Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França. El rei, des de Barcelona, el 6 de setembre, torna a convocar-les per al 29 del mateix mes, dia de Sant Miquel, i novament avisa els estaments catalans i aragonesos, i potser valencians, ja que representants de l'estament reial de València eren a l'assemblea.[1]
| ||||
Tipus | Corts Generals de la Corona d'Aragó Corts Catalanes Corts del Regne d'Aragó | |||
---|---|---|---|---|
Data | 1289 | |||
Localització | Montsó (província d'Osca) | |||
Estat | Corona d'Aragó | |||
Se celebraren en els mesos d'octubre i novembre de 1289, a l'església de Santa Maria de Montsó. Per l'assistència foren unes Corts Generals de la Corona d'Aragó, les primeres, convocades per aconseguir recursos per a poder sostenir les guerres amb França i Castella.[2] Per l'activitat legisladora foren únicament unes Corts Catalanes.[3]
De la participació dels representants valencians sols es coneix una disputa amb els aragonesos per la qüestió foral, l'avançament del pagament del monedatge de tot el regne, de 1291 a 1289,[3] i l'establiment d'una cisa a les ciutats reials i als territoris de l'Església.[4]
En aquestes Corts Catalanes s'hi va dur a terme una important tasca legislativa: s'hi van promulgar trenta-cinc constitucions que dotaren a Catalunya d'estructures administratives sòlides.[5] Entre els diferents temes tractats, destaquen, les mesures de control sobre els oficials reials; qüestions judicials i conflictes jurisdiccionals segons l'ordre social del jutjat, la prohibició d'establir normes en contra de les constitucions i dels privilegis o costums de les poblacions; l'establiment d'exàmens per a exercir com a advocat, metge, cirurgià i notari; la inalienabilitat del regne de Mallorca, i la confirmació dels privilegis i constitucions establerts durant els regnats anteriors.[6]
Quan es publicaren les constitucions, el 7 de novembre, els catalans i mallorquins van oferir l'ajut econòmic al rei.[5] El servei al rei consistia en una cisa triennal de caràcter general, afectant a tots els estaments del regne de Mallorca i de Principat de Catalunya,[7] i la recaptació i la gestió aniria a càrrec de representants dels mateixos estaments.[8]
Referències i notes
modifica- ↑ Baydal Sala 2011: p. 238.
- ↑ Montesa 1863: p. 549
- ↑ 3,0 3,1 Baydal Sala 2011: p. 239.
- ↑ Viciano Navarro 1996: p. 142.
- ↑ 5,0 5,1 Baydal Sala 2011: p. 241.
- ↑ Montesa 1863: pp. 549-552.
- ↑ Sánchez Martínez 1995: p. 402.
- ↑ Sánchez Martínez 1998: pp. 68-69.
Bibliografia
modifica- Baydal Sala, Vicent. Els fonaments del pactisme valencià: Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365). Vol. I. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011 (Tesi doctoral) [Consulta: 26 abril 2013].
- Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. VI. Madrid: Imprenta Nacional, 1863 [Consulta: 8 maig 2013].
- Sánchez Martínez, Manuel. «La evolución de la fiscalidad regia en los países de la Corona de Aragón (c.1280-1350)». A: Europa en los umbrales de la crisis (1250-1350) (en castellà). Pamplona: Gobierno de Navarra, 1995, pp. 393-428. ISBN 84-235-1392-0 [Consulta: 8 maig 2013].
- Sánchez Martínez, Manuel. «1289/92 y 1342/44: dos fechas cruciales en la evolución de la fiscalidad real y urbana en Cataluña». A: Cateura Bennasser, Pablo (coord.). El regne de Mallorca a l'època de la dinastia privativa : XVI Jornades d'Estudis Històrics Locals : Palma del 10 al 12 de desembre de 1997 (en castellà). Mallorca: Institut d'estudis Baleàrics, 1998, pp. 67-84. ISBN 84-87026-83-4 [Consulta: 8 maig 2013].
- Viciano Navarro, Pau; Mira, Antonio José «La construcció d'un sistema fiscal: municipis i impost al País Valencià (segles XIII-XIV)». Revista d'historia medieval, núm. 7, 1996, pp. 135-148. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2013. ISSN: 1131-7612 [Consulta: 8 maig 2013]. Arxivat 16 de juliol 2013 a Wayback Machine.