Cova de Postojna

cova a Eslovènia

La cova de Postojna (eslovè: Postojnska jama; alemany: Höhlen von Postojna, Adelsberger Höhlen; italià: Grotte di Postumia) és una cova de 20.570 m de llarg situada a prop de Postojna, Eslovènia. És la cova més gran d'Eslovènia així com un dels llocs més turístics del país,[1] amb més de 32 milions de visites en total.[2]

Plantilla:Infotaula indretCova de Postojna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMunicipi de Postojna (Eslovènia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 46′ 58″ N, 14° 12′ 13″ E / 45.78276°N,14.20366°E / 45.78276; 14.20366
SerraladaPostojna Karst (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Patrimoni cultural immoble registrat d'Eslovènia

Lloc webpostojnska-jama.eu Modifica el valor a Wikidata

La cova fou creada pel riu Pivka, durant 2 milions d'anys.[3]

Amb 8 °C de temperatura constant, la cova és accessible sense cap mena d'equipament especial.[4] 5,3 km. de la cova estan oberts al públic.[5]

Janez Vajkard Valvasor, el descobridor de la cova.

Història

modifica

La cova va ser descoberta el segle xvii per Janez Vajkard Valvasor,[6] i una nova àrea de la cova va ser descoberta accidentalment el 1818 per Luka Čeč, quan estava preparant les parts conegudes fins llavors de la cova per a una visita de Francesc I, el primer Emperador d'Àustria.[7] El 1819, la cova va ser oberta al públic.[8] Va ser una de les primeres coves d'obertura al públic mitjançant el pagament d'una entrada (1824) i amb un servei de guia (1825). L'any 1872 hi arribà l'enllumenat elèctric,[9] cosa que provocà una expansió de la popularitat de les coves. Aquest mateix any s'inicien les excursions en carretes empeses pels mateixos guies.

A principis del Segle XX es va posar a disposició del públic una locomotora de gas. El 1945, la locomotora de gas va ser reemplaçada per una d'elèctrica.

Espècies

modifica
 
Un olm a la cova de Postojna

Només hi ha tres espècies a la cova: l'olm[10][11] (Proteus anguinus); Leptodirus hohenwarti, un escarabat; i una espècie de salamandra.

A una part de la visita a la cova es visitava una piscina amb olms a dins, però recentment han estat trets, ja que els flaixos de les càmeres tenien efectes sobre la pell sensible dels olms.

Galeria

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Pàgina web de les coves de Postojana Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.. (anglès). També disponible en altres llengües. Accedit el 10 de juliol de 2008.
  2. The Slovenia Times, 32 Million People Have Visited Postojna Cave Arxivat 2011-05-16 a Wayback Machine.. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  3. Balkanology, Postojna Cave. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  4. La misteriosa Cova de Postojna. Burger.si. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  5. Postojna Cave, Slovenia. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  6. Johann Weichard Valvasor, Die Ehre dess Hertzogthums Crain: das ist, Wahre, gründliche, und recht eigendliche Belegen- und Beschaffenheit dieses Römisch-Keyserlichen herrlichen Erblandes, Laybach 1689; reprint Ljubljana 1984
  7. Web oficial de la cova de Postojna Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  8. The Slovenia Times, Postojna Cave - A cave with a glorious history. Arxivat 2011-05-16 a Wayback Machine. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  9. Life Class, Postojna Cave. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  10. EDGE :: Amphibian Species Information - Olm. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  11. Postojna. Visitljubljana.si. (anglès)