Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona
El Convent de Sant Francesc de Paula va ser un recinte conventual de l'Orde dels Mínims, ubicat a la ciutat de Barcelona, al barri de Sant Pere de la capital catalana. Es va començar a construir a finals del segle xvi i va ser enderrocat a principis del segle xx. En el seu solar s'alça actualment el Palau de la Música.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | 1597 - 1608 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere més alt, 13 | |||
| ||||
| Conservació i restauració | ||||
| 1835 | Exclaustració de la comunitat | |||
| 1902-1908 | Enderrocament del claustre | |||
| 1936 | Enderrocament de l'església | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
_(restored).jpg)
La situació d'aquest convent va ser la definitiva després que la comunitat, arribada a Barcelona el 1573, va passar primer per la Capella de Sant Bertran de Montjuïc, la Rambla i el Portal Nou. En el transcurs del canvi de segle adquireixen el nou solar i enceten les obres de l'església, en concret el 1597, inaugurada el 1608. Era una església d'una nau única amb capelles laterals. A la dreta del temple hi havia el claustre, de tres nivells.
La comunitat va ser desamortitzada el 1835, encara que l'església va romandre com a parròquia. El 1838, els edificis del convent van ser reconvertits en fàbrica (vegeu casa-fàbrica Achon). El 1902 s'enderrocà el claustre, en una part del qual es construí el Palau de la Música Catalana. L'església, cremada el 1936, va ser reconstruïda i oberta al culte l'1 d'octubre del 1950. El 2002 va ser enderrocada per a l'ampliació del Palau.
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Convent de Sant Francesc de Paula, que actualment sumen més de 2.300 edicions.[1] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[2]
-
Porxada del claustre durant el període d'enderroc. -
Planta baixa del claustre. -
Segona planta de la porxada del claustre.
.jpg)
_(restored).jpg)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona |
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 15 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Convent de Sant Francesc de Paula (Barcelona, Catalunya)». [Consulta: 14 novembre 2019].
Bibliografia modifica
- Barraquer i Roviralta, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, cap. 13º. Los Minimos.