Cosmògraf Major del Virregnat del Perú
El càrrec de Cosmògraf Major del Virregnat del Perú va ser el més important càrrec en l'àmbit científic en el Virregnat del Perú.
Jurisdicció | virregnat del Perú |
---|---|
Estat | virregnat del Perú |
En els seus inicis, el Cosmògraf Major era l'encarregat de confeccionar mapes i plànols. Després, es van ampliar la feina de casa per fer classes de matemàtiques i navegació als marins que passaven un temps a Lima, assignant posteriorment la Càtedra de prima de la Universitat de San Marcos. Es considera que des de 1680 s'encarregava de confeccionar un anuari amb dades astronòmiques, i es coneixen exemplars d'aquest anuari des 1708, anomenat Coneixement dels Temps . El lloc va seguir existint després de la Independència del Perú fins a 1878 així com l'anuari, que va ser canviant de nom al llarg del temps; van començar el 1654 com a lunarios o reportorios i es van publicar fins al 1874 com a Guía política, eclesiástica y militar del Perú.[1]
El precedent d'aquest càrrec va ser el de Pilot major de la Casa de Contractació d'Índies a Espanya i el primer titular del qual va ser Amerigo Vespucci. En 1524 es va crear, com a complement a la tasca del pilot major, el càrrec de cosmògraf major i mestre de fer cartes sent el primer titular el portuguès Diego Ribeyro.[1]
Al Virregnat del Perú, el primer cosmògraf major va ser Lucas de Quirós qui va ser nomenat així el 1618 pel 12è Virrei del Perú Francisco de Borja i Aragón davant l'amenaça holandesa que el 1615 havia bloquejat el port del Callao.[2] El càrrec va ser exercit durant 158 anys per 14 persones diferents. Així mateix, des de finals del segle xviii es va establir un tinent de cosmògraf a Arequipa.[1]
Cosmògrafs Majors modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ortiz Sotelo, 1999, p. 135-147.
- ↑ Ortiz Sotelo, 1997, p. 369-389.
Bibliografia modifica
- Ortiz Sotelo, Jorge «Los Cosmógrafos Mayores del Perú en el Siglo XVII». Boletín del Instituto Riva-Agüero, 24, Jorge, pàg. 369-389.
- Ortiz Sotelo, Jorge «Los cosmógrafos mayores del Perú». Derroteros de la Mar del Sur, 7, 1999, pàg. 135-147.