Consell Superior d'Investigacions Científiques

agència estatal espanyola

L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.[1] Adscrit al Ministeri de Ciència i Innovació,[2] el CSIC té caràcter multidisciplinari, i realitza investigacions avançades en tots els camps de la ciència gràcies als seus més de cent centres repartits arreu d'Espanya. La Delegació del CSIC a Catalunya està situada al barri del Raval de Barcelona.

Infotaula d'organitzacióConsell Superior d'Investigacions Científiques
(es) Consejo Superior de Investigaciones Científicas Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCSIC Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganisme públic de recerca
editorial
editor en accés obert
consell de recerca
agència estatal
editorial acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballinvestigació Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaagència estatal Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaJunta per a l'Ampliació d'Estudis Modifica el valor a Wikidata
Creació24 novembre 1939
Activitat
ÀmbitEspanya Modifica el valor a Wikidata
Membre deConfederació de Repositoris d'Accés Obert
DataCite
Unió Acadèmica Internacional
Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles
Associació de Publicacions Acadèmiques d'Accés Obert
ORCID
arXiv
Science Europe
Comitè sobre Recerca Espacial
Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMaría Eloísa del Pino Matute (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats11.112 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuMinisteri de Ciència, Innovació i Universitats
Secretaria General de Recerca Modifica el valor a Wikidata
Filial
Part deELIXIR Espanya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcsic.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: CSIC Twitter (X): CSIC Instagram: csic Youtube: UCCzO-Rkos3KuKOfssqcjaqw Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval

Història modifica

 
Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial, pertanyent al CSIC.
 
Inscripció en el frontal de l'edifici principal, obra de Miguel Fisac

El CSIC actual entronca amb la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) (1907-1939)[3] que, sorgida en el si de la Institución Libre de Enseñanza i inspirada en la filosofia krausista, fou la institució encarregada, amb alguns èxits notables, de treure la ciència espanyola del seu endarreriment. No obstant això, la JAE va ser desmantellada per un decret del govern de Burgos de 19 de maig de 1938, que en traspassà els serveis a l'Instituto de España i a les universitats.[4]

El Consell Superior d'Investigacions Científiques va ser creat després de la guerra civil —sobre la base organitzativa i estructural que havia establert la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques des de 1907—, encara que la incorporació dels béns de la JAE en el nou CSIC no fou ni amable ni integradora.[5] La llei fundacional, de 24 de novembre de 1939, resumia així els fins als quals havia de servir: «…Cal imposar, en suma, en l'ordre de la cultura, les idees essencials que han inspirat el nostre Gloriós Moviment, en les quals es conjuguen les lliçons més pures de la tradició universal i catòlica amb les exigències de la modernitat».[6]

L'esperit que animava el seu fundador i primer president, José Ibáñez Martín, l'expressen aquestes paraules del seu discurs inaugural: «Volem una ciència catòlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les heretgies científiques que van assecar les lleres de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadència. [...] La nostra ciència actual, en connexió amb la que en els segles passats ens va definir com a nació i com a imperi, vol ser abans de res catòlica.»[7]

El primer president del CSIC fou José Ibáñez Martín, de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes, que era també ministre d'Educació en el segon govern de Franco i president del Consell d'Estat; vicepresident en va ser fra José López Ortiz, després bisbe de Tui, i secretari general, i ideòleg, José María Albareda Herrera, membre de l'Opus Dei.

No obstant això, després d'haver passat més de seixanta anys d'aquell traumàtic procés, hom pot afirmar que el CSIC i algunes de les seves institucions annexes, com la coneguda Residencia de Estudiantes, han contribuït a articular i desenvolupar l'esperit de la Transició, identificant-se millor amb l'antiga Junta per a Ampliació d'Estudis de Cajal, Cabrera o Bolívar, que amb el CSIC del període fundacional, el d'Ibáñez Martín i Albareda.

Pel que fa a la continuïtat material, ja que no de filosofia, amb la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, cal dir que els responsables de la fundació del CSIC —en particular el seu primer secretari general, José María Albareda, catedràtic de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid i responsable primer de les característiques organitzatives i funcionals sobre les quals es va edificar el Consell— van decidir mantenir la seu central de l'organisme en el complex dels Alts de l'Hipòdrom. La dinàmica del CSIC va determinar la construcció de nous edificis: també el CSIC va integrar fundacions de la JAE, com el Museu de Ciències Naturals, el Centre d'Estudis Històrics (situat al carrer de Medinaceli) i l'emblemàtic Institut Rockefeller, avui Institut de Química-Física Rocasolano, contribuint així a enfortir, malgrat tantes circumstàncies polítiques contràries, els nexes històrics d'unió entre la vella JAE i el CSIC.

El Consell va haver d'afrontar molt aviat la qüestió de l'expansió. El període autàrquic va reclamar del CSIC el suport tecnològic per a mantenir la supervivència de la indústria. D'aquesta tasca es va encarregar el Patronat Juan de la Cierva. Aquest Patronat va incorporar l'Institut de la Construcció Eduardo Torroja, i va desenvolupar instituts i centres orientats al suport de la indústria, com l'Institut de Física Aplicada Torres Quevedo i el Centre Nacional de Química Orgànica, avui dedicat a Manuel Lora-Tamayo, i altres centres tecnològics com l'Institut del Fred i el Centre d'Investigacions Metal·lúrgiques (CENIM). El següent pas en l'expansió dels centres i instituts tecnològics del binomi Patronat Juan de la Cierva-CSIC —en àrees emergents com automàtica i robòtica, fermentacions industrials, ceràmica i vidre, que requerien espais per a plantes industrials—, va optar per situar-los a Arganda del Rey.

El desenvolupament de la biologia, una àrea en la qual el CSIC ha destacat segons la tradició espanyola, es va iniciar amb l'inici dels anys cinquanta del Centre d'Investigacions Biològiques (CIB) i es va completar amb el nou edifici de l'Institut Cajal. La gran explosió de la investigació en bioquímica i biologia molecular, i en la qual el CSIC va assumir el lideratge en l'àmbit espanyol, va reclamar una estratègia expansiva i de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Madrid, que va ser receptiva institucionalment al desafiament que es presentava. La Facultat de Medicina va acollir l'Institut d'Enzimologia, liderat pel gran bioquímic espanyol Alberto Sols. Posteriorment, el campus de Canto Blanco va ser el lloc escollit per a la instal·lació del Centre de Biologia Molecular, una unitat mixta CSIC-UAM. Com a fruit d'aquesta línia de col·laboració entre el CSIC i la Universitat Autònoma de Madrid —donada suport aquesta per la capacitat territorial del campus de Canto Blanco, nous centres i instituts del Consell Superior d'Investigacions Científiques—, el Centre Nacional de Biotecnologia, l'Institut de Materials, l'Institut de Catàlisi, l'Institut de Ceràmica i Vidre s'han instal·lat en aquest campus o estan en vies de fer-ho.

Objectiu i funcions modifica

Els objectius i funcions actuals del CSIC estan regulats al Reial decret 1730/2007,[8] de 21 de desembre, pel qual es crea l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques i s'aprova el seu Estatut, i a la Llei 14/2011, de 1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.[9]

L'objectiu és el foment, la coordinació, el desenvolupament i la difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter multidisciplinar, amb la finalitat de contribuir a l'avanç del coneixement i al desenvolupament econòmic, social i cultural, així com a la formació de personal i a l'assessorament a entitats públiques i privades en aquestes matèries.

Les funcions són:

  • Realitzar recerca científica i tecnològica i, si s'escau, contribuir al seu foment.
  • Transferir els resultats de la investigació científica i tecnològica a institucions públiques i privades.
  • Proporcionar serveis cientificotècnics a l'Administració General de l'Estat així com a altres administracions i institucions públiques i privades.
  • Impulsar la creació d'entitats i empreses de base tecnològica.
  • Contribuir a la creació d'entitats competents per a la gestió de la transferència i la valoració de la tecnologia.
  • Formar investigadors.
  • Formar experts a través de cursos d'alta especialització.
  • Fomentar la cultura científica a la societat.
  • Gestionar instal·lacions cientificotècniques que li siguin encomanades al servei de el sistema de recerca científica i desenvolupament tecnològic.
  • Participar en els òrgans i organismes internacionals que li encomani el Ministeri d'Educació i Ciència.
  • Participar en els òrgans i organismes nacionals que li encomani el Ministeri d'Educació i Ciència.
  • Participar en el disseny i la implementació de les polítiques científiques i tecnològiques de l'Ministeri d'Educació i Ciència.
  • Col·laborar amb altres institucions, tant nacionals com internacionals, en el foment i la transferència de la ciència i la tecnologia, així com en la creació i desenvolupament de centres, instituts i unitats d'investigació científica i tecnològica.
  • Col·laborar amb les universitats en les activitats d'investigació científica i desenvolupament tecnològic i en l'ensenyament de postgrau.
  • Informar, assistir i assessorar en matèria de ciència i tecnologia a entitats públiques i privades.
  • Formar experts en gestió de la ciència i la tecnologia.
  • Col·laborar en l'actualització de coneixements en ciència i tecnologia del professorat d'ensenyaments no universitaris.
  • Donar suport a la realització de polítiques sectorials definides per l'Administració General de l'Estat mitjançant l'elaboració d'estudis tècnics o activitats d'investigació aplicada.
  • Qualssevol altres encaminades a potenciar la investigació científica i tecnològica que li atribueixi la normativa aplicable o li encomani el Govern.

Centres del CSIC a Catalunya[10] modifica

Altres centres del CSIC de l'àmbit catalanoparlant modifica

Altres Centres del CSIC a Espanya modifica

Altres Centres del CSIC fora d'Espanya modifica

Adreça de la seu principal modifica

  • Carrer Serrano núm. 117, 28006 Madrid
  • Tel. +34 91 5855000/5001/5050. Fax: +34 91 41113077.

Presidents del CSIC modifica

Els presidents del CSIC tenen rang de director general.[11]

Període en el càrrec President Període en el càrrec President
(30/12/1939 - 31/08/1967) José Ibáñez Martín (31/08/1967 - 23/07/1971) Manuel Lora-Tamayo Martín
(21/08/1971 - 24/09/1973) José Luis Villar Palasí (12/10/1973 - 09/10/1974) Enrique Gutiérrez Ríos
(25/10/1974 - 11/02/1977) Eduardo Primo Yúfera (11/02/1977 - 15/03/1978) Justiniano Casas Peláez
(15/03/1978 - 22/07/1980) Carlos Sánchez del Río y Sierra (22/07/1980 - 28/03/1983) Alejandro Nieto García
(28/03/1983 - 17/05/1984) José Elguero Bertolini (17/05/1984 - 10/10/1988) Enric Trillas Ruiz
(10/10/1988 - 01/07/1991) Emilio Muñoz Ruiz (01/07/1991 - 01/08/1992) Elías Fereres Castiel
(17/09/1992 - 18/06/1996) José María Mato de la Paz (18/06/1996 - 09/09/2000) César Nombela Cano
(09/09/2000 - 22/02/2003) Rolf Tarrach Siegel (22/02/2003 - 15/05/2004) Emilio Lora-Tamayo D'Ocon[12]
(15/05/2004 - 25/04/2008) Carlos Martínez Alonso (25/04/2008 - 13/01/2012) Rafael Rodrigo
(13/01/2012 - 17/11/2017) Emilio Lora-Tamayo D'Ocon[13] (17/11/2017 - 21/06/2022) Rosa María Menéndez López[14]
(21/06/2022 - .....) María Eloísa del Pino Matute[15]

Delegats del CSIC a Catalunya[16] modifica

Referències modifica

  1. Laboratorio de Cibermetría del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS). Ranking web of research centers Arxivat 2014-03-02 a Wayback Machine.
  2. «Real Decreto 404/2020, de 25 de febrero, por el que se desarrolla la estructura orgánica básica del Ministerio de Ciencia e Innovación.» (en castellà). BOE. [Consulta: 27 juny 2021].
  3. Caballero Garrido, Ernesto, coord.. El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana (en castellà). Madrid: Trea, 2010. ISBN 978-84-9704-495-0. 
  4. Otero Carvajal, L.E. (2001) La destrucción de la ciencia en España. Las consecuencias del triunfo militar de la España franquista. Historia y Comunicación Social, 6: 149-186.
  5. Llei fundacional del CSIC (1939)
  6. España «Ley de 24 de noviembre de 1939 creando el Consejo Superior de Investigaciones Científicas». BOE, 28-11-1939, pàg. 6668-6671 [Consulta: 2 març 2019].
  7. Elías, C. (2000) Los científicos piden que el CSIC no tenga carácter político. El Mundo, 15 d'octubre de 2000.
  8. «Real Decreto 1730/2007, de 21 de diciembre, por el que se crea la Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas y se aprueba su Estatuto.» (en castellà). BOE. [Consulta: 27 març 2021].
  9. «Ley 14/2011, de 1 de junio, de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación.» (en castellà). [Consulta: 27 març 2021].
  10. «Centres a Catalunya». Delegació del CSIC a Catalunya. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2018. [Consulta: 29 novembre 2018].
  11. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 223. ISBN 84-930048-0-4. 
  12. Lora-Tamayo va a sustituir a Tarrach como presidente del CSIC, El País, 21 de febrer de 2003.
  13. El investigador Emilio Lora-Tamayo, nuevo presidente del CSIC, rtve, 13 de gener de 2012.
  14. «El Gobierno nombra a Rosa Menéndez nueva presidenta del CSIC, primera mujer en ocupar el puesto». La Vanguardia, 17-11-2017 [Consulta: 17 novembre 2017].
  15. «Eloísa del Pino sustituye a Rosa Menéndez al frente del CSIC». El País, 21-06-2022 [Consulta: 10 juliol 2022].
  16. Calvo i Calvo, Lluís (coord.). El CSIC en Cataluña (1942-2012) : siete décadas de investigación científica. Barcelona: Editorial CSIC, 2012, p. 79-111. ISBN 978-84-00-09618-2. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell Superior d'Investigacions Científiques