Copa del Món Femenina de Futbol Sub-20

Copa del Món Femenina de Futbol Sub-20
Tipus	torneig de futbol
Organitzador	FIFA
Localització i Dates
Vigència	2002 –
Freqüència	biennal
Altres
Lloc web	fifa.com…

La Copa Mundial Femenina de Futbol Sub-20 és un torneig internacional de seleccions nacionals de futbol femení que juguen jugadores menors de 20 anys. El torneig és organitzat cada dos anys per la FIFA i va sorgir en 2002 com derivat de la Copa Mundial Femenina de Futbol.

Originalment, el torneig tenia un límit de 19 anys d'edat, sent augmentat el 2006 als actuals vint. Fins ara, s'han jugat deu tornejos, sent campiones les seleccions d'Alemanya (3 títols), els Estats Units (3 títols), Corea del Nord (2 títols), Japó (1 títol) i Espanya (1 títol).

Història modifica

Canadà va acollir el 2002 la primera edició del "Campionat Mundial Femení Juvenil". 47 000 espectadors van assistir al Commonwealth Stadium d'Edmonton, per a veure la victòria dels Estats Units gràcies al gol d'or de Lindsay Tarpley, que va derrotar a la selecció femenina local. La canadenca Christine Sinclair va obtenir la Pilota d'Or i la Bota d'Or, premis a la millor jugadora i major golejadora del torneig, respectivament.

El 2004, Tailàndia va ser la seu del torneig, en el qual per segona vegada consecutiva, les campiones vigents de la Copa Mundial Femenina absoluta van guanyar el campionat. En aquesta ocasió va ser Alemanya en vèncer 2-0 a la Xina. La jugadora estrella del Brasil que va quedar en el quart lloc, Marta Vieira da Silva, es va emportar la Pilota d'Or, mentre que la canadenca Brittany Timko va ser la golejadora del certamen.

En 2006, l'edat permesa va ser ampliada als 20 anys. Rússia va ser la seu del torneig en què per primera vegada, Corea del Nord va aconseguir un títol mundial de futbol en la seva història, en superar a les representants de la Xina per 5-0.

El 2008, els Estats Units va aconseguir per segona vegada el títol de Campió Sub-20 a Xile, vencent a Corea del Nord, les campiones defensores en la final, per 2-1.

E 2010, el campionat es va disputar la a Alemanya, on per primera vegada la selecció amfitriona es va proclamar campiona del torneig, imposant-se per 2 a 0 contra Nigèria en la final.

El 2012, els Estats Units van guanyar el campionat per tercera vegada, quedant així com l'equip que més vegades havia guanyat la competència amb tres títols, enfrontant-se justament a Alemanya, amb qui compartia el rècord de més títols amb dos i amb la qual havia perdut 3 a 0 en fase de grups i a qui va derrotar en la final 1 a 0.

El 2014, el Canadà va ser novament seu del torneig, en aquesta ocasió Alemanya aconseguiria el seu tercer títol, vencent 1- 0 Nigeria femenina i empatant amb els Estats Units en el palmarès amb 3 campionats cadascuna.

El 2016, Papua Nova Guinea va ser escollida seu del torneig, en aquesta ocasió Corea del Nord obtindria per segona vegada en la seva història el títol, vencent a Suècia 2-0 en la final.

El 2018, França va acollir el Mundial sub-20. En aquesta ocasió Japó aconseguiria per primera vegada el Campionat, derrotant 3-1 a Espanya.

El 2020 s'havia de realitzar la següent edició del certamen a Costa Rica i Panamà, però va ser cancel·lada a causa de la pandèmia de COVID-19. El 2022, però, Costa Rica (sense Panamà) va organitzar la competició en què es va repetir la final de l'edició anterior, però sent Espanya campiona per 3 - 1 al Japó.

Participants modifica

En cada edició hi participen 16 seleccions. A excepció del país amfitrió, els 15 equips restants participen en un procés classificatori dins de cadascuna de les confederacions continentals, les quals organitzen diversos tornejos juvenils femenins. La distribució dels contingents per confederació és la següent:

Confederació	Eliminatòria	Places
AFC	Campionat Sub-19 femení de la AFC	3 places
CAF	Campionat Femení Sub-20 de la CAF	2 places
Concacaf	Campionat Femení Sub-20 de la Concacaf	3 places
Conmebol	Campionat Sud-americà Femení Sub-20	2 places
OFC	Campionat Femení Sub-20 de la OFC	1 plaça
UEFA	Campionat Europeu Femení Sub-19 de la UEFA	4 places

Historial modifica

Any	Seu	Final			Partit pel tercer lloc
		Campió	Resultat	Subcampió	Tercer Lloc	Resultat	Quart Lloc
2002	Canadà	Estats Units	1 - 0	Canadà	Alemanya	1 - 1 (4 - 3 p.)	Brasil
2004	Tailàndia	Alemanya	2 - 0	Xina	Estats Units	3 - 0	Brasil
2006	Rússia	Corea del Nord	5 - 0	Xina	Brasil	0 - 0 (6 - 5 p.)	Estats Units
2008	Xile	Estats Units	2 - 1	Corea del Nord	Alemanya	5 - 3	França
2010	Alemanya	Alemanya	2 - 0	Nigèria	Corea del Sud	1 - 0	Colòmbia
2012	Japó	Estats Units	1 - 0	Alemanya	Japó	2 - 1	Nigèria
2014	Canadà	Alemanya	1 - 0 (pr.)	Nigèria	França	3 - 2	Corea del Nord
2016	Papua Nova Guinea	Corea del Nord	3 - 1	França	Japó	1 - 0	Estats Units
2018	França	Japó	3 - 1	Espanya	Anglaterra	1 - 1 (4 - 2 p.)	França
2020	Costa Rica	Suspès per la pandèmia de la Covid-19^[1]
2022	Costa Rica	Espanya	3 - 1	Japó	Brasil	4 - 1	Països Baixos

Palmarès modifica

Títols per selecció modifica

Equip	Campió	Subcampió	Tercer lloc	Quart lloc
Alemanya	3 (2004, 2010, 2014)	1 (2012)	2 (2002, 2008)
Estats Units	3 (2002, 2008, 2012)		1 (2004)	2 (2006, 2016)
Corea del Nord	2 (2006, 2016)	1 (2008)		1 (2014)
Japó	1 (2018)	1 (2022)	2 (2012, 2016)
Espanya	1 (2022)	1 (2018)
Nigèria		2 (2010, 2014)		1 (2012)
Xina		2 (2004, 2006)
França		1 (2016)	1 (2014)	2 (2008, 2018)
Canadà		1 (2002)
Brasil			2 (2006, 2022)	2 (2002, 2004)
Corea del Sud			1 (2010)
Anglaterra			1 (2018)
Colòmbia				1 (2010)
Països Baixos				1 (2022)