Contragambit Blumenfeld
El contragambit Blumenfeld és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments 3...e6 4.Cf3 b5 dins la defensa Benoni i que es planteja després de:
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Moviments | 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cf3 b5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ECO | E10 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Origen del nom | Benjamin Blumenfeld | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació | defensa Benoni | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sinònim(s) | gambit Blumenfeld | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chessgames.com | Fitxa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- 1.d4 Cf6
- 2.c4 c5
- 3.d5 e6
- 4.Cf3 b5
o alternativament:
- 1.d4 Cf6
- 2.c4 e6
- 3.Cf3 c5
- 4.d5 b5
De fet, són possibles fins a 30 diferents ordres de jugades per arribar a aquesta posiciío.[1] L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs classifica el contragambit Blumenfeld sota el codi E10 (1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3).
| Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Consideracions generals modifica
Les negres sacrifiquen un peó de flanc per tal de construir un imponent centre amb peons a c5, d5 i e6. El desenvolupament natural dels alfils a b7 i d6, combinat amb la columna semioberta-f per una torre, tendeix a facilitar el joc de les negres al flanc de rei. D'altra banda, les blanques intentaran contraatacar al centre tot jugant e4 en algun moment, i també cal tenir en compte que el seu peó addicional al flanc de dama els ofereix certa iniciativa en aquella banda de l'escaquer.
Origen modifica
L'obertura rep el seu nom en honor del Mestre rus Benjamin Blumenfeld, i fou practicada més tard pel Campió del món Aleksandr Alekhin.
La posició d'obertura es pot assolir també a partir del gambit Benko (1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5 4.Cf3 e6). Entre les possibles continuacions hi ha 5.dxe6 (Kan–Goldenov, 1946), 5.Ag5 (Vaganian–K. Grigorian, 1971), 5.e4, o 5.a4 (Rubinstein–Spielmann, 1922),[2] mentre que 5.Ag5 seria la continuació més freqüent.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Opening Report: 1.d4 Nf6 2.c4 e6 3.Nf3 c5 4.d5 b5 (1914 games)». Arxivat de l'original el 2019-09-04. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Kasparov, Gary; Raymond Keene. Batsford Chess Openings. B. T. Batsford, London, 1982. ISBN 0-7134-2114-2.
Bibliografia modifica
- Alterman, Boris. The Alterman Gambit Guide: Black Gambits 1. Quality Chess, 2011. ISBN 978-1906552541.
- Landa, Konstantin «A Simple and Effective Variation against the Terrible Blumenfeld?». New in Chess Yearbook, 84, 2007, pàg. 227-230.
- Przewoznik, Jan; Pein, Malcolm. The Blumenfeld Gambit. Pergamon Chess, 1991. ISBN 0-08-037132-9.