Obre el menú principal

Consell de la Unió Europea

El Consell de la Unió Europea (CUE) és el principal òrgan legislatiu i de presa de decisió de la Unió Europea, i representa els estats membres.[1] Reuneix als ministres dels estats membres de la Unió Europea segons la matèria a tractar.[2]

Infotaula d'organitzacióConsell de la Unió Europea
Council of the EU and European Council.svg
European Council (38185339475).jpg
Dades
Tipus institució de la Unió Europea, poder executiu, poder legislatiu i cambra alta
Història
Reemplaça Consell Especial de Ministres
Creació 1952
Organització i govern
Seu Vista-down.png
Empresa matriu Unió Europea
Format per

Lloc web Lloc web
Facebook: eucouncil Twitter: eucouncil Instagram: eucouncil Youtube: UCLPG_xkgSWeWnOhBsi-jxCA
Modifica les dades a Wikidata

Història i naturalesaModifica

El Consell de la Unió Europea, anteriorment denominat Consell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de 1965. Amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, s'autodenominà amb la seva actual nomenclatura eixint la principal instància decisòria de la UE.[1] De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat.

SeuModifica

En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre en aquesta ciutat belga a partir de l'1 de maig de 2004, on un nou edifici està sent construït expressament per a això.

També es poden celebrar reunions "informals" en algun lloc de l'estat membre que ostenta la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.

ComposicióModifica

Al Consell de la Unió Europea s'hi troben representats els estats membres, a través de representants amb càrrecs ministerials, i la Comissió Europea, amb veu però sense vot, que està representada per un comissari.

Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també han estat convidats els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu.

No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu

PresidènciaModifica

 
Símbol de la presidència belga del Consell, el segon trimestre de 2010

La presidència s'exerceix de forma rotatòria cada sis mesos, segons un ordre fixat per unanimitat pel Consell. Les seves funcions són:

  • Representar les comunitats en els fòrums i relacions internacionals.
  • Convocar les sessions del consell.
  • Dirigir i ordenar els debats del Consell.
  • Fixar l'ordre provisional de les reunions del Consell.
  • Vigilar el desenvolupament normal dels treballs.
  • Cooperar en la recerca de solucions concretes als diversos problemes que se sotmetin al Consell.

Secretaria General del ConsellModifica

La secretaria general, amb seu a l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit per Federica Mogherini, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresident de relacions exteriors de la comissió.

Comitè de Representants PermanentsModifica

És un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membres[3] acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen el COREPER.[2]

FormacionsModifica

La formació més rellevant que i que es reuneix amb més freqüència és Consell d'Assumptes Generals i de Relacions Exteriors de la Unió Europea, tot i que és necessari destacar el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, conegut com a Ecofin, que tracta els assumptes econòmics i financers. Amb tot, es poden arribar a destacar nou formacions i/o configuracions diferents en funció de la temàtica tractada.[1]

FuncionsModifica

El Consell té 6 responsabilitats bàsiques:[1]

  • Aprova les normes comunitàries a proposta de la comissió europea
  • Coordina les polítiques econòmiques dels estats membres (Ecofin)
  • Conclou els acords internacionals de la UE i tercers països
  • Aprova el pressupost de la UE, decidit conjuntament entre el Consell i el Parlament Europeu
  • Desenvolupa la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) sobre les directrius proposades pel Consell Europeu
  • Coordina la cooperació entre els tribunals nacionals i la política en matèria penal (àmbit de cooperació intergovernamental)

No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial.

VotsModifica

El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener de 2007.[4] Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:

  • Una majoria dels estats membres donen la seva aprovació (en alguns casos una majoria de 2/3)
  • S'afirmen un mínim de 255 vots a favor de la proposta, o sigui, un 73,9% del total. a més a més, cada estat pot demanar que la confirmació dels vots representin almenys un 62% de la població total de la UE. Si no es respecta aquest criteri, la decisió no és aprovada.
Vots Estat membre
29   França,   Alemanya,   Itàlia,   Regne Unit
27   Espanya,   Polònia
14   Romania
13   Països Baixos
12   Bèlgica,  República Txeca,  Grècia,  Hongria,  Portugal
10   Àustria,  Bulgària,  Suècia
7   Dinamarca,  Irlanda,  Lituània,Eslovàquia,  Finlàndia
4   Xipre,  Estònia,  Letònia,  Luxemburg,  Eslovènia
3   Malta

CompetènciesModifica

Essencialment té tres competències:

Cronologia de les presidènciesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica