Constel·lació del Cranc
El Cranc (Cancer),[1] de símbol ♋), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc.
 Cranc .svg&lang=ca){kind=small} | |
|---|---|
 | |
| Nom en llatí | Cancer |
| Abreviatura | Cnc |
| Genitiu | Cancri |
| Simbologia | el Cranc |
| Ascensió recta | 9 |
| Declinació | +20 |
| Àrea | 506 graus quadrats Posició 31 |
| Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 0 |
| Estel més brillant | (β Cnc) (3,5m) |
| Meteors | Delta Càncrides |
| Limita amb | Linx Lleó Menor (cantonada) |
| Visible a latituds entre +90° i −60°. Durant el mes de març a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. | |
Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del sistema solar.
Es troba entre les constel·lacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hydra al Sud.
La constel·lació també dona el seu nom al Tròpic de Càncer
Objectes destacats Modifica
Càncer no té estrelles brillants. α Cancri només té magnitud 4,2. Càncer és coneguda entre els aficionats a l'astronomia com la constel·lació en la qual es troba Praesepe (M44), també coneguda com 'El pessebre' ', un cúmul obert que conté també l'estrella ε Cancri i que pot observar-se amb uns simples prismàtics. El Pessebre abasta més d'un grau quadrat sent observable a simple vista com una llum difusa; situat dins del Pessebre -encara que molt lluny darrere del mateix-, hi ha un grup de galàxies pertanyent al cúmul de Coma-Virgo que només són visibles amb telescopis de potència mitjana. Altres objectes del cel profund que es troben en Càncer són M67, un cúmul obert conegut des de molt antic i molt vell, i NGC 2775, una galàxia espiral de magnitud 11,3. En una nit clara la constel·lació conté prop de 50 estrelles visibles a simple vista.
Estrelles principals Modifica
- α Cancri (Acubens), estrella blanca de magnitud 4,26 és només la quarta més brillant de la constel·lació.
- β Cancri (Altarf), la més brillant de la constel·lació amb magnitud 3,53 és una gegant taronja a 290 any llum de distància.
- ζ Cancri (Tegmen o Tegmine), sistema estel·lar compost per dues estrelles binàries separades 5,06 segons d'arc. En total conté almenys quatre estrelles.
- ι Cancri, binaria visual els components del qual, separats 30,6 segons d'arc, es poden resoldre amb un petit telescopi.
- κ Cancri, sistema doble format per una estrella blanc-blavosa variable Alpha2 Canum Venaticorum i una estrella blanca.
- 55 Cancri (ρ¹ Cancri), estrella binària el component principal de la qual és una nana groga amb un sistema planetari amb cinc planetes.
- X Cancri, estrella de carboni de magnitud 6,28.
- DX Cancri, estrella fulgurant a només 11,82 anys llum de la Terra.
Origen mitològic Modifica
La constel·lació del cranc i la constel·lació de l'Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs del Heracles (Hèrcules romà). La deessa Hera, enemiga acèrrima d'Heracles va enviar un cranc gegant per posar fi a la seva vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l'Hidra al cel.
Notes Modifica
- ↑ «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].
Vegeu també Modifica
Enllaços externs Modifica
- Objectes d'observació interessants a Cáncer. Arxivat 2005-05-22 a Wayback Machine. (castellà)
- Informació i característiques del signe Càncer (Astrología) Arxivat 2008-07-30 a Wayback Machine. (castellà)
