El cotoliu,[1] anomenat també cogullada petita, llausetina, pitoliu o pitorliu (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar,[2] però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes. És l'única espècie del gènere Lullula Kaup, 1829.

Infotaula d'ésser viuCotoliu
Lullula arborea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura29 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22717411 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereLullula
EspècieLullula arborea Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Mesura 15 cm de llargària. Té el plomatge bru amb unes ratlles blanques a la cara i al clatell. És d'un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta.

És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscos, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres. Prefereix terrenys herbacis amb arbres dispersos, per situar el seu niu folrat d'herba i molsa. Els arbres no li desplauen i hi entona el seu cant, al revés del que fan els altres alàudids.

És sedentària. A la població pròpia dels Països Catalans, s'han d'afegir els individus de l'Europa Central que hi venen a hivernar. Arriben el novembre i marxen a primers de març. El tipus d'alimentació depèn de l'època de l'any: a l'estiu s'alimenten, principalment, d'insectes i d'aràcnids, mentre que a l'hivern i a la tardor es reuneixen en bàndols per recollir llavors.

Nidifica de març a juny ponent 3 o 4 ous, que cova la femella durant 13-15 dies. Els novells reben els aliments durant 11-12 dies a través dels dos progenitors. Aquesta mateixa operació pot repetir-se fins a tres cops al llarg d'un any.[3]

Referències

modifica
  1. «Cotoliu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 4 octubre 2024(català)
  2. A Mallorca i Menorca, el mot alova -que representa la pronunciació balear d'alosa- designa, precisament, el cotoliu i no pas l'Alosa vulgar).
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 80. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

modifica