Consell de Ministres d'Espanya (IX Legislatura)
El Consell de Ministres d'Espanya de la IX Legislatura és el Consell de Ministres que prengué possessió del seu càrrec el 14 d'abril de 2008.
Dades | |
---|---|
Tipus | Consell de Ministres d'Espanya |
Història | |
Reemplaça | primer govern Zapatero |
Creació | 2008 |
Data de dissolució o abolició | 2011 |
Reemplaçat per | primer govern Rajoy |
Ministres
- María Teresa Fernández de la Vega fins al 21 d'octubre de 2010
- Alfredo Pérez Rubalcaba des del 21 d'octubre del 2010
- Pedro Solbes Mira fins al 7 d'abril de 2009
- Elena Salgado Méndez des del 7 d'abril de 2009
- Manuel Chaves González des del 7 d'abril de 2009
- Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé fins al 21 d'octubre de 2010
- Trinidad Jiménez García-Herrera des del 21 d'octubre de 2010
- Mariano Fernández Bermejo fins al 23 de febrer de 2009
- Francisco Caamaño Domínguez des del 23 de febrer de 2009
- Magdalena Álvarez Arza fins al 7 d'abril de 2009
- José Blanco López des del 7 d'abril de 2009
- Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo fins al 7 d'abril de 2009
- Ángel Gabilondo Pujol des del 7 d'abril de 2009 (únicament com a Ministre d'Educació)
- Celestino Corbacho Chaves fins al 21 d'octubre de 2010
- Valeriano Gómez Sánchez des del 21 d'octubre de 2010
- Elena Espinosa Mangana fins al 21 d'octubre de 2010
- Rosa Aguilar Rivero des del 21 d'octubre de 2010
- María Teresa Fernández de la Vega fins al 21 d'octubre de 2010
- Ramón Jáuregui Atondo des del 21 d'octubre de 2010
- Elena Salgado Méndez fins al 7 d'abril de 2009 (passa a denominar-se Ministeri de Política Territorial)
- Bernat Sòria Escoms fins al 7 d'abril de 2009
- Trinidad Jiménez García-Herrera des del 7 d'abril de 2009 (afegeix les competències en Política Social)
- Leire Pajín Iraola des del 21 d'octubre de 2010
- César Antonio Molina fins al 7 d'abril de 2009
- Ángeles González Sinde des del 7 d'abril de 2009
- Beatriz Corredor Sierra fins al 21 d'octubre de 2010
- Bibiana Aído Almagro fins al 21 d'octubre
Canvis
modifica- El 23 de febrer de 2009[1] Rodríguez Zapatero va anunciar la dimissió de Mariano Fernández Bermejo com a Ministre de Justícia setmanes després de la primega vaga realitzada pels jutges en la història d'Espanya, vaga que el ministre va pretendre prohibir però que va acabant-se realitzant amb un seguiment majoritari, així com per les crítiques rebudes per participar sense disposar de la llicència necessària en una cacera a Torres (Jaén), organitzada pel secretari del Partit Popular d'aquest municipi Bartolomé Molina al costat d'unes altres 50 persones, entre les quals es trobava el Jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, que en aquell moment instruïa la causa del "cas Gürtel" del suposat finançament il·legal del Partit Popular. Davant d'aquests fets Rodríguez Zapatero va nomenar Francisco Caamaño com el seu substitut.
- El 7 d'abril de 2009[2] Rodríguez Zapatero anuncià una remodelació del govern per afrontar la Crísi econòmica per la qual Pedro Solbes abandonava la Vicepresidència Segona del Govern i el Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya sent substituït per Elena Salgado Méndez, que al seu torn abandonava el Ministeri d'Administracions Públiques. Així mateix Ángeles González Sinde substituïa a César Antonio Molina Sánchez al capdavant del Ministeri de Cultura; José Blanco López a Magdalena Álvarez Arza al capdavant del Ministeri de Foment; Ángel Gabilondo Pujol a Mercedes Cabrera al capdavant del Ministeri d'Educació, Política Social i Esports, i Trinidad Jiménez a Bernat Sòria Escoms al capdavant del Ministeri de Sanitat i Consum. També s'incorporava al Govern el fins a aquest moment el Presidents d'Andalusia Manuel Chaves com a Vicepresident Tercer i Ministre de Política Territorial.[3][4] Segons aquesta reestructuració del Govern, les competències en Assumptes Socials/Política Social són traspassades al Ministeri de Sanitat; les competències en Esports són assumides pel mateix Zapatero, les competències en Universitats són assumides pel Ministeri d'Educació (en detriment del Ministeri de Ciència i Innovació) i el Ministeri d'Administracions Públiques és reanomenat Ministeri de Política Territorial.
- El 20 d'octubre de 2010[5] Zapatero anuncia un canvi de govern que afecta a 6 ministeris pel qual la Vicepresidenta Primera, Portaveu del Govern i Ministra de la Presidència María Teresa Fernández de la Vega era substituïda pel també Ministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba que afegiria la vicepresidència primera i les tasques de portaveu, i Ramón Jáuregui Atondo la substituiria al Ministeri de la Presidència. De la mateixa manera, diversos ministres de l'executiu de Zapatero són substituïts: Celestino Corbacho Chaves (Ministre de Treball i Immigració) per Valeriano Gómez Sánchez, Elena Espinosa Mangana (Ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí) per Rosa Aguilar Rivero i Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé (Ministre d'Afers Exteriors i Cooperació) per Trinidad Jiménez García-Herrera fins aleshores Ministra de Sanitat i Política Social que és substituïda per Leire Pajín Iraola. Dos ministeri desapareixen per tal de convertir-se en Secretaries d'Estat: el d'Habitatge (dirigit per Beatriz Corredor Sierra), competències de les quals assumeix el Ministeri de Foment; i el d'Igualtat (dirigit per Bibiana Aído Almagro), competències de les quals assumeix el Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials.
Referències
modifica- ↑ (castellà) Dimite el ministro de Justicia, Mariano Fernández Bermejo
- ↑ (castellà) Boletín Oficial del Estado extraordinario. 7 d'abril de 2009
- ↑ (català) L'aparell del PSOE guanya pes amb la remodelació del govern espanyol Arxivat 2009-04-08 a Wayback Machine.
- ↑ (castellà) Ángel Gabilondo, Trinidad Jiménez y González Sinde, principales novedades del Gobierno
- ↑ (castellà) Zapatero remodela ampliamente su Gobierno