Conrad IV d'Alemanya

Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254). Fill de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi i de la reina regnant de Jerusalem, Violant.

Infotaula de personaConrad IV d'Alemanya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1228 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Àndria (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1254 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Lavello (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malària Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMessina Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Duc de Suàvia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHohenstaufen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet de Baviera (1246 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsConradí de Sicília Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Isabel II de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric VII d'Alemanya, Manfred I de Sicília, Frederic d'Antioquia, Enzo rei de Sardenya, Frederick of Pettorano (en) Tradueix, Constança II de Hohenstaufen i Margarida de Sicília Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut a Andria, Conrad va ser el segon fill de Frederic i Violant, i l'únic que visqué. La seva mare va morir de part. Conrad va viure a Itàlia fins al 1235, quan va visitar Alemanya per primer cop.

Frederic va deposar el seu fill gran Enric el 1237, que s'havia revoltat en suport de la Lliga llombarda en 1235. La rebel·lió va fracassar i Enric, deposat dels seus títols, va ser empresonat el 1235,[1] i la lliga derrotada a la batalla de Cortenuova el 1237.[2] Frederic va fer elegir Conrad com a Rei dels Romans a la dieta de Magúncia.[3] El títol feia suposar que Conrad, aleshores amb tan sols nou anys, heretaria la posició d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

L'arquebisbe Sigfrid III de Magúncia va actuar com a regent d'Alemanya mentre el seu pare lluitava contra el partit güelf a Itàlia fins al 1242, quan Sigfrid III de Magúncia va abandonar Frederic,[3] i aquest va escollir Enric I Raspe, landgravi de Turíngia, i Wenceslau I de Bohèmia, per assumir aquesta funció. Conrad va intervenir directament en la política alemanya a partir del 1240.

Però quan el 1245 el papa Innocenci IV va imposar una censura papal al Concili de Lió I sobre Frederic i va declarar a Conrad deposat,[4] Enric Raspe va donar suport al papa,[5] que va donar suport a l'elecció de Raspe com a anti-rei d'Alemanya el 22 de maig de 1246. Com els prínceps seculars no donaven suport a l'elecció de Raspe com a rei a la primavera de 1246, aquest els havia demanat, amb el suport del papa i la majoria dels bisbes, que assistissin a una conferència a la cort de Frankfurt, on havien de confirmar-lo, però Conrad, que havia rebutjat la seva deposició va anar al seu encontre amb un exèrcit format principalment per tropes suaves i es va enfrontar amb l'exèrcit dels arquebisbes de Magúncia i Colònia, sent derrotat a la batalla de Nidda l'agost del 1246,[6] Quatre setmanes després de la derrota a Nidda, Conrad es casava amb Elisabet de Baviera, filla del duc de Baviera Otó II de Wittelsbach.

El 16 de febrer de 1247, Enric morí i el 3 d'octubre fou escollit com a rei d'Alemanya Guillem II d'Holanda pel partit güelf iniciant el Gran Interregne.[7] Aquisgrà es va negar a permetre l'entrada als partidaris de Guillem, que van assetjar-la a finals d'abril o principis de maig fins que els ciutadans van negociar la seva rendició el 18 d'octubre prometent obediència al papa Innocenci i al rei Guillem, que va entrar a la ciutat el 19 d'octubre i va ser coronat l'1 de novembre.[8] Els problemes a Sicília i la força del partit papal a Alemanya van obligar Conrad a abandonar Alemanya per Sicília a finals de 1251, quan va prendre el títol de rei de Sicília.[9] El 1252 naixia el seu primer fill, que es diria com ell i seria conegut com a Conradí, i la posició de Conrad al Regne de Sicília es va consolidar amb la captura de Nàpols l'octubre de 1253,[10] però els seus esforços per arribar a un acord amb el papat van fracassar i va decidir envair Itàlia amb l'esperança de recuperar la totalitat dels dominis del seu pare però no va ser capaç de sotmetre els partidaris del papa Conrad va ser excomunicat el 1254, i va morir de malària el mateix any a Lavello, a la Basilicata. El seu fill Conradí continuaria la lluita amb el papat, de forma infructuosa i Alexandre IV va contraatacar oferint Sicília a Edmund el Geperut, fill d'Enric III d'Anglaterra.[11]

Referències

modifica
  1. Lower, Michael. The Barons' Crusade: A Call to Arms and Its Consequences (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2013, p. 40. ISBN 9780812202670. 
  2. Brian A. Pavlac, Elizabeth S. Lott. 9781440848568 (en anglès). ABC-CLIO, 2019, p. 111. ISBN 9781440848568. 
  3. 3,0 3,1 Walter Alison Phillips, James Wycliffe Headlam, Arthur William Holland. A Short History of Germany and Her Colonies (en anglès). Encyclopaedia britannica Company, 1914, p. 21. 
  4. Mirbt, Carl Theodor. «Lyons, Councils of». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). Vol. 17. 11th ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 176–177. 
  5. Conrad IV de Germània. GEC [Consulta: 5 febrer 2023]. 
  6. Schaller, Hans Martin. «Heinrich Raspe». A: Neue Deutsche Biographie 8 (en alemany), 1969, p. 334–336. 
  7. Fay, Theodore Sedgwick. The Three Germany's: Glimpses Into Their History (en anglès). Volum 1, Theodore Sedgwick Fay, p. 204. 
  8. Knödler, Julia. «Aachen, Siege of». A: Clifford J. Rogers. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 1. 
  9. «Conrad IV» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 febrer 2023].
  10. Hassall, Arthur. A Handbook of European History 476-1871 (en anglès). Macmillan and Company, 1897, p. 70. 
  11. A Short Course of History (en anglès). Volum 1. Havilland le Mesurier Chepmell, 1857, p. 366. 


Precedit per:
Frederic II
Rei d'Alemanya
1237–1254
Succeït per:
Guillem II d'Holanda
Rei de Sicília
1250–1254
Conradí
Frederic i Violant Rei de Jerusalem
1228–1254
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conrad IV d'Alemanya