Obre el menú principal

Konstantínos Gavrás (en grec Κωνσταντίνος Γαβράς), anomenat Costa-Gavras (en grec: Κώστας Γαβράς), (Loutra-Iraias, Grècia, 13 de febrer de 1933), és un director de cinema grecofrancès. El 2017 va rebre el Premi Internacional Catalunya.[1]

Infotaula de personaCosta-Gavras
Costa-Gavras César 2018.jpg
Nom original (el) Κώστας Γαβράς
Biografia
Naixement (el) Κωνσταντίνος Γαβράς
12 febrer 1933 (86 anys)
Iraia Tradueix
Altres noms Costa-Gavras
Formació Institut des hautes études cinématographiques
Activitat
Ocupació Director de cinema, productor de cinema, guionista i actor
Família
Cònjuge Michèle Ray-Gavras (1968–)
Fills Alexandre Gavras
Julie Gavras
Romain Gavras

IMDB: nm0002020
Modifica les dades a Wikidata

Cadascun dels seus films testimonia el compromís amb les seves idees i llança un missatge sobre el poder. Ahir, thriller i drama sentimental; avui, ficció social.

És el pare de Romain Gavras, cofundador de la societat de producció Kourtrajmé, i de Julie Gavras, ajudanta i realitzadora (La Culpa a Fidel, 2006).

BiografiaModifica

Quan deixa Atenes per anar a París s'estrena amb un treball literari, després entra a l'Institut d'Alts Estudis Cinematogràfics (IDHEC) i treballa com a ajudant per a Henri Verneuil, Jacques Demy i René Clément.

El film Le Jour et l'Heure, per al qual treballa com a assistent, li permet conèixer Simone Signoret i Yves Montand, dels quals es farà molt amic. Després de descobrir el llibre Compartiment tueurs, de Sébastien Japrisot, en va fer el guió i va aconseguir interessar-hi el productor Julien Derodé; el film va tenir èxit a França i fins i tot als Estats Units, on va rebre crítiques ditiràmbiques.

En una estada a Grècia descobreix el llibre de Vasilis Vasilikós, «, que descriu l'assassinat d'un líder de l'esquerra organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. A la tornada n'escriu el guió en col·laboració amb Jorge Semprún. Com que no trobava el finançament, en parla a Jacques Perrin, a qui va conèixer en el film Compartiment tueurs. Així, Jacques Perrin va crear la seva pròpia productora per finançar el film i utilitzar els seus contactes, en particular a Algèria, on es rodarà el film. Jean-Louis Trintignant va acceptar uns pobres honoraris i Yves Montand va acceptar participar-hi. El film va ser un èxit a tot el món i la gent aplaudia al final de les sessions; va ser recompensat amb el Premi del Jurat al Festival de Cinema de Canes, l'Oscar al millor film de parla no anglesa i l'Oscar al millor muntatge.

En el muntatge de «Z», en el transcurs del sopar de Nadal, Claude Lanzmann parla de Lisa i Artur London, que havia estat viceministre d'Assumptes Estrangers de Txecoslovàquia i era un dels tres supervivents del procés de Praga, eguel 1952. Molts intel·lectuals de la seva generació s'havien entusiasmat amb l'estalinisme

« perquè obria perspectives que semblaven formidables. Fins que, a poc a poc, un s'adona del que hi ha darrere del decorat. »

Yves Montand s'adhereix també al projecte de L'Aveu, i el finançament es desbloca gràcies al succés de «Z».

L'Aveu va sortir després de «Z», en una època prou maniquea: se li ha retret que ataqui la dreta i després l'esquerra, mentre que no volia més que denunciar els totalitarismes. El film va tenir un èxit considerable i va ser un vertader fenomen polític i cultural que va trastornar la seva època.

El film Clair de femme (1979) és tret d'una novel·la de Romain Gary, que va dir que era la primera vegada que estava content de l'adaptació d'una de les seves obres a la pantalla. Costa-Gavras va ser seduït per aquesta història pel fet que es tractava d'una «temptativa de profanació de la desgràcia, d'un himne a la vida i d'una rehabilitació de la parella». Dustin Hoffman va considerar aquest film com la història d'amor més bonica que havia conegut i en el rodatge del film Mad City va suggerir a Costa-Gavras de fer-ne un remake.

El guió del film Missing (1982) és adaptat del llibre de Thomas Hauser: «L'execució de Charles Horman», inspirat d'una història vertadera. El film conta la història de la desaparició d'un jove periodista americà durant el cop d'estat del militar Augusto Pinochet el 1973. El que l'havia afectat d'aquesta història era

« molt menys el context polític del cop d'estat que el tema del pare, que, acompanyat per la seva jove, vol trobar el seu fill tant sí com no en un país en ple caos. »

El film va ser molt polèmic als Estats Units, ja que posa el focus en l'acció dels agents del govern americà i la seva responsabilitat en aquell cop d'estat. L'extrema dreta americana demanà: «Però què hi ve a fer, aquí, aquest comunista europeu?» Tanmateix, el film va rebre la Palma d'Or i el Premi a la interpretació masculina en el Festival de Canes del 1982, i l'Oscar al millor guió adaptat, i sempre és presentat com un gran film a les universitats americanes. Les músiques són d'un altre grec famós, Vangelis.

El 2017, el director de films com Z, Missing i Amén va rebre el 29è Premi Internacional Catalunya. “El cinema és una dolça subversió contra els prejudicis”, va manifestar el cineasta després de recollir el guardó al Palau de la Generalitat.[2]

FilmografiaModifica

DirectorModifica

GuionistaModifica

PremisModifica

 
Costa-Gavras, l'abril del 2008, en el rodatge d'Eden à l'Ouest

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costa-Gavras