientals. Té competència exclusiva en les següents regions: Egipte i la Península del Sinaí, Eritrea i el nord d'Etiòpia, el sud d'Albània i Bulgària, Romania, Xipre, Grècia, Hongria, Israel, Iran, Iraq, Índia, Líban, els territoris palestins, Síria, Jordània, Turquia i Ucraïna. Segons l'encíclica Pastor Bonus "tracta les matèries que estant relacionades amb les persones o les coses, afecten a les Esglésies Catòliques Orientals".[1] i es fundà amb el Motu Proprio Dei Providentis del papa Benet XV l'1 de maig del 1917.

Infotaula de càrrec políticCongregació per a les Esglésies Orientals
Peter Rusnák.jpg
Titular cardenal Leonardo Sandri
des del des del 23 de novembre de 2014
Designat per Papa Francesc
Estat Ciutat del Vaticà
Creat per Papa Benet XV
Creació 1 de maig de 1917
Precedit per cardenal Achille Silvestrini (prefecte emèrit)
Segon en el càrrec Cyril Vasiľ, S.J.
Lloc web www.vatican.va/roman curia/congregations/orientchurch/index it.htm
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Les seves funcions originalment eren exercides per la Congregació de Propaganda Fide, establerta el 1622, que també supervisava l'activitat missionera.

Dins d'aquest dicasteri, el 6 de gener de 1862, el Papa Pius IX va erigir la Congregatio de Propaganda Fide pro negotiis ritus orientalis mitjançant el breu apostòlic Romani Pontifices.

El Papa Benet XV va fer autònom aquest organismo, per mitjà del motu proprio Dei Providentis de l'1 de maig de 1917 i va prendre el nom de Congregatio pro Ecclesia orientali. El seu nom actual va ser donat pel Papa Pau VI amb la constitució apostòlica Regimini Ecclesiae Universae del 15 d'agost de 1967.

Sota el pontificat de Joan Pau II, per la Constitució Apostòlica Pastor Bonus de 28 de juny de 1988, es va aprovar el seu aspecte actual.

Entre 1917 i 1967 al capdavant del dicasteri estava el Papa, qui delegava les seves funcions al cardenal secretari. El rol de secretari va ser cobert per un prelat amb el títol d'assessor. Des de 1967 va assumir el títol de prefecte.

EstructuraModifica

Els Patriarques i Arquebisbes Majors de les Esglésies Orientals, i el President del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, són membres d'aquesta Congregació, en virtut de la mateixa Llei..[2] Els consultors i els oficials se seleccionen de manera que reflecteixi en la mesura del possible la diversitat de ritus.[3]

CompetènciesModifica

Aquesta congregació té autoritat sobre

  • totes les qüestions que es relatives a les Esglésies Orientals que fan referència a la Santa Seu (estructura i organització de les Esglésies, l'exercici de les funcions d'ensenyar, santificar i governar; d'estat, els drets i obligacions de les persones) i
  • les visites ad limina dels bisbes orientals[4]

Les competències d'aquesta congregació no inclouen les competències exclusives de les congregacions de la doctrina de la Fe i per a les Causes dels Sants, de la Penitènciaria Apostòlica, el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica i del Tribunal de la Rota Romana, incloent el que es refereix a les dispensacions d'un matrimoni ratumsed non consummatum (ratificat i no consumat).[note 1]

En els assumptes que afecten tant les esglésies orientals com la llatina, la Congregació opera, si l'assumpte és prou important, en consulta amb el dicasteri que té competència en la matèria per a l'Església llatina.[5]

La Congregació presta especial atenció a les comunitats de fidels catòlics orientals que viuen al territori de l'Església llatina i atén les seves necessitats espirituals, proporcionant als visitants i fins i tot els seus propis jerarques, la mesura que sigui possible i on els números i les circumstàncies ho requereixin, en consulta amb el Congregació competent per establir les Esglésies particulars a la regió.[6]

En les regions en les Esglésies orientals han estat dominants des de l'antiguitat, l'activitat apostòlica i missionera és responsabilitat exclusiva d'aquesta Congregació, fins i tot si l'anterior es porta a terme per missioners de ritu llatí.[7]

La congregació col·labora amb el Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians en els assumptes que es refereixen a les relacions amb els Esglésies orientals no-catòliques i amb el Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós en assumptes dins de l'abast d'aquesta última.[8]

MembresModifica

La congregació està composta actualment per 32 membres escollits entre els cardenals, arquebisbes i bisbes: el prefecte, designat el 9 de juny de 2007 pel Papa Benet XVI, és el cardenal argentí Leonardo Sandri.

Cronologia dels prefectesModifica

Cronologia de secretarisModifica

Cronologia dels assessorsModifica

Cronologia d'assessors honoríficsModifica

Cronologia dels sots-secretarisModifica

ReferènciesModifica

NotesModifica

  1. This is according to the Ap. Const. Pastor Bonus, Art. 58 §2. However, on 30 August 2011, Pope Benedict XVI amended the Ap. Const. Pastor Bonus with the MotuProprio Quaerit Semper, thereby transferring jurisdiction over marriages ratumsed non consummatum from the Congregation for Divine Worship and the Discipline of the Sacraments to a special Office at the Tribunal of the Roman Rota. The law obrogated the provision stating the 'exclusive competence' of the Congregation for Divine Worship regarding these marriages, for this provision was not expressly abrogated and the Office at the Roman Rota now oversees dispensations from such marriages
    cf. father/benedict xvi/motu proprio/documents/hf ben-xvi motu-proprio 20110830 quaerit-semper en.html Benedict XVI, MP Quaerit Semper (accessed August 8, 2012)

Enllaços externsModifica