Conicalcita

La conicalcita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1849 a la localitat espanyola d'Hinojosa del Duque (Còrdova), i el seu nom deriva del grec Konia (calç) i khalkós (coure), en al·lusió a la seva composició i als llocs on sol aparèixer.

Infotaula de mineralConicalcita
Conichalcite-157162.jpg
Conicalcita provinent de la mina Ojuela, Mapimí, Durango, Mèxic
Fórmula químicaCaCu(AsO4)(OH)
Epònimcalç i pols Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.08.BH.35
Nickel-Strunz 9a ed.8.BH.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.26 Modifica el valor a Wikidata
Dana41.5.1.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícrostes de cristalls aciculars a fibrosos, masses botrioides i crostes compactes
Estructura cristal·linaa = 7.39(1) Å, b = 9.23(1) Å, c = 5.83(1) Å; V 397.66 ų; Z = 4
Simetriaortoròmbica (2 2 2) - disfenoidal
Colorverd herba a verd groguenc, verd pistatxo, verd maragda
Maclesrares en {001}
Exfoliacióabsent
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa4,5
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllaverda
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica4,3
Propietats òptiquesbiaxial (+/-)
Índex de refracciónα = 1.778 - 1.800 nβ = 1.795 - 1.831 nγ = 1.801 - 1.846
Birefringènciaδ = 0.023 a 0.046
Pleocroismevisible
Dispersió òpticaforta r < v a r < v moderada
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La conicalcita pertany al grup adelita-descloizita, que agrupa tots els arsenats i vanadats ortoròmbics.[2] És l'anàleg amb arsènic de l'hermannroseïta (CaCuPO4(OH)). Forma el terme extrem de diverses sèries de solució sòlida, sent els altres extrems:

A més dels elements de la seva fórmula, CaCu(AsO4)(OH), sol portar com a impureses que li donen tonalitats: magnesi, fòsfor, vanadi i zinc. És una mena del coure, però de poca importància.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la conicalcita pertany a "08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO4 = 1:1" juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jacimentsModifica

És un mineral secundari que sol trobar-se en les zones d'oxidació dels jaciments de minerals de coure rics en arsènic. Típicament és el producte d'alteració de l'enargita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: olivina, malaquita, limonita, libethenita, jarosita, clinoclasa, brochantita, atzurita o austinita.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conicalcita
  1. «Conichalcite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  2. «Adelite-Descloizite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  3. «Austinite-Conichalcite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  4. «Cobaltaustinite-Conichalcite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  5. «Conichalcite-Duftite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  6. «Conichalcite-Tangeite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].