Constel·lació de la Mosca
La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud. És una de les dotze constel·lacions creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1591 i 1597, i que apareix per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer l'any 1603.
 | |
| Nom en llatí (UAI) | Musca |
|---|---|
| Abreviatura | Mus |
| Genitiu | Muscae |
| Simbologia | la Mosca |
| Ascensió recta | 12h 27m 36s h |
| Declinació | −70° 20' 24° |
| Àrea | 138 graus quadrats Posició 77a |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 1 |
| Estrella més brillant | α Mus (Magnitud aparent 2,69) |
| Meteors | |
| Constel·lacions amb què limita | |
| Visible a latituds entre +10° i −90° Durant el mes de Maig hi ha la millor visibilitat | |
Estrelles principalsModifica
α MuscaeModifica
α Muscae, l'estrella més brillant de la constel·lació de Musca amb una magnitud aparent de 2,69, és una subgegant blava, que, a la distància de 306 anys llum del nostre sistema solar, brilla amb la lluminositat de 20.000 Sols per un diàmetre 4 vegades el d'aquest.
α Muscae és també una estrella variable cefeida que modifica la seva magnitud un 1 per cent en un període de 2,2 hores.
És també una estrella doble que té una companya a menys de 2.600 ua que orbita en més de 45.000 anys.
Altres estrellesModifica
Les regions del sud celeste són molt poc lluminoses, però al nord de la constel·lació de la Mosca contenen moltes estrelles relativament brillants: A part de α Muscae, s'hi troba també β Muscae, de la magnitud 3,10, i δ Muscae, de la magnitud 3,60.
θ Muscae és una estrella Wolf-Rayet, la segona més brillant que es coneix. És una estrella triple.
Podem trobar a la constel·lació de Musca la font de raigs X Nova Muscae 1991, una estrella binària en la qual un dels elements seria un forat negre. Quan es va detectar el 1991, s'hi va mesurar radiació deguda a l'aniquilació de positrons.
HD 111232 té un planeta, massiu com a 6,8 vegades Júpiter, orbitant en 1.143 dies a la distància mitjana d'1,97 ua.
Taula de les estrelles de MuscaModifica
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Mus | 2,69 | -2,17 | 306 | B2IV-V |
| β Mus | 3,04 | -1,86 | 311 | B2V |
| δ Mus | 3,61 | 1,39 | 91 | K2III |
| λ Mus | 3,63 | 0,66 | 128 | A7III |
| γ Mus | 3,84 | -1,14 | 324 | B5V |
| ε Mus | 4,06 | -0,77 | 302 | M5III |
| μ Mus | 4,75 | -0,86 | 432 | K4III |
| η Mus | 4,79 | -0,68 | 406 | B8V |
| HR 5002 | 4,86 | -2,94 | 1186 | K2Ib/II |
| HR 4549 | 4,89 | -0,19 | 338 | B4V |
| HR 4538 | 4,98 | -3,27 | 1456 | G5Ib |
| GT Mus | 5,01 | -1,17 | 561 | G2III + A |
| ι¹ Mus | 5,04 | 0,85 | 225 | K0III |
| HR 4401 | 5,09 | -0,73 | 475 | B5 |
| HR 4617 | 5,17 | -0,47 | 438 | K2II/III |
| HR 4604 | 5,34 | 0,25 | 339 | A0V |
| θ Mus | 5,44 | ? | ? | WC6 + O9.5I |
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos.[1]
Objectes celestesModifica
Dos cúmuls globulars estan situats en aquesta constel·lació: NGC 4373, distant 30.000 anys-llum, NGC 4833 a 50.000.
S'hi troben també les nebuloses planetàries NGC 5189 i MyCn18, anomenada Nebulosa del rellotge d'Arena, situada a uns 8.000 anys llum, i que apareix, vista amb telescopi com un rellotge d'arena, composta d'una regió central densa envoltada per dalt i per sota d'anells de matèria ejectada.
HistòriaModifica
La constel·lació de Musca fou proposada pels navegants holandesos Pieter Dirks Keyser i Frederick de Houtman el 1536. L'Astrònom Johann Bayer la inventarià a la seva obra Uranometria de 1603 amb el nom de l'Abella. Més tard, Nicolas-Louis de Lacaille la tornà a batiar com a Mosca austral, per diferenciar-la de la Mosca boreal, una constel·lació actualment desapareguda a prop d'Àries. La desaparició d'aquesta constel·lació permeté rebatiar-la com a Musca, simplement.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 abril 2006].