Corps de logis, també anomenat corps principal, és un terme emprat en arquitectura per a designar el cos principal o central d'un edifici tradicional.

Corps de logis del castell de Burgdorf, amb l'escut de Berna
El corps de logis del Palazzo Pitti amb una ala a cada costat
Corps de logis del palau de Versalles sobreixent al jardí

En l'arquitectura residencial tradicional, el logis és la part dels edificis que inclou els apartaments dels propietaris, espais privats composts de diferents habitacions on es recloïen: tenien una funció molt especialitzada (per exemple, els boudoirs o cambres de bany), mentre que les peces comunes eren tenien un ús més polivalent.

A les residències importants, el corps de logis conté tots els apartaments i les sales principals, inclosos menjadors, salons i cambres (sales de reunió).[1][2] Les sales més elegants dels castells, cases pairals i palaus solen estar a la primera planta (el piano nobile).

La façana d'aquest cos és la principal perquè conté l'entrada principal. Se sol tractar amb cura perquè aporta la identitat de l'edifici i s'hi troba l'avant-corps que simulen a voltes gablets que acaben amb trams transversals coronats per frontons, i arrière-corps, lleus trets que remarquen sovint les finestres.

En funció de l'estil dels edificis, des de l'edat mitjana se n'afegien sovint ales (cos de l'edifici perllongat del corps de logis o pendicular a aquest, en general de manera simètrica) a les extremitats i se'n destacava el cos central per distingir-lo, sobretot els que tenen un lleu ressalt i finestres decorades amb motius decoratius o caps humans (mascarons). Les ales també se'n poden perllongar cap enrere, i corresponen tant a les dependències com a les galeries.[3]

Quan el conjunt conté una plaça enceclada d'edificis destinada a recepcions, amb el corps de logis al fons, aquesta plaça es denomina cour d'honneur. El jardí se'n sol situar al darrere. Aquesta disposició ha conduït a la forma de l'espai teatral anomenada entre cour et jardin ('entre pati i jardí').

La major part dels edificis d'arquitectura clàssica europea tenen un corps de logis (palau de Versalles, Palazzo Pitti...), així com els castells medievals.

Referències modifica

  1. Aquest nom es conserva en les cambres de comerç, cambra de diputats...
  2. Curl, James Stevens (2006). Oxford Dictionary of Architecture and Landscape Architecture, 2nd edition. Oxford i Nova York: Oxford University Press, p. 204. ISBN 978-0-19-860678-9.
  3. Vegeu l'evolució del Louvre.