Constantin Brailoiu

Constantin Brăiloiu (Bucarest, 13 d'agost de 1893 – Ginebra, (Suïssa), 20 de desembre de 1958) fou un compositor i musicòleg romanès.

Infotaula de personaConstantin Brailoiu
Constantin Brăiloiu (1934).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementConstantin Brailoiu
13 agost 1893 Modifica el valor a Wikidata
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
Membre de

Començà els seus estudis a la capital romanesa i els continuà a l'Institut Thelin de Lausana (1909-1912), perfeccionant-se després en composició a París amb Gedalge. De 1923 a 1943 fou professor d'Història de la Música i Folklore en el Conservatori de Bucarest i secretari de l'Associació de Compositors Romanesos, fundada per ell mateix i per Enescu. El 1928 fundà l'Arxiu del Folklore Romanès, i el 1944 donà vida a Ginebra a l'Arxiu Internacional de Folklore Musical, traslladant-se posteriorment a París. El 1929 fundà l'Acadèmia de Música Sacra del Patriarcat Romanès, sent director d'aquesta fins al 1935. Es traslladà a París el 1948 i ocupà els càrrecs del Centre National de la Recherche Scientifique, assessor científic del Musée de l'homme i director de l'arxiu Museu d'Etnografia de Ginebra.

Publicà: Esquisse d'une methode de folklore musical (París, 1931), Fauré, Duparc, Debussy, Ravel (Bucarest, 1935), La musique populaire roumaine (París, 1940), Le folklore musical en <música Aeterna> (Zuric, 1949), La rítmiques enfantinem Notions liminaires a <Les colloques de Wegimont> (París, Brussel·les, 1956), Vie musicale d'un village, Recherches sur le repertoire de Dragus (Rpumanie) (París, 1960), i nombrosos assaigs així com estudis, publicacions i antologies de música popular, entre les quals destaca Cintece batrîmestri din Oltenia, Muntenia, Moldova si Bucovina (Bucarest, 1932).

La seva tasca la situa entre els millors etnomusicòleg contemporanis, en un pla anàleg al de la <musicologia comparada> alemanya, encara que amb caràcters històric-culturals profundament diferents. A més va compondre nombroses elaboracions per a cant i piano. 3 poemes àrabs per a veu i quintet de corda (1915), 5 Rondes a danser au soleilper a piano (1911).

BibliografiaModifica