Constel·lació del Cranc

constel·lació
(S'ha redirigit des de: Constel·lació Càncer)

El Cranc (Cancer),[1] de símbol ), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc.

Cranc
Cranc
Nom en llatí (UAI)Cancer
AbreviaturaCnc
GenitiuCancri
Simbologiael Cranc
Ascensió recta9 h
Declinació+20°
Àrea506 graus quadrats
Posició 31
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillant(β Cnc)
(Magnitud aparent 3,5)
MeteorsDelta Càncrides
Constel·lacions
amb què limita
Linx

Bessons
Ca Menor
Hidra
Lleó

Lleó Menor (cantonada)
Visible a latituds entre +90° i −60°
Durant el mes de Març hi ha la millor visibilitat

Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del Sistema Solar.

Es troba entre les constel·lacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hydra al Sud.

La constel·lació també dóna el seu nom al Tròpic de Càncer

Objectes destacatsModifica

Càncer no té estrelles brillants. α Cancri només té magnitud 4,2. Càncer és coneguda entre els aficionats a l'astronomia com la constel·lació en la qual es troba Praesepe (M44), també coneguda com 'El pessebre' ', un cúmul obert que conté també l'estrella ε Cancri i que pot observar-se amb uns simples prismàtics. El Pessebre abasta més d'un grau quadrat sent observable a simple vista com una llum difusa; situat dins del Pessebre -encara que molt lluny darrere del mateix-, hi ha un grup de galàxies pertanyent al cúmul de Coma-Virgo que només són visibles amb telescopis de potència mitjana. Altres objectes del cel profund que es troben en Càncer són M67, un cúmul obert conegut des de molt antic i molt vell, i NGC 2775, una galàxia espiral de magnitud 11,3. En una nit clara la constel·lació conté prop de 50 estrelles visibles a simple vista.

Estrelles principalsModifica

Origen mitològicModifica

La constel·lació del cranc i la constel·lació de l'Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs del Heracles (Hèrcules romà). La deessa Hera, enemiga acèrrima d'Heracles va enviar un cranc gegant per posar fi a la seva vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l'Hidra al cel.

NotesModifica

  1. «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

Coordenades:   09h 00m 00s; +20° 00′ 00″