Obre el menú principal

Pohádka (en txec, Conte de fades), JW VII/5, és una composició per a piano i violoncel composta per Leoš Janáček el 1910, i revisada el 1923. Està basada en el poema de Vassili Jukovski La llegenda del tsar Berendei i narra els amors del príncep Iván amb la princesa Marya, filla de l'immortal Koshdrei, en clima de balada romàntica. Però els seus tres moviments poden ser escoltats com els d'una sonata clàssica que ens expliqués un duo d'amor.[1]

Infotaula de composicióPohádka
Forma musical composició musical
Compositor Leóš Janáček
Data de publicació 1912
Instrumentació piano i violoncel
Allmusic: mc0002354891
Modifica les dades a Wikidata

Dura uns 11 minuts i consta de tres moviments:

  1. Con moto
  2. Con moto
  3. Allegro

La germinació de Pohádka fou molt llarga. Interpretada per primera vegada el 1910 per una versió de tres moviments, que el seu compositor va descriure com a part d'una obra posterior més llarga, es va recuperar el 1912, aquesta vegada amb quatre moviments. Quan es va publicar finalment el 1923, tanmateix, va tornar a perdre l'últim moviment; aquesta versió final és la que s'interpreta actualment.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 10 novembre 2018].
  2. Isserlis, Steven. «Ressenya del disc». Hyperion. [Consulta: 21 juliol 2019].

Vegeu tambéModifica