Contratemps

S'anomena contratemps a la mètrica musical on les notes febles estan precedides per un silenci en les parts fortes.[1] El que el diferencia d'una síncope és que aquesta s'allarga fins al temps següent, en canvi un contratemps es posa sobre el temps feble i substitueix els temps forts per silencis.[2][3] Se l'obté per una pausa i o per un lligat, «per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a la síncope».[4]

Aquestes notes són de contratemps regular breu

TipusModifica

Segons la relació del silenci i la nota:

  • Regulars: quan la durada del silenci i la nota són iguals,
  • Irregulars: quan la durada del silenci i la nota són diferents.

També depenent de la durada de la nota pot ser:

  • Molt llargs: Si el silenci i la nota ocupen més de dues parts.
  • Llargs: Si el silenci i la nota ocupen dues parts.
  • Breus: Si el silenci i la nota ocupen només una part.
  • Molt breus: Si el silenci i la nota ocupen només una part.

Altres significacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «contratemps». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Soler i Ramírez, Sergi. «08 Síncopes, contratemps i valors irregulars». Les classes d'en Sergi. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, 20-08-2012. [Consulta: 17 març 2021].
  3. Troya, David. «¿Qué es una anacrusa?¿Y una síncopa?¡¿Y un contratiempo?!» (en castellà), 02-05-2020. [Consulta: 17 març 2021].
  4. «contratemps». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Relat - Contratemps». Enderrock, 21-02-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  6. Ballart, Nielo. «El 'Contratemps' uneix la música històrica amb programes de nova creació». Tot Sant Cugat, 25-10-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  7. Formosa, Feliu. A contratemps : diaris. 1a ed. Catarroja, València: Periféric Edicions, 2005. ISBN 84-933851-0-7.