Conjunció (gramàtica)

paraula o conjunt de paraules que enllaça proposicions, sintagmes o paraules

La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals. És una paraula invariable que uneix altres mots, sintagmes o frases en un discurs i per tant és un nexe (també anomenat relacionant, unió o enllaç segons les diferents escoles lingüístiques).[1][2]

Algunes conjuncions tenen un significat propi, d'altres només l'adquireixen en funció del context dels elements units per elles. Quan un grup de paraules actuen en bloc com una conjunció s'anomenen locucions conjuntives.

Les conjuncions i les locucions conjuntives formen part de les paraules o expressions invariables que relacionen parts d’una frase anomenades connectors, juntament amb adverbis, preposicions, locucions adverbials i locucions preposicionals.[3]

Tipus de conjuncions en català

modifica

Aquí hi ha llistes dels diferents tipus de conjuncions en català, amb exemples (també apareixen locucions conjuntives). Les coordinants uneixen elements al mateix nivell sintàctic, mentre que les subordinants fan dependre un element de l'altre.[4]

  • Coordinants:
    • Copulatives: i, ni...
    • Disjuntives: o, bé, o sinó...
    • Adversatives: però, sinó que, no obstant això, malgrat això, tanmateix...
    • Distributives: ara... ara, adés... adés, ni...ni, ja... ja, l'un... l'altre, sia... sia, sia... o...
    • Explicatives: és a dir, això és, o siga...
    • Il·latives: doncs, per tant, en conseqüència, tant de bo...
    • Continuatives: encara, endemés, a més, a més a més, encara més, fins i tot...
  • Subordinants:
    • Completives: que...
    • De temps: després que, mentre...
    • De manera: com, tal que...
    • Condicionals: si, sempre que...
    • Concessives: malgrat, encara que, tot i que...
    • Consecutives: en conseqüència, per tant...
    • Causals: perquè, car, ja que...
    • Comparatives: més...que, menys...que...
    • Finals: perquè, a fi que, per tal que...
    • De lloc: on, allà on...

Per alguns autors, les coordinants són les úniques que tenen autèntic caràcter de conjunció.[5]

La conjunció perquè pot ser pot ser final (amb el verb en subjuntiu) i causal (amb el verb en indicatiu). No s'ha de confondre amb per què seperat ni per a què on no hi ha cap conjunció.[6]

Referències

modifica
Vegeu la categoria Conjuncions al Viccionari, amb una llista de mots sobre conjuncions.
  1. «Conjuncions – Aula de català». [Consulta: 17 juliol 2023].
  2. CPNL, Consorci per a la Normalització Lingüística-. «42. Les conjuncions | Gramàtica». [Consulta: 17 juliol 2023].
  3. «43. Els connectors». Consorci per a la normialització lingüística. [Consulta: 21 juliol 2023].
  4. «Les conjuncions | Gramatic». [Consulta: 17 juliol 2023].
  5. «Conjunció (gramàtica)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Conjuncions i locucions conjuntives». UOC. [Consulta: 21 juliol 2023].