Coribants
Segons la mitologia grega, els coribants (grec antic: Κορύβαντες) eren sacerdots de Cíbele, a Frígia, fills de la musa Talia i Apol·lo.[1]
Tenien la missió d'executar unes danses extravagants, vestits d'armadura i amb molt de moviment, al so d'instruments de percussió i flautes. Van inventar el timbal i el va associar a la flauta. Després el van entregar a Cíbele, que el va regalar als sàtirs. Segons el mite de la infantesa de Zeus, van ballar davant el bressol del déu per evitar que Cronos el sentís quan plorava. Per aquest motiu se'ls confon sovint amb els curets.[2]
A la festa dels coribants que es celebrava a Cnossos, a Creta, el que presidia la dansa s'asseia en un tron, i els dansaires ballaven en cercle al seu voltant, en una cerimònia que es deia θρόνωσις o θρονισμός ('entronització', 'acte simbòlic en cerimònies iniciàtiques'[3]), segons diuen Estrabó i Plató.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coribants |
- ↑ Apol·lodor, Biblioteca, I, 4
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 55. ISBN 8429741461.
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Francesc J. Cuartero (dir.). Diccionari Grec-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Fundació Institut Cambó, 2015, p. 904. ISBN 9788441224223.
- ↑ Smith, William (ed.). «Corybantes». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 25 febrer 2023].