Viquipèdia

Cop d'estat al Sudan de 2019

Al matí de l'11 d'abril de 2019, el dictador sudanès Omar al-Bashir va ser apartat del poder per les Forces Armades Sudaneses enmig de les protestes en marxa després d'ocupar el càrrec durant gairebé 30 anys.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentCop d'estat al Sudan de 2019
Imatge
Map
 15° 30′ N, 32° 34′ E / 15.5°N,32.56°E / 15.5; 32.56
Tipuscop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Part derevolució sudanesa Modifica el valor a Wikidata
Data11 abril 2019 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKhartum (Sudan) Modifica el valor a Wikidata
EstatSudan Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts11 Modifica el valor a Wikidata

RerefonsModifica

Article principal: Protestes al Sudan de 2018-2019

Hi havia hagut protestes al Sudan des del 19 de desembre de 2018, quan un seguit de manifestacions es van succeir en diverses ciutats a causa d'un increment dramàtic del cost de vida i la deterioració de l'economia del Sudan.[2] El 19 de gener de 2019, les protestes van canviar el focus d'atenció dels temes econòmics a una crida a la dimissió del que havia estat President del Sudan durant molts anys, Omar al-Bashir.[3][4]

Al febrer de 2019, Bashir va declarar el primer estat d'emergència en vint anys, enmig de l'escalada dels disturbis.[5][6]

Cop d'estat i conseqüènciesModifica

 
Plantilla revolucionària anti-Omar al-Bashir en un carrer de Khartum.

L'11 d'abril de 2019, els militars sudanesos van derrocar Omar al-Bashir de la seva posició de president del Sudan, van dissoldre el seu gabinet i la branca legislativa del govern del Sudan, i van anunciar un estat d'emergència de fins a tres mesos, que seria seguit per un període de transició de dos anys.[7] El tinent general Ahmed Awad Ibn Auf, que era tant el ministre de defensa del Sudan com el vice-president del país, es va autoproclamar cap d'estat de facto, va anunciar la suspensió de la Constitució del Sudan, i va imposar un toc de queda de les 22h a les 4h, ordenant de manera efectiva la dissolució de les protestes que hi estava havent en aquells moments.[8] Juntmanet amb la branca legislativa i el govern nacional, els governs estatals i els consells legislatius del Sudan van ser també dissolts.[9]

Mitjans estatals van informar que tots els presos polítics, inclosos els líders de les protestes anti-Bashir, estaven sent alliberats de la presó.[8] El Partit del Congrés Nacional del Sudan d'al-Bashir va repondre anunciant que convocarien una manifestació en defensa del president derrocat.[10] Els soldats també van assaltar les oficines del Moviment Islàmic, la principal ala ideològica del Congrés Nacional, a Khartum.[11]

El 12 d'abril, el govern liderat per militars va acordar escurçar el període del seu mandat a "tan sols un mes" i a transferir el control a un govern civil si les negociacions duien a la formació d'un nou govern.[12] Aquell vespre, Auf va renunciar al càrrec de cap del consell militar i va nomenar el tinent general Abdel Fattah Abdelrahman Burhan, que era inspector general de les forces armades, el seu successor.[13][14][15] Això va anar seguit de protestes sobre la decisió de no extradir al-Bashir a la Cort Penal Internacional.[13][16] La dimissió va ser considerada una victòria pels manifestants, que es mostraven feliços.[17][18] Es considera que Burhan té un historial més net que la resta dels generals d'al-Bashir i no està en cerca i captura ni té cap implicació amb crims de guerra en cap tribunal internacional.[18] Va ser un dels generals que es van reunir amb els manifestants durant el campament que va durar una setmana a prop de la seu dels militar, trobant-se cara a cara amb ells i escoltant les seves opinions.[18]

Malgrat el toc de queda imposat, les manifestacions van seguir als carrers.[19] El 13 d'abril, Burhan va anunciar en el primer missatge televisat que es retirava el toc de queda i que tots els presos polítics empresonats sota lleis d'emergència ordenades per Bashir serien alliberats.[20][21] Hores abans,[20] membres del consell militar al poder van emetre un comunicat en la televisió sudanesa que afirmava que Burhan havia acceptat la dimissió del cap d'intel·ligència i seguretat Salah Gosh.[22][21][23] Gosh havia supervisat la repressió dels manifestants opositors d'al-Bashir.[21] Després d'aquestes notícies, es va iniciar oficialment el diàleg entre els manifestants i els militars envers una transició cap a un govern civil.[23]

En un comunicat, diversos activistes sudanesos, inclosos els de l'Associació de Professionals Sudanesos i del Partit Comunista del Sudan, van denunciar el consell militar transicional com un govern de "les mateixes cares i entitats contra els quals el nostre gran poble s'ha revoltat". Els activistes van instar que el poder fos entregat a un govern civil.[1][24] El 12 d'abril, el coronel general Omar Zein al-Abideen, membre del Consell Militar Transicional al poder, va anunciar que el relleu del govern del Sudan als civils es faria en "tansols un mes si un govern era format" i va oferir començar un diàleg amb els manifestants per començar aquesta transició.[12] El 14 d'abril de 2019, es va anunciar que el consell havia aprovat que els manifestants nomenessin com a Primer Ministre un civil i que els civils dirigissin tots els ministeris del govern excepte el de Defensa i el d'Interior.[25][26] Al mateix dia, el portaveu del consell militar Shams El Din Kabbashi Shinto va anunciar que Auf havia estat destituït com a Ministre de Defensa i que el tinent general Abu Bakr Mustafa havia estat nomenat successor de Gosh com a cap del Servei d'Intel·ligència i Seguretat Nacional del Sudan (NISS).[27][28][29]

El 15 d'abril de 2018, Shams al-Din Kabbashi va anunciar que "el Partit del Congrés Nacional, abans al poder, no participa[ria] en cap govern de transició".[30][31] Malgrat ser vetat en el govern de transició, al PCN no se li va prohibir participar en futures eleccions.[30] L'activista prominent Mohammed Naji al-Asam va anunciar que s'estava generant més confiança entre els militars i els manifestants després de les reunion i l'alliberament de més presos polítics, malgrat un intent molt mal organitzat de l'exèrcit de dispersar el diàleg.[32] També es va anunciar que el consell militar s'estava reestructurant, començant amb el nomenament del coronel general Hashem Abdel Muttalib Ahmed Babakr com a cap de personal de l'exèrcit i del coronel general Mohamed Othman al-Hussein com a vice-cap.[33]

El 15 d'abril,[34] la Unió Africana va donar al Sudan 15 dies per tenir un govern civil.[35] Si el consell militar al poder no complia amb el termini, el Sudan seria suspès com a membre de la Unió.[36] El 16 d'abril, el consell militar va anunciar que Burhan havia cooperat un altre cop amb les demandes dels manifestants i havia acomiadar tres del fiscals més importants de la nació, inclòs el fiscal en cap Omar Ahmed Mohamed Abdelsalam, el fiscal Amer Ibrahim Majid, i el fiscal adjunt Hesham Othman Ibrahim Saleh.[37][38][39] El mateix dia, dues fonts amb coneixement directe van relatar a la CNN que Bashir, el seu antic ministre d'interior Abdelrahim Mohamed Hussein, i Ahmed Haroun, l'antic cap del partit al poder, serien acusats de corrupció i de la mort dels manifestants.[36] El 23 d'abril,[40] la Unió Africana va accedir a posposar la data límit de 15 dies a 3 mesos.[41]

El 24 d'abril, tres membres del consell militar transicional van presentar les seves dimissions.[42] Entre els dimissionaris hi havia el tinent general president del comitè polític Omar Zain al-Abideen, el tinent general Jalal al-Deen al-Sheikh i el tinent general Al-Tayeb Babakr Ali Fadeel.[43] El 27 d'abril, es va arribar a un acord per formar un consell transicional, format per militars i civils, malgrat que els detalls concrets sobre com es compartiria el poder no es van arribar a tancar, ja que tots dos -militars i civils- volient tenir majoria.[44] Els militars van anunciar també la dimissió de tres altres generals del consell militar.[45]

Destí d'al-Bashir i els seus aliatsModifica

Després de ser detingut, al-Bashir va ser inicialment posat sota arrest domiciliari amb extrema vigilància; el seu guardaespatlles va ser destituït.[46] Lt. General Omar Zain al-Abideen, que en aquell moment també ocupava el càrrec de cap del comitè polític del Consell Militar Transicional,[47] va dir que el govern militar no extradiria al-Bashir a La Haia per enfrontar-se a càrrecs davant de la Cort Penal Internacional (ICC en anglès), on al-Bashir és subjecte d'una ordre de detenció en tribunals de crims contra la humanitat i crims de guerra en relació al genocidi de Darfur entre els anys 2003 i 2008. Al-Abideen va dir, tanmateix, que el govern militar intentaria processar al-Bashir al Sudan.[46][48][49]

Més de 100 aliats d'al-Bashir,[50] inclòs el primer ministre Mohamed Taher Ayala, el líder del Partit Nacional del Congrés Ahmed Haroun, el membre del Congrés Nacional Awad Al-Jaz, i els antics vicepresidents Bakri Hassan Saleh i Ali Othman Taha també van ser detinguts. L'antic ministre de defensa i governador de l'estat de Khartoum Abdel Rahim Mohammed Hussein, també amb ordre de detenció per l'ICC per crims de guerra i contra la humanitat, va ser igualment detingut.[46][51][52][50] Més gent que havia ocupat algun càrrec en el govern d'al-Bashir van ser detinguts el dia 14 d'abril de 2019.[26] Entre la gent detinguda aquell dia hi havia el cap de la secció política del partit Abdel Rahman al-Khidir, l'antic ministre d'interior Ibrahim Mahmoud Hamad, l'antic ministre de presidència Fadl Abdallah, i el cap de les joventuts del partit Mohamed al-Amin.[31][30]

El 17 d'abril de 2019, dos oficials de presons, així com membre de la família d'al-Bashir, van confirmar que al-Bashir havia estat transferit del palau presidencial, on es trobava sota arrest domiciliari, a la presó de màxima seguretat Kobar, a Khartum,[47][53][54] Segons es va informar, Al-Bashir va ser rodejat per agents de seguretat i va ser mantingut en règim d'aïllament,[53] en la mateixa presó on ell mateix havia retingut presos polítics durant el seu mandat.[53][54] Això va passar el dia després que el Ministre d'Afers Exterior d'Uganda Henry Oryem Okello considerés oferir a l'expresident del Sudan asil a Uganda.[53] Diversos altres aliats d'al-Bashir es troben retinguts a la presó igualment.[54] Un guàrdia de la presó va confirmar posteriorment el traspàs d'al-Bashir a la presó a Al Jazeera.[55] El portaveu del consell militar Shams Eldin Kabashi va afegir que dos dels germans d'al-Bashir, Abdullah al-Bashir i Alabas al-Bashir, també havien estat detinguts.[55]

Al 20 d'abril, els oficials van descobrir maletes "carregades de diners en metàl·lic" a la casa d'al-Bashir i van afegir que el secretari general del moviment islàmic Al-Zubair Ahmed Hassan i l'antic parlamentari Ahmed Ibrahim al-Taher també es trobaven entre els detinguts.[56] Més tard, es va revelar que les maletes contenien un total d'al voltant de 6.7 milions de dòlars americans.[57] El parlamentari Ibrahim Ahmed Omar i l'ajudant del president Nafie Ali Nafie van ser també posats sota arrest domiciliari.[56]

Al 7 de maig de 2019, 21 antics oficials que havien format part de l'Aliança Democràtica Nacional (NDA) d'al-Bashir a Janob Darfur van ser detinguts en intentar fugir del país.[58] Al 8 de maig, es va conèixer que alguns dels oficials de Janob Darfur que van ser detingudes eren dones.[58]

Reaccions internacionalsModifica

Organitzacions supranacionalsModifica

  •   Nacions Unides: Les Nacions Unides van emetre un comunicat instant al nou govern a no utilitzar la violència contra els manifestants pacífics.[59]
  •   Unió Africana: La Unió Africana va condemnar el cop d'estat, dient que el moviment no va ser la resposta adequada als reptes del Sudan i a les aspiracions del poble.[60]
  •   Unió Europea: La Unió Europea va afirmar que estava fent seguiment de la situació al Sudan i reclamava a totes les parts rebutjar la violència i trobar una forma d'assegurar una transició pacífica.[61]

Altres païsosModifica

  •   Egipte: el govern d'Egipte va expressar el seu suport al poble del Sudan.[62]
  •   França: el govern francès va dir que estava observant amb atenció el desenvolupament de la situació, fent una crida que la veu del poble sudanès fos escoltada i donant suport al procés de pau.[63]
  •   Alemanya: el govern alemany va fer una crida a una solució pacífica per tal de superar la crisi.[64]
  •   Rússia: Molts juristes russos van criticar els organitzadors del cop d'estat.[65]
  •   Aràbia Saudita: L'Aràbia Saudita va donar la benvinguda als nous desenvolupaments i van prometre ajudes econòmiques.[66]
  •   Turquia: El president turc Recep Tayyip Erdogan va afirmar que esperava que un "procés normal democràtic" tornés al Sudan.[67]
  •   Unió dels Emirats Àrabs: van donar la benvinguda a aquests nous desenvolupaments.[66]
  •   Estats Units: Els Estats Units van fer públic un comunicat donant suport a una transició pacífica a un govern liderat per civils a dos anys vista, emfasitzant la necessitat d'emprendre accions per establir la democràcia.[59]

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 ; Elbagir, Nima; Abdullah, Yasir«Sudan's President Bashir forced out in military coup». CNN, 11-04-2019.
  2. ↑ «Several killed in Sudan as protests over rising prices continue». Al Jazeera, 21-12-2018 [Consulta: 21 desembre 2018].
  3. ↑ «Sudanese police fire on protests demanding president step down». The Guardian, 17-01-2019 [Consulta: 17 gener 2019].
  4. ↑ Osha Mahmoud «'It's more than bread': Why are protests in Sudan happening?». Middle East Eye, 25-12-2018 [Consulta: 2 gener 2019].
  5. ↑ Khalid Abdelaziz «Day into emergency rule, Sudan's Bashir names VP and prime minister». Reuters, 23-02-2019.
  6. ↑ Mohammed Alamin «Sudan's Al-Bashir Declares State of Emergency for One Year». Bloomberg, 22-02-2019 [Consulta: 23 febrer 2019].
  7. ↑ Sarah El Sirgany, Nima Elbagir and Yasir Abdullah. «Sudan's President Bashir forced out in military coup». CNN.
  8. ↑ 8,0 8,1 ; Bearak, Max «Sudan's military overthrows president following months of popular protests» (en anglès). The Washington Post, 11-04-2019 [Consulta: 11 abril 2019].
  9. ↑ «Sudanese protesters reject army procedures, decide to continue sit-in – Global Times». Arxivat de l'original el 12 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  10. ↑ «Bashir’s Supporters Plan Rival Sudanese Rally to Defend His Rule». Bloomberg News, 10-04-2019.
  11. ↑ «Soldiers raid Bashir's ruling party offices: witnesses». Daily Nation. [Consulta: 11 abril 2019].
  12. ↑ 12,0 12,1 «'We are not greedy for power': Sudan army promises civilian gov't». Al Jazeera, 12-04-2019 [Consulta: 12 abril 2019].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Head of Sudan military council steps down one day after long-time leader Bashir toppled in coup», 12-04-2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  14. ↑ «The Latest: Sudan's post-coup transitional leader steps down», 12-04-2019. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  15. ↑ «Sudan defense minister steps down as head of transitional military council». [Consulta: 12 abril 2019].
  16. ↑ «Sudan's Ibn Auf steps down as head of military council». [Consulta: 12 abril 2019].
  17. ↑ AfricaNews. «Sudan coup leader resigns, protesters celebrate 'triumph'», 12-04-2019.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Sudan replaces military leader linked to genocide, rejects extraditing ex-president Social Sharing». CBC News, 12-04-2019.
  19. ↑ «Sudan protesters defy military curfew». BBC News, 11-04-2019.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Sudan's security and intelligence chief resigns, as new leader lifts night curfew», 13-04-2019.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Sudan's intelligence chief Salah Gosh resigns: Military council».
  22. ↑ «Sudan intelligence chief Salih Ghosh resigns day after president Omar al-Bashir toppled by army».
  23. ↑ 23,0 23,1 «Sudan's military holds talks with protesters as curfew lifted».
  24. ↑ «الحزب الشيوعي السوداني Sudanese Communist Party-SCP» (en àrab).
  25. ↑ AfricaNews. «Sudan military arrests Bashir's brothers, 'tame' militia groups», 18-04-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Sudan arrests former government members», 14-04-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  27. ↑ «Sudan's military council removes defense minister, names new...», 14-04-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  28. ↑ «Sudan military vows to reform intelligence service amid protests». [Consulta: 18 abril 2019].
  29. ↑ «Sudan's military council names new intelligence chief», 14-04-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Arab, The New. «Bashir's former ruling party barred from transitional government, will take part in future elections». [Consulta: 29 maig 2019].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Partai Mantan Presiden Sudan Dilarang Ikut Transisi», 15-04-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  32. ↑ Magdy, Samy. «Sudan's protesters voice optimism after talks with army», 15-04-2019.
  33. ↑ «Sudan leaders face pressure for transfer to civilian rule». [Consulta: 18 abril 2019].
  34. ↑ «African Union sets deadline for Sudan power transfer». [Consulta: 18 abril 2019].
  35. ↑ «African Union sets deadline for Sudan power transfer».
  36. ↑ 36,0 36,1 CNN, Leona Siaw. «African Union gives Sudan 15 days to establish civil rule». [Consulta: 18 abril 2019].
  37. ↑ «Sudan Military Ruler Sacks Prosecutor General: Statement – Al-Manar TV Lebanon». Arxivat de l'original el 13 de setembre 2020. [Consulta: 18 abril 2019].
  38. ↑ «Sudan's interim military council fires three top public prosecutors», 16-04-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  39. ↑ correspondent, Jason Burke Africa. «Sudan's military rulers sack more top officials after pressure from protesters», 16-04-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  40. ↑ «African leaders urge 'democratic transition' within three months in Sudan». France 24, 23-04-2019 [Consulta: 28 abril 2019].
  41. ↑ «Subscribe to read». [Consulta: 29 maig 2019].
  42. ↑ «3 members of Sudan military council resign after demand by opposition». Middle East Monitor, 25-04-2019 [Consulta: 28 abril 2019].
  43. ↑ «Three members of Sudan military council resign after demand by...», 24-04-2019. [Consulta: 29 maig 2019].
  44. ↑ «Sudan's military and opposition 'agree on joint council'». Al Jazeera, 28-04-2019 [Consulta: 28 abril 2019].
  45. ↑ ; Magdy, Samy «Sudanese protesters, military council say talks 'fruitful'». Associated Press, 27-04-2019 [Consulta: 28 abril 2019].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Farai Sevenzo, Sarah El Sirgany and Nima Elbagir, Sudan will prosecute Bashir but won't hand him over, military says, CNN (April 13, 2019).
  47. ↑ 47,0 47,1 «Toppled Bashir moved from residence to Khartoum's Kobar prison: relatives», 17-04-2019.
  48. ↑ Maggie Michael. «Sudanese Army Won't Extradite Deposed President Omar al-Bashir», 12-04-2019. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  49. ↑ «The Latest: Sudan's post-coup transitional leader steps down», 12-04-2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  50. ↑ 50,0 50,1 «More than 100 people arrested from president's team in Sudan, including prime minister». [Consulta: 18 abril 2019].
  51. ↑ Nima Elbagir. «As Bashir faces court, Sudan's protesters keep the music alive». CNN, 15-04-2019.
  52. ↑ «Sudan's President Steps Down After Months of Protests». [Consulta: 18 abril 2019].
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 Sudan crisis: Ex-President Omar al-Bashir moved to prison, BBC News (April 17, 2019).
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Nima Elbagir and Yasir Abdullah. «Sudan's Bashir transferred to notorious maximum-security prison». CNN, 18-04-2019.
  55. ↑ 55,0 55,1 «Omar al-Bashir's brothers arrested as Sudan protests continue». Al Jazeera, 17-04-2019.
  56. ↑ 56,0 56,1 Khalid Abdelaziz «Sudanese authorities arrest members of Bashir's party: source». Reuters, 20-04-2019 [Consulta: 8 maig 2019].
  57. ↑ Fedschun, Travis. «Suitcases stuffed with $6.7M in cash reportedly found at home of Sudan's ousted president», 21-04-2019. [Consulta: 29 maig 2019].
  58. ↑ 58,0 58,1 «Sudan's army arrests 21 Bashir-era officials in Darfur». Middle East Monitor, 08-05-2019 [Consulta: 8 maig 2019].
  59. ↑ 59,0 59,1 «Sudan's military removes al-Bashir: All the latest updates». Al Jazeera. [Consulta: 12 abril 2019].
  60. ↑ Mbewa, David Ochieng. «African Union criticises military takeover in Sudan». [Consulta: 12 abril 2019].
  61. ↑ «EU Follows Situation In Sudan, Delegation In African Country Continues Work - Spokeswoman». [Consulta: 12 abril 2019].
  62. ↑ ; Griffiths, James «Sudan's Omar al-Bashir forced out in coup». CNN, 11-04-2019 [Consulta: 12 abril 2019].
  63. ↑ étrangères, Ministère de l'Europe et des Affaires. «Soudan – Q&R – Extrait du point de presse (11.04.19)» (en francès). France Diplomatie : Ministère de l'Europe et des Affaires étrangères.
  64. ↑ Şimşek, Ayhan «Germany calls for peaceful solution to Sudan crisis». Anadolu Agency [Consulta: 12 abril 2019].
  65. ↑ «Russian Lawmakers Criticize Sudan Coup as 'Unconstitutional'». The Moscow Times, 11-04-2019. [Consulta: 13 abril 2019].
  66. ↑ 66,0 66,1 «Sudan's protesters stand firm for civilian rule». The Economist, 15-04-2019.
  67. ↑ «Erdogan hopes Sudan will return to 'normal democratic process'» (en anglès). Yahoo! News, 11-04-2019.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cop_d%27estat_al_Sudan_de_2019&oldid=31065951»