Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre la biografia romana. Vegeu-ne altres significats a «Coriolà (desambiguació)».
Imatge de la traducció al català de 1916 de l'obra Coriolà de William Shakespeare a càrrec de Magí Morera i Galícia.

Coriolà (en llatí: Cneus Marcius Coriolanus) és un heroi llegendari romà. La tradició el fa descendent del rei Anc Marci.

OrigenModifica

Segons la tradició romana, Cneus Marcius era fill de Vetúria i d'un home que va morir quan Coriolà era molt jove. Fou educat per la mare i es va convertir en un patrici ardit i valent que destacà pel seu temperament impetuós.

Se suposa que va lluitar al llac Regillus i que hi va guanyar una corona. El seu sobrenom de Coriolà s'atribueix al fet que, durant la guerra entre els volscs i Roma, la capital dels volscs, Corioli, fou assetjada i ocupada per Caius Marcius al capdavant d'un grapat de valents que van expulsar als volscs. Per aquesta gesta rebé el títol de Coriolà.

La fugida amb els volscsModifica

Tot i aquesta victòria, quan fou candidat a cònsol no fou elegit i va començar a planejar la revenja. Quan una fam va assolar Roma, un príncep grec de Sicília va enviar gra, però Coriolà va demanar de no repartir-lo entre els plebeus a menys que el repartiment el fessin els tribuns; aquesta actitud li va costar la condemna i desterrament i es refugià al territori dels volscs, oferint els seus serveis contra Roma.

El rei volsc Attius Tullius aviat va declarar la guerra a Roma i va nomenar Coriolà capità general de l'exèrcit volsc. Coriolà no va defraudar-lo, va conquerir, saquejar i cremar moltes ciutats.

Quan era acampat a Fossa Cluilia, prop de Roma, els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, però ell va rebutjar la proposta a menys que els romans retornessin als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donessin a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar-ho.

Els precs de la mare VetúriaModifica

 
Els precs de la mare Vetúria davant Coriolà per evitar l'assalt de Roma, per Gaspare Landi

Llavors Roma va enviar deu senadors dels més importants, després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria, la metròpoli va enviar a parlamentar la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills i al final les seves súpliques van fer efecte.

Coriolà es va retirar de la rodalia de Roma i va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort, si bé altres historiadors creuen que va ser jutjat per Roma i mort per lapidació. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna Mulieris del que Valèria fou nomenada primera sacerdotessa.

Dubtes historiogràficsModifica

Aquests fets se suposa que van passar als primers anys del segle V aC (vers el 490 aC); però la fam a Roma està documentada el 470 aC i fou Hieró de Siracusa qui va enviar el gra; el 458 aC els volscs van signar un tractat amb Roma i van obtenir drets com els proposats per Coriolà. Les conquestes dels volscs foren reals i potser l'origen romà del personatge fou posterior per transferir als romans la gloria de les seves gestes. Niebuhr suposa que el nom va derivar d'haver viscut a Corioli suposadament després de ser desterrat de Roma.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coriolà