Obre el menú principal

Desert de Sarrià

lloc de Barcelona
(S'ha redirigit des de: Convent de Santa Eulàlia)

El Desert de Sarrià era un solar a la part més alta del barri de Sarrià, entre el passeig de Santa Eulàlia (continuació del carrer Major de Sarrià), el carrer de Can Caralleu i el carrer del Desert, per damunt de la Ronda de Dalt, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.[1] Fou un convent de caputxins actiu a Barcelona entre 1578 i el 1835. Aquests convents ubicats als afores de les ciutats i amb un gran espai on retirar-se en silenci per la oració, reben, encara avui, el nom de "deserts". Un cop enderrocat el convent, la finca continuà sent coneguda com el Desert de Sarrià.[2]

Infotaula de geografia físicaDesert de Sarrià
Un carro de cavalls i un nen davant la capella de Santa Eulàlia del Desert de Sarrià , avui desapareguda (cropped).jpeg
Imatge del 12 de Febrer de 1893
Tipus Església
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 24′ 13″ N, 2° 06′ 55″ E / 41.4036°N,2.1152°E / 41.4036; 2.1152
Modifica les dades a Wikidata

En aquest paratge es documenta des de l'any 1463 una capella dedicada a santa Eulàlia que segons la tradició popular, hauria nascut allà en època romana. El Desert de Sarrià havia estat la finca d'un bosc envoltat de conreus, cedida pel duc de Ferlandina als caputxins l'any 1578. Els frares l'havien convertit en un jardí místic ple d'arbres i de figures de fang al·lusives a la fragilitat humana i a la grandesa de l'esperit. El 1835, durant la desamortització, l'antic convent dels caputxins que ocupava aquest lloc fou destruït. L'espai passà a mans de l'anglès Henry Misley, que en descuidà el jardí i n'eliminà les figures. Finalment, el metge Josep Ricart i l'industrial J. M. Sert fundaren un asil per a invàlids als límits de l'antic Desert. El nom de "desert" es donava, al segle XVI, a determinats convents o ermitatges situats en despoblat.

En l'anomenat Desert de Sarrià es van trobar després d'una intervenció arqueològica feta durant el segle XX, segons informa el Sr. A. Mañe (Conservador de l'Arxiu Històric del Centre Excursionista Els Blaus), unes guixeries (obra decorativa feta amb guix i normalment aplicada al mur) pertanyents a l'antic convent dels caputxins, així com l'anomenat "cavalcador de Santa Eulàlia" (marxapeu per ajudar a pujar al cavall de l'antic convent de Santa Eulàlia), bloc rectangular de calcària que actualment es conserva davant l'església dels caputxins (carrer del Cardenal Vives i Tutó, 2-16)[3]

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Convent de Santa Eulàlia de Sarrià, que actualment sumen més de 700 edicions.[4] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[5]

ReferènciesModifica