Consell de la Generalitat Valenciana

El Consell de la Generalitat Valenciana és l'òrgan col·legiat que governa al País Valencià[1] amb funcions executives i administratives,[2] essent-ne una de les institucions bàsiques juntament amb el President i les Corts,[3] segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.

Infotaula d'organitzacióConsell de la Generalitat Valenciana
Dades
Tipuspoder executiu
govern autonòmic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1982
Governança corporativa
Seu
President Modifica el valor a Wikidatapresident de la Generalitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Part deGeneralitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgva.es… Modifica el valor a Wikidata

La utilització del terme "consell" respon al desig de recuperar les denominacions o formalismes de l'època foral, quan amb els Furs, es crearen les primeres institucions d'autogovern. De fet, també l'òrgan preautonòmic fou denominat Consell del País Valencià fins a l'aprovació de l'Estatut de 1982.

Componen el Consell de la Generalitat Valenciana el President de la Generalitat, el vicepresident del Consell de la Generalitat Valenciana (o vicepresidents) si escau, i els consellers.

El Conseller de la Generalitat Valenciana és cadascun dels membres del Consell de la Generalitat Valenciana designats pel President de la Generalitat Valenciana com a caps de les diferents Conselleries perquè gestionen distintes àrees de govern.[cal citació]

Històric de Consells

modifica
President Vicepresident Governació / Administració Pública / i Justícia Agricultura, Pesca i Alimentació Medi Ambient Cultura Educació i Ciència Economia i Hisenda Sanitat i Consum Seguretat Social / Afers Socials / Benestar Social Treball / Ocupació Indústria, Comerç i Turisme / i Energía / Innovació i Competitivitat Obres Públiques, Urbanisme i Transports Presidència / Portaveu del Consell
28/6/1983 Joan Lerma i Blasco[4] Felipe Guardiola Sellés Luis Font de Mora Montesinos Ciprià Ciscar i Casaban Antono Birlanga Casanova Miguel Ángel Millana Sansaturio Segundo Bru Parra Vicente Llombart Rosa Rafael Blasco Castany
24/7/1985 Vicent Soler i Marco Joaquín Colomer Sala Miguel Doménech Pastor Rafael Blasco Castany
27/7/1987 Joaquín Azagra Ros Andrés García Reche
19/9/1989 Emèrit Bono i Martínez Antoni Escarré Esteve
30/12/1989 Eugenio Burriel de Orueta
16/7/1991 Antoni Escarré Esteve Andreu López Blasco Martín Sevilla Jiménez
12/7/1993 Luis Berenguer Fuster Josep Maria Coll i Comín Emèrit Bono i Martínez Pilar Pedraza Martínez Joan Romero González Aurelio Martínez Esteve Francisco Javier Sanahuja Sanchis Martín Sevilla Jiménez
6/7/1995 Eduardo Zaplana Hernández-Soro Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez José Joaquín Ripoll Serrano José Luis Olivas Martínez Joaquín Farnós José Sanmartín Esplugues Diego Such Pérez Luis Fernando Cartagena Travesado
25/3/1996 Fernando Villalonga Campos José Joaquín Ripoll Serrano
6/7/1996 Marcela MIró Pérez
16/3/1998 Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez José Manuel Castellá Almiñana Francesc Caps Ortiz José Ramón García Antón
15/1/1999 Salvador Manuel Ortells Rosell
23/1/1999 Manuel Tarancón Fandos Marcela Miró Pérez Diego Such Pérez
23/7/1999 José Luis Olivas Martínez José Joaquín Ripoll Serrano Serafín Castellano Gómez Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez Fernando Modrego Caballero Vicente Rambla Momplet José Emilio Cervera Cardona María Carmen Mas Rubio Rafael Blasco Castany Fernando Vicente Castelló Boronat
22/5/2000 Carlos González Cepeda Serafín Castellano Gómez Rafael Blasco Castany Vicente Rambla Momplet Alicia de Miguel García
24/7/2002 José Luis Olivas Martínez
21/6/2003 Francesc Camps i Ortiz (PPCV)
29/6/2007
22/6/2011
28/7/2011 Alberto Fabra Part (PPCV)
30/6/2015
Ximo Puig i Ferrer (PSPV-PSOE)
17/6/2019


Referències

modifica
  1. Pérez de Lama, 1998, p. 502.
  2. «Consell de la Generalitat Valenciana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. i «Consell de la Generalitat Valenciana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 499. ISBN 84-930048-0-4. 
  4. Pérez de Lama, 1998, p. 503.

Enllaços externs

modifica