Consell Nacional de Defensa

El Consell Nacional de Defensa va ser un organisme que va assumir el paper de govern provisional en el que quedava de la República Espanyola després del cop militar protagonitzat pel coronel Casado contra el Govern de Negrín. Mitjançant aquest cop, que va tenir lloc a Madrid, el 5 de març de 1939, es va pretendre posar fi a la guerra civil mitjançant un acord, entre militars, que limités les anunciades represàlies dels vencedors i evitar l'intent comunista de perllongar el conflicte fins a enllaçar-lo amb la immediata conflagració europea; única possibilitat de pervivència del ja derrotat govern republicà.

Infotaula d'organitzacióConsell Nacional de Defensa
Los líderes del Consejo Nacional de Defensa a su llegada al Reino Unido.jpg
Els membres del Consell Nacional de Defensa a l'arribar al Regne Unit. Visibles entre altres Segismundo Casado López (a la primera fila, a l'esquerra) i Wenceslao Carrillo Alonso-Forjador (a primera fila, amb barret). Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaXXVIe Gouvernement de la République (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1939 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perSegon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

L'origen del cop està en el 28 de febrer d'aquest any, després de difondre's la notícia del reconeixement de Franco per Gran Bretanya i França, Manuel Azaña, des de París, dimiteix de la presidència de la República. Azaña també s'havia negat prèviament a respondre a les peticions de Juan Negrín perquè tornés al seu lloc fins a aquesta dimissió. Amb aquesta actitud, va quedar palesa la falta d'autoritat formal de Negrin, el que va motivar que militars, republicans, socialistes i anarquistes, amb l'expressa exclusió de comunistes, propiciessin un govern substitut, sense ja més fi que el d'intentar negociar una pau amb les forces de Franco. La presidència li va ser oferta a Julián Besteiro, el personatge més popular dels membres, que no va acceptar al considerar que hauria de presidir-la un militar, a causa de les circumstàncies esmentades, encara que va acceptar una conselleria de les 8 que componien el Consell, i quedant la presidència en mans del General Miaja. El Consell es va constituir amb els següents membres:

Presidència José Miaja Menant
Estat Julián Besteiro, (PSOE)
Governació Wenceslao Carrillo, (PSOE)
Defensa Segismundo Casado
Hisenda José Manuel González Marín, (CNT)
Treball Antonio Pérez, (UGT)
Justícia Miguel San Andrés Castro (Izquierda Republicana)
Instrucció Pública José del Río (Unió Republicana)
Comunicacions Eduardo Val (CNT)