Conrad Beck

compositor suís

Conrad Beck (Schaffhausen, 16 de juny, 1901 - Basilea, 31 d'octubre, 1989) fou un compositor suís.

Infotaula de personaConrad Beck
Conrad Beck 1961.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1901 Modifica el valor a Wikidata
Lohn (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1989 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Basilea (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat Suïssa
Activitat
OcupacióCompositor

Musicbrainz: b01a9dea-9f55-4a90-8743-5ee822d2be0d Modifica els identificadors a Wikidata

Fill d'un pastor calvinista, realitza els seus estudis musicals en el conservatori de Zuric, el 1921-24, sent deixeble de Paul Müller. El 1925 es trasllada a París per ampliar coneixements sota la direcció de Nadia Boulanger. Així mateix, rebé lliçons d'Arthur Honegger i Albert Roussel, integrant-se en la dita –escola de París- centre de l'estètica avantguardista musical europea de finals dels anys vint. El 1926 estrenà a París el Quartet de corda núm. 3, amb un notable èxit, el qual significava una anàlisi profunda de l'obra de Johann Sebastian Bach. El Concert per a quartet de corda i orquestra, que estrenà a Chicago el 1930, fou una obra recollida immediatament pels grans programes simfònics i assimilada per directors com Ernest Ansermet, Hermann Scherchen i Walter Staram. El 1932 tornà a Suïssa i assumí la direcció de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Basilea i, fins a 1966, fou director de la secció de musical d'aquella institució, càrrec que compartí amb el de professor del conservatori de la mateixa ciutat, en la qual realitzà una notable feina pedagògica.

La seva obra musical s'inscriu en la superació del neoclassicisme d'entreguerres, amb un retorn a les formes essencials, dites "pures", producte d'una extrema rigorositat en l'escriptura i d'una concepció combinat-iva-matemàtica de gran efectivitat expressiva, amb una marcada influència de l'obra de Honegger, que fou el seu mestre. D'altres obres importants de Beck són: les set simfonies que compongué entre 1925-57, el miserere La Mort de Basilea (1925), el ballet, El gran ós (1936, diversos oratoris, entre ells Die Sonnenfinsternis, basada en un text de l'escriptor Adalbert Stifter (1976), L'Elegia, sobre un poemàtic de Friedrich Hölderlin (1972); però potser la peça més significativa la setena de llurs simfonies, Eneas en el bosc (1957).

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica