Conservatori de la Pietà dei Turchini

El Conservatori de la Pietà dei Turchini (1583-1807) fou un conservatori i una de les quatre institucions musicals que varen sorgir al segle xvi a Nàpols i que foren el centre de la gloriosa escola napolitana de música entre els segles xvii i xviii. Va ser la més longeva escola de música napolitana: de fet, després d'haver incorporat el Conservatori de Sant'Onofrio de Capuana i el de Santa Maria di Loreto (1797). Es va tancar el 1807 quan es va crear el Real Collegio di Musica, antecessor de l'actual conservatori de San Pietro a Majella.

Infotaula d'organitzacióConservatori de la Pietà dei Turchini
Dades
Tipusconservatori de música Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaConservatori de Santa Maria di Loreto Modifica el valor a Wikidata
Creació1583 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1807 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perConservatorio San Pietro a Majella (1807) Modifica el valor a Wikidata
Una de les portes interiors de l'església de la Pietà dei Turchini

Una confraria, els «Bianchi dell'Incoronatella»[1] fundada el 1573 com va crear un orfenat el 1583 al qual aviat es va afegir una escola de música, a l'inici lligat amb la parròquia de l'Incoronatella.[2] El 1592 el 1592 els governadors de la confraria decideixen construir un orfenat amb una gran església contigua on es trasllada la venerada estàtua de la Santíssima Mare de Déu de la Pietà i, en conseqüència, de canviar el seu nom per Santa Maria della Pietà.[2] L'epítet dei turquini (els blau fosc) prové del color de llur uniforme.[1] La regla imposava als deixebles de portar roba discreta, com una sotana, sense qualsevol decoració, joieria o a altre signe de vanitat, s'han de taller els cabells cada més i els clerges s'han de refer la tonsura cada setmana.[3]

El 1790, el rei Ferran IV de Borbó (1751-1825), per fer front a possibles revoltes com ja va passar al Conservatori dels Pobres de Jesucrist, nomenà un delegat reial amb facultats de control absolut.[3] Gràcies a l'habilitat de l'advocat, estudiós polifaètic, traductor i autor de llibrets Saverio Mattei (1742-1795), el primer delegat i persona reconeguda al món cultural i el seu successor Giuseppe Sigismondo, va ser l'únic dels quatre conservatoris que no va haver de tancar el 1797 i que va poder continuar l'activitat fins que es creï el 1807 el Real Collegio di Musica. Gràcies a Saverio Mattei també es va crear una col·lecció de manuscrits i publicacions dels grans compositors de l'escola napoletana, que es conserva fins avui a la biblioteca del Conservatori de San Pietro a Majella.[4]

És l'únic dels quatre antics conservatoris que és fàcil de trobar. De fet, Santa Maria de la Pietà dei Turchini s'ha mantingut oberta com església parroquial.[5] Es troba a la via Medina, no gaire lluny del centre de la ciutat. Va formar grans músics com Leonardo Leo, Francesco Feo, Gaspare Spontini i Saverio Mercadante.

Mestres de capellaModifica

Entre els mestres de capella destaquen:[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Parrino, Domenico Antonio; Parrino, Nicolò. Nuova Guida de'Forastieri per osservare, e godere le curiosità della più vague e più rare della Fedelissima Gran gran Napoli, adornata con figure (en italià). Il Parrino, 1725, p.115. 
  2. 2,0 2,1 «La Pietà dei Turchini(arxivat)». Conservatorio di musica San Pietro a Majella, 26-10-2007.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Pietà dei Turchini» (en italià). Associazione Domenico Scarlatti. [Consulta: 10 octubre 2019].
  4. Montanile Milena, Ricco Renato. Saverio Mattei : tradizione e invenzione (en italià). Roma: Edizioni di Storia e Letteratura, 2006, p. xvi-208 (Società italiana di studi sul secolo XVIII núm. 30). ISBN 9788863729559. 
  5. «La Storia» (en italià). Chiesa della Pietà dei Turchini - Parrocchia S. Maria Incoronatella della Pietà dei Turchini. [Consulta: 10 octubre 2019].