Constança d'Aragó i d'Hongria

Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó. Segona filla de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d'Hongria.[1] El 1256 es casà a Calataiud amb l'infant Manuel de Castella, fill de Ferran III de Castella, i senyor d'Escalona del Alberche, Peñafiel i Villena.

Infotaula de personaConstança d'Aragó i d'Hongria
Biografia
Naixement1238 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1275 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
SepulturaMonestir d'Uclés Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeManuel de Borgonya (1260 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsViolant Manuel de Castella, Alfons Manuel de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume el Conqueridor Modifica el valor a Wikidata  i Violant d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
GermansViolant d'Aragó i d'Hongria, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Pere el Gran i Jaume II de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Filla del rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d'Hongria. Era neta per línia paterna de Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, i per línia materna d'Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay. Fou germana dels també reis Pere el Gran i Jaume II de Mallorca. També fou germana de Violant d'Aragó, casada amb el rei de Castella Alfons X, germà del seu espòs l'infant Manuel de Castella i d'Elisabet d'Aragó, reina de França pel seu matrimoni amb Felip III, l'Ardit.

Núpcies i descendents modifica

El rei Jaume, per estrènyer més els lligams amb Navarra, va prometre Constança a Teobald II. En aquests anys la segona filla de Jaume i Violant serà utilitzada constantment, i amb continuats canvis d'estratègia, com a moneda d'aliança política. Poc temps després, Jaume I canviarà d'idea i prometrà Constança a l'infant Enric, germà d'Alfons X com a mesura de pressió al rei de Castella per les contínues desavinences (malgrat sigui el seu gendre), tenint en compte que aquest encara no té fills mascles i l'hereu al tron és el seu germà Enric. Jaume s'assegurava tenir un rei de Castella aliat seu. Amb la intervenció, però de la seva filla Violant es signa la Pau de Sòria (1256) a conseqüència de la qual la infanta Constança ja no seria promesa a l'infant Enric i es casaria ràpidament amb el seu germà, l'infant Manuel, primer Senyor de Villena, celebrat a Calataiud.[2]

Del matrimoni de la infanta Constança d'Aragó amb l'infant Manuel de Castella van néixer:

Referències modifica

  1. Soldevila, Ferran. Vida de Jaume I el Conqueridor. AEDOS, 1958, p. 240, 254. 
  2. Cingolani, Stefano Maria. Jaume I història i mite d'un rei. Edicions 62, p. 308, 311, 312, 314.