Obre el menú principal

Consell pontifici per a la Cultura

El Consell pontifici per a la Cultura (en llatí, Pontificium Consilium de Cultura) és un dicasteri que forma part dels consells pontificis de la Cúria Romana i s'encarrega de fomentar les relacions entre l'Església Catòlica i les diverses cultures. El Papa Joan Pau II el fundà el 20 de maig de 1982.[1] Més tard es va fusionar amb el Consell pontifici pel Diàleg amb els No Creients (fundat el 1965).[2]

Benet XVI donà un nou impuls a aquest consell, en el seu desig de construir "un diàleg amb els artistes contemporanis". Per això treballà perquè participés en el pavelló de la Santa Seu a la Biennal de Venècia, el festival internacional d'art contemporani del 2011.[3]

FuncióModifica

Seguint els ensenyaments del Concili Vaticà II[4] i de Pau VI[5] sobre la importància de la cultura per el ple desenvolupament de la persona humana, el Consell pontifici va ser establert per fomentar la relació entre l'Evangeli i les cultures, i estudiar el fenomen de l'indiferentisme en matèries de religió. També fomenta les relacions entre la Santa Seu i els exponents del món de la cultura i promou el diàleg amb les diverses cultures contemporànies.[6][7]

OrganitzacióModifica

El Consell té dues seccions. La secció de la Fe i la Cultura es concentra en el treball que feia el Consell per als no creients abans de fusionar-se. L'altra secció és la del Diàleg amb les Cultures,[6] que treballa per establir un diàleg amb aquells qui no creuen en Déu o no professen cap religió, però que estan oberts a una cooperació genuïna.[6]

El consell coopera amb les conferències episcopals, les universitats i les organitzacions internacionals com la Unesco.

El personal permanent a la seu del Consell es compon de poc més d'una dotzena de persones, entre les quals hi ha el president (Gianfranco Ravasi), el secretari i el sots-secretari. El consell disposa d'altres membres, cardenals o bisbes, nomenats pel Papa per períodes de cinc anys que es reuneixen per les assemblees plenàries triennals per avaluar el funcionament del dia a dia del Consell i per a considerar assumptes rellevants. A més, el Papa nomena consultors, que encara són més (sacerdots, religiosos i laics sobretot), que en qualsevol moment es poden trucar per assessorar o assistir.[8]

PresidentsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica