Cotxa fumada

espècie d'ocell

La cotxa fumada[1], cua-roja fumada, calderer[2] o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca[3] (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) [4] que cria a l'Europa Central i meridional.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Infotaula d'ésser viuCotxa fumada
Phoenicurus ochruros Modifica el valor a Wikidata

Phoenicurus ochruros ochruros Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura24 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22710051 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
GènerePhoenicurus
EspèciePhoenicurus ochruros Modifica el valor a Wikidata
S.G.Gmel., 1774
Subespècies
  • Phoenicurus ochruros phoenicuroides
  • Phoenicurus ochruros rufiventris
  • Phoenicurus ochruros xerophilus
  • Phoenicurus ochruros ochruros
  • Phoenicurus ochruros semirufus
  • Phoenicurus ochruros gibraltariensis
  • Phoenicurus ochruros aterrimus
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

Mesura 15 cm.[5] Té bec curt i unes taques alars blanques.[5] En el mascle s'aprecia un contrast entre el carpó i la cua vermells i la resta del cos fosca, que a l'hivern s'aclareix una mica. La femella és, en general, de color clar.

Menja principalment insectes, aràcnids i baies.[5]

Hàbitat i distribucióModifica

Les poblacions septentrionals d'aquest ocell hivernen a l'Àfrica del Nord i al sud d'Europa.

Als Països Catalans a l'estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, però també s'ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos (fins i tot, a Barcelona ciutat, on ha criat a Montjuïc i el parc de la Creueta del Coll),[7] i se'l pot veure en molts llocs del País Valencià i Catalunya.[8] Tots aquests llocs són susceptibles de ser emprats com a talaia per cantar i com a emplaçament del seu niu.[9]

En migració o a l'hivern es troba en qualsevol indret rocallós. Als Països Catalans, a les poblacions sedentàries s'hi afegeixen els migrants transpirinencs i es pot trobar a tot el territori, incloent les Balears,[8] i a Catalunya la màxima abundància es desplaça del Pirineu a les comarques costaneres.[10]

Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels, on la femella covarà 4 o 6 ous durant l'abril-juliol. Ho farà durant 12-13 dies, al terme dels quals naixeran els pollets, que deixaran el niu als 18-19 dies, després d'ésser alimentats per ambdós pares. A voltes fan dues cries.

ReferènciesModifica

  1. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «cotxa fumada». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 26 juny 2022].
  2. Acadèmia Valenciana de la Llengua «calderer». Diccionari normatiu valencià.
  3. Bonnin, Jaume «La migració postnupcial al Parc Natural de sa Dragonera 1997-2006». Anuari ornitològic de les Balears 2006, pàg. 22.
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 708. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «cotxa fumada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. BirdLife International. «Black Redstart. Phoenicurus ochruros» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 26 juny 2022].
  7. Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005. 
  8. 8,0 8,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 198-199. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  9. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 88. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
  10. ICO. «Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya, 2014. [Consulta: 24 febrer 2014].

Enllaços externsModifica