Obre el menú principal

El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Infotaula d'ésser viuCorriol pit-roig
Charadrius morinellus
Charadrius morinellus male.jpg
Exemplar mascle
Dotterel71.jpg
Il·lustració d'una parella de fuells de collar (circa 1905)
Dades
Envergadura 60 cm
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaCharadriidae
GènereCharadrius
EspècieCharadrius morinellus
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Eudromias morinellus (Linnaeus, 1758)
Distribució
Charadrius morinellus distr..png
Distribució geogràfica del fuell de collar: àrea de cria (taronja) i àrea d'hivernada (blau).
Modifica les dades a Wikidata
Mascle amb pollets
Niu d'un corriol pit-roig

MorfologiaModifica

  • Fa 20-22 cm de llargària total.
  • Plomatge més variat (blanc, gris i bru, amb la part baixa del pit de color marró ataronjat), a l'estiu, que no pas els altres corriols, tot i que a l'hivern es fa més grisenc.[1]
  • Potes de color groc.
  • Bec curt i negre.
  • La femella és més grossa i acolorida que el mascle.

ReproduccióModifica

 
Charadrius morinellus

Cria a la tundra àrtica d'Euràsia (des de Noruega fins a Sibèria) i a les muntanyes del mateix continent (Escòcia, els Alps i els Pirineus). Als Països Catalans nia localitzadament a la Cerdanya, Andorra, Vall de Ribes, etc., al voltant dels 2.000 m d'altitud, en prats alpins on coincideix amb la perdiu blanca.[2] Fa el niu al sòl, hi pon 2-4 ous i és el mascle qui s'encarrega de covar-los durant quatre setmanes[3]

AlimentacióModifica

Menja de nit i a trenc d'alba insectes (coleòpters i mosques sobretot), aràcnids i altres invertebrats com ara caragols i cucs.

Distribució geogràficaModifica

Hiverna en una estreta franja semidesèrtica que va des del Marroc fins a l'Iran.

CostumsModifica

Als Països Catalans és migrador i estiuenc.

ConservacióModifica

Es troba amenaçat per la desaparició del seu hàbitat a causa del desenvolupament del turisme hivernal (estacions d'esquí i urbanitzacions) i a la caça il·legal.

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia Catalana. (català)
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50. ISBN 84-315-0434-X.
  3. «Pluvier guignard - Charadrius morinellus». (francès)

Enllaços externsModifica