Cosme el Vell

Cosme de MèdiciCosimo de'Medici— també conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae— (Florència, República de Florència, 27 de setembre de 1389 - íd., 1 d'agost de 1464) fou un polític i banquer florentí, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir una de les figures més importants durant el Renaixement i fou senyor de Florència entre 1434 i 1464.

Infotaula de personaCosme el Vell
Pontormo - Ritratto di Cosimo il Vecchio - Google Art Project.jpg
modifica
Nom original(it) Cosimo di Giovanni de' Medici modifica
Biografia
Naixement27 setembre 1389 modifica
Florència (Itàlia) modifica
Mort1r agost 1464 modifica (74 anys)
Villa Medici at Careggi (Itàlia) (en) Tradueix modifica
Lloc d'enterramentBasílica de San Lorenzo modifica
Ambaixador
modifica
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic i banquer modifica
ProfessorsGeorgios Gemistos Plethon i Roberto de' Rossi (en) Tradueix modifica
Família
FamíliaMèdici modifica
CònjugeContessina de Bardi (1414–) modifica
FillsPere I de Mèdici
Joan de Cosme de Mèdici
Carlo de' Medici (en) Tradueix modifica
ParesGiovanni di Bicci modificaPiccarda Bueri (en) Tradueix modifica
GermansLlorenç de Mèdici el Vell modifica
ParentsAlessandro de Bardi (fr) Tradueix (sogre) modifica
Signatura
Firma di Cosimo il Vecchio.png modifica

Coat of arms of Cosimo il Vecchio.svg modifica

Find a Grave: 9740780 Modifica els identificadors a Wikidata

FamíliaModifica

Fill de Joan de Mèdici i Riccarda Bueri. Fou germà de Llorenç de Mèdici el Vell, continuador de la Dinastia Mèdici.

Cosme es va casar vers el 1416 amb Contessina de Bardi, filla d'Alexandre de Bardi. D'aquesta unió nasqueren: Pere I de Mèdici (1416-1469) qui fou senyor de Florència i Joan de Cosme de Mèdici (1421-1463). També tingué un fill il·legítim d'una esclava: Carlo de Mèdici (1428/1430-1492), religiós.

Ascens al poderModifica

 
Imatge de Cosme de Mèdici a la Galeria dels Uffizi de Florència.

A la mort del seu pare, ocorreguda el febrer de 1429 es va oposar al règim oligàrquic que en aquells dies establert a la ciutat de Florència, en el qual prevalia la família rival dels Albizzi. La influència de Cosme de Mèdici, dotat d'un excepcional sentit polític, va adquirir més importància quan el cap de l'oligarquia Rinaldo Albizzi el va fer arrestar l'any 1433 acusant-li de malversació, sent empresonat al Palazzo Vecchio i enviat a l'exili durant deu anys. En aquells moments Cosme es va instal·lar a la ciutat de Venècia, sense perdre el contacte amb els seus partidaris.

Albizzi va mantenir un dur enfrontament amb els seus enemics; ni el seu prestigi, ni els seus diners van intimidar als seus adversaris i, un any més tard, Cosme va retornar a Florència. Triomfant i aclamat pel poble va expulsar el seu rival, i fou nomenat gonfaloniere de Florència el 1434, cosa que li va permetre dur a terme els seus desitjos polítics, intentant convertir a la seva família en l'àrbitre de l'Estat florentí. Va impulsar la política exterior i va exercir, per mitjà d'aquesta, una gran influència a tota la península italiana. Va utilitzar per a aquesta fi, i en diferents direccions, la seva extraordinària fortuna provinent de la banca herència del seu pare, que posseïa diverses filials en diversos Estats italians i a l'estranger.

La seva influència dins del Papat es posà de manifest l'any 1439, quan aconseguí convèncer el papa Eugeni IV de traslladar el Concili de Ferrara a Florència, concili en el qual es discutí la unió entre l'Església llatina i l'Església Ortodoxa.

MecenatgeModifica

Amant de l'art i de les ciències, va ser l'impulsor del gran amor dels Mèdici pel mecenatge i va posar al servei dels artistes la seva fortuna amb la liberalitat d'un gran senyor. Va contractar el jove Michelozzo Michelozzi per crear el que avui és potser el prototip de palau florentí, l'auster i magnífic Palazzo Medici Riccardi. Va ser un mecenes i confident de Fra Angelico, Filippo Lippi, Michelangelo Buonarroti i Donatello. Amb aquest últim establí una gran amistat i es convertí en conseller de les seves adquisicions artístiques, realitzant per a ell els seus famosos David i Judit i Holofernes. El seu mecenatge permeté a Filippo Brunelleschi finalitzar la cúpula de Santa Maria del Fiore.

Morí el 1464 a la Villa Careggi, als afores de Florència, sent enterrat a la Basílica de San Lorenzo d'aquesta ciutat.

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Senyor de Florència
14341464
Succeït per:
Pere I de Mèdici