Consell de la Generalitat Valenciana a la X Legislatura

El Consell de la Generalitat Valenciana corresponent al període 2019-2023 correspon a la X legislatura del període democràtic.

Infotaula d'organitzacióConsell de la Generalitat Valenciana a la X Legislatura
Isotip de la Generalitat Valenciana.svg
Dades
SobrenomBotànic II Modifica el valor a Wikidata
Tipusgovern Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaConsell de la Generalitat Valenciana a la IX Legislatura Modifica el valor a Wikidata
Creació17 juny 2019

11 juny 2015Acord del Botànic Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaJoaquim Puig i Ferrer (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Format per

CronologiaModifica

Després de 28 anys, el PSPV-PSOE va guanyar unes eleccions. No obstant això, no va ser amb majoria absoluta, ja que va obtindre 27 escons.[1] D'aquesta manera, va haver de tornar a negociar amb les forces d'esquerra que van aconseguir representació parlamentària, és a dir, Compromís (amb 17 escons) i Unides Podem (amb 8 escons), per tal de revalidar el govern. Així, després de tenses negociacions, els tres partits van reeditar l'Acord del Botànic, aquesta vegada amb la inclusió d'Unides Podem al Consell.[2] Els Consellers van prendre possessió del seu càrrec el 17 de juny de 2019.[3]

Seminaris de governModifica

El Consell segueix amb la celebració dels Seminaris de Govern semestrals, pràctica iniciada a l'anterior legislatura i que permet analitzar, organitzar i coordinar l'acció executiva del semestre següent.

Durant la legislatura s'han celebrat:[4]

  • Seminari de Govern d'estiu 2019. Montanejos, del 12 al 14 de juliol.
  • Seminari de Govern d'hivern 2020. Xàbia-Dénia, del 7 al 9 de febrer.
  • Seminari de Govern de tardor 2020. Aiora-Cofrents, del 2 al 3 d'octubre.
  • Seminari de Govern d'estiu 2021. Albocàsser-Benassal, del 23 al 24 de juliol.
  • Seminari de Govern d'hivern 2022. La Vila Joiosa-Altea, del 18 al 20 de febrer.
  • Seminari de Govern d'estiu 2022. Posposat

Canvi a la vicepresidència segona i conselleria d'Habitatge i Arquitectura BioclimàticaModifica

El vicepresident i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica Rubén Martínez Dalmau anuncià la seua dimissió i sortida de la vida política l'agost de 2021 arran de les diverses crisis internes de Podem i la manca de sintonia amb la seua coordinadora Pilar Lima. Fou substituït per Héctor Illueca, en aquell moment director general de la Inspecció de Treball i Seguretat Social del Ministeri de Treball d'Espanya, que va ser nomenat el 10 de setembre.[5]

Crisi i remodelació de govern de maig de 2022Modifica

El maig de 2022 es produeix la més important de les remodelacions dels governs del Botànic fins al moment pel nombre de conselleries afectades, un total de 5, tant del PSPV-PSOE com de Compromís.[6] La crisi es desencadenà arran de la dimissió del Síndic-portaveu socialista a les Corts Manuel Mata per a exercir d'advocat defensor de l'empresari Jaime Febrer encausat pel cas de corrupció Assut que afectava a diversos càrrec del PSPV. Aquests moviment va fer moure a la fins aleshores consellera Ana Barceló al lloc que deixava el síndic Mata. Però abans que el president Ximo Puig anunciés l'abast de la crisi, el conseller d'Educació, Cultura i Esports Vicent Marzà (Compromís) va fer pública la seua dimissió el que ampliava els efectes d'aquesta crisi.

Dies després el president Puig va anunciar els noms de les persones encarregades de gestionar les conselleries que quedaven vacants: a la de Sanitat Universal i Salut Pública va confirmar la sortida d'Ana Barceló que assumiria la sindicatura del PSPV a les Corts i seria reemplaçada per l'independent, metge i investigador Miguel Mínguez; i a Educació i Cultura l'ascens de la fins aleshores secretària autonòmica de Cultura Raquel Tamarit.

A més a més va substituir al conseller d'Hisenda Vicent Soler (PSPV) que va abandonar l'executiu i fou rellevat pel titular de Política Territorial Arcadi España que a la vegada va ser reemplaçat per Rebeca Torró, tots dos socialistes. La cinquena conselleria afectada per la crisi fou la d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital on la independent Carolina Pascual va deixar pas a la també alacantina Josefina Bueno, del PSPV.[7]

Dimissió de la vicepresidenta Mónica OltraModifica

Arran de l'encausament judicial de la vicepresidenta, portaveu i consellera Mónica Oltra (Compromís) per la gestió d'uns abusos produïts en un centre de menors tutelats de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i la pressió mediàtica que la mateixa Oltra va denunciar, la líder de Compromís va anunciar la seua dimissió tant dels càrrecs de govern com de diputada a les Corts Valencianes el 21 de juny de 2022.

Oltra va declara dies abans de la seua dimissió que no ho faria "per una qüestió de defensa democràtica". La investigació en que estava implicada havia sigut impulsada per l'advocat i lider ultradretà José Luis Roberto i la periodista i cofundadora de Vox Cristina Seguí. L'auto judicial no encausava a Oltra en cap delicte sinó que la citava a declara com a part del procés de diligències prèvies a la acusació.[8] Oltra va acusar de patir lawfare i es va mostrar molt crítica amb els seus companys de govern del PSPV i en particular amb el president Puig.[9]

Compromís va decidir que la substituta d'Oltra com a número dos del Consell de la Generalitat seria la diputada Aitana Mas que va accedir al càrrec el 30 de juny del mateix any.

EstructuraModifica

President: Ximo Puig i Ferrer (PSPV-PSOE)
Conselleries Titulars
17 de juny de 2019
10 de setembre de 2021
14 de maig de 2022
29 de juny de 2022
Vicepresidenta, Portaveu i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives Mónica Oltra Jarque
(Compromís)
Aitana Mas i Mas
(Compromís)
Vicepresident Segon i Conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica Rubén Martínez Dalmau
(Unides Podem)
Héctor Illueca Ballester
(Unides Podem)
Conseller d'Hisenda i Model Econòmic Vicent Soler i Marco
(PSPV-PSOE)
Arcadi España Garcia
(PSPV-PSOE)
Conseller d'Educació, Cultura i Esports Vicent Marzà i Ibàñez
(Compromís)
Raquel Tamarit i Iranzo
(Compromís)
Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública Ana Barceló Chico
(PSPV-PSOE)
Miguel Mínguez Pérez
(Independent)
Conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball Rafael Climent González
(Compromís)
Consellera de Justícia, Interior i Administració Pública Gabriela Bravo Sanestanislao
(Independent)
Consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Mireia Mollà i Herrera
(Compromís)
Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Arcadi España García
(PSPV-PSOE)
Rebeca Torró Soler
(PSPV-PSOE)
Consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital Carolina Pascual Villalobos
(Independent)
Josefina Bueno Alonso
(PSPV-PSOE)
Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica Rosa Pérez Garijo
(Unides Podem)

ReferènciesModifica

  1. «El PSPV guanya les autonòmiques després de quasi 30 anys i podrà reeditar el Botànic». À Punt. [Consulta: 17 juny 2019].
  2. «Acord in extremis per al Botànic II amb dos conselleries i vicepresidència per a Unides Podem». Europa Press. [Consulta: 17 juny 2019].
  3. «Ximo Puig nomena els consellers del nou govern que pren possessió avui». VilaWeb. [Consulta: 17 juny 2019].
  4. «Seminaris de Govern (2016- ) - Generalitat Valenciana». [Consulta: 30 octubre 2021].
  5. «[https://dogv.gva.es/datos/2021/09/10/pdf/2021_9121.pdf DECRET 29/2021, de 10 de setembre, del president de la Generalitat, pel qual es disposa el cessament i el nomenament de la persona titular de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.]». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 10-09-2021.
  6. «Puig desconcerta el botànic amb una crisi de cinc dies». [Consulta: 17 juliol 2022].
  7. «Ximo Puig anuncia la nova composició del Consell per a enfortir la reactivació i accelerar la transformació d'una 'nova' Comunitat Valenciana». [Consulta: 17 juliol 2022].
  8. «Cronología de los hechos que han acabado en la imputación y dimisión de Mónica Oltra» (en local). [Consulta: 17 juliol 2022].
  9. «Mónica Oltra cedeix a la pressió i dimiteix després de l'encausament al TSJ». [Consulta: 17 juliol 2022].

Vegeu tambéModifica