Viquipèdia

Cova de la Pileta

cova a Benaoján

La Cova de la Pileta és una cova a Benaoján, província de Màlaga a Espanya. És un jaciment prehistòric amb art parietal del paleolític i restes neolítics, descobert a 1905 per José Bullón Lobato, i explorat i estudiat per Willoughby Verner, Henri Breuil i Hugo Obermaier. La cova reuneix nombroses pintures i gravats d'estil francocantàbric amb representacions de cèrvids, cavalls, peixos, cabres, bous, una foca, un bisó, signes abstractes i figures indeterminades. Es tracta d'un important conjunt que aporta interessants dades sobre l'expansió de l'art paleolític fora de les seves àrees clàssiques de desenvolupament (N d'Espanya i SO de França). Així mateix s'han trobat també figures negres esquemàtiques de l'Eneolític i restes materials neolítics (ceràmica pintada i incisa). És un dels principals atractius turístics de la Regió muntanyenca de Ronda.

Infotaula de geografia físicaCova de la Pileta
(es) Cueva de la Pileta Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusArt rupestre, art rupestre, art rupestre, cova i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBenaoján (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 41′ 28″ N, 5° 16′ 12″ O / 36.69123°N,5.27007°O / 36.69123; -5.27007
Dades i xifres
Bé d'interès cultural
Data19 abril 1997
IdentificadorRI-55-0000394-00000
Bé d'interès cultural
Data5 març 1997
IdentificadorRI-55-0000394-00000
Bé d'interès cultural
Data5 juliol 1924
IdentificadorRI-55-0000394-00000
Història
Data de descobriment o invenció1905 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcuevadelapileta.es Modifica el valor a Wikidata

El descobriment de la cova modifica

La cova va ser descoberta el 1905 per José Bullón Lobato, pagès amb terres arrendades al proper Ranxo del Harillo, en observar la sortida de nombrosos ratpenats s mentre buscava guano per les terres. Després trobar en les seves primeres incursions les primeres pintures rupestres denominar l'enclavament Cova dels rètols que més tard va prendre el nom de la Pileta pel turó en el qual es trobava.[1] La notícia no triga a estendre pels pobles del voltant i el 1907 el coronel retirat Willoughby Verner, resident a la propera ciutat d'Algesires, coneix de l'existència de la cova mentre es trobava a la localitat de Jimera de Líbar.

Verner visitaria el lloc en els anys següents de 1909, 1910 i 1911 publicant aquest últim any «Letters from Wilder Spain. A mysterious Cave» a la revista britànica « The Saturday Review». Aquest treball va arribar a mans de l'antropòleg Henri Breuil que acompanyat de Verner i dels estudiosos Hugo Obermaier, Pau Wernert i Juan Cabré van visitar la cova el 1912. Com a conseqüència d'aquestes visites apareixeria la monografia «La Pileta a Benaojan: (Malaga) (Espagne)» sota el patrocini del príncep Albert I de Mònaco.[2]

Després d'aquests primers treballs de recerca són nombrosos els científics que arriben a la Cova de la Pileta realitzant múltiples exploracions. A causa de la presa de consciència de la importància de les restes i pintures presents a la cova el 1924 mitjançant Reial Ordre de 25 d'abril la Cova de la Pileta és declarada monument arquitectònic-artístic amb denominació de Bé d'Interès Cultural (BIC).[3] Totes les expedicions són acompanyades pel descobridor de la gruta, Tomàs Bullón, que gràcies al coneixement acumulat sobre la topografia de la cova descobreix el 1924 l'actual entrada (l'original durant l'ocupació prehistòrica de la cova) i el 1933 les anomenades Noves Galeries i les Galeries del SEU on es localitzen esquelets humans.[4]

A la dècada de 1940 es procedeix a condicionar l'interior de la cova tallant graons allà on era necessari amb l'objectiu de facilitar el trànsit pel seu interior.[5] No seria fins al 1992 quan els fills de Tomàs Bullón acompanyats pel grup d'espeleòlegs del Grup Espeleològic Alpí Rondeño (GEAR) de Ronda descobrissin un nou tram en la cova de 250 metres de longitud.

Context geològic modifica

 
Entrada de la Cova de la Pileta.

Geològicament la Serra de Grazalema, amb la resta de les anomenades zones externes de la Serralada Bètica, va tenir el seu origen en els sediments calcaris dipositats al fons del mar de Thetis a partir del període Juràssic. Aquests sediments van ser elevats durant l'orogènia alpina a conseqüència de la col·lisió de la microplaca d'Alborán i la placa ibèrica durant el Miocè inferior.[6]

A partir de la seua emersió el conjunt calcari es va veure sotmès a l'acció erosiva dels agents ambientals. La Serra de Líbar, en el vessant oriental es troba La Pileta, va actuar des d'un principi com a via de drenatge de les aigües del proper riu Guadiaro aprofitant les aigües les esquerdes obertes en la roca durant el plegament del turó. D'aquesta manera la cova va progressivament formant-se i eixamplant les seves galeries des del Pliocè.

En una primera etapa la cova roman totalment inundada en trobar per sota del nivell del riu. Progressivament al llarg del Plistocè i conforme el llit del Guadiaro forma la vall on avui es troba van quedant galeries lliures d'aigua mentre que es formen altres en nivells inferiors. Corresponen a aquesta etapa de formació de la cova la gènesi de gran part de les estructures estalagmítiques presents per la filtració d'aigua a través de les esquerdes de sostres i parets i l'arrossegament de mineral és dissolts[7]

Després de la baixada del nivell del riu va haver de produir un segon fenomen d'inundació a la cova, provocat potser pel tancament temporal de les vies de drenatge a l'exterior, que van ocasionar un nou episodi erosiu que va tenir com a conseqüència la formació d'ones d'erosió i el desgast de parets i columnes.

Després de la posterior desaparició de les aigües subterrànies el sistema de galeries queda exposat i s'obre l'entrada principal pel trencament de la muntanya en una falla que donarà també lloc al Polje Harilla situat als peus del vessant.[8]

Ocupació prehistòrica i manifestacions artístiques modifica

Gràcies a l'estudi estilístic de les pintures rupestres (comparant amb altres jaciments de l'arc mediterrani, principalment Parpalló), i l'anàlisi de les restes humanes, lítics i ceràmics localitzats a l'interior de la Cova de la Pileta,[9] s'han documentat quatre fases d'ocupació durant el període paleolític superior: Solutrià mitjà, Gravetià, Magdalenià Mitjà i Magdaleniense Superior,[10] amb característiques pinturas ocres i vermelles i motius zoomorfs i fases d'ocupació neolítiques amb sèries de pintures distribuïdes per tota la cova, generalment de color negres i motius geomètrics.[11]

 
Pla de la Cova de la Pileta situant alguna de les pintures més representatives.

La prolongada presència humana i la profusió de representacions artístiques que conté s'ha relacionat amb el paper que exerciria la cova com lloc d'agregació, lloc de reunió de diversos grups de caçadors-recol·lectors de la regió que viatjarien a través de les vies del riu Guadiaro i dels passos naturals de la zona. D'aquesta manera estil i motius similars als localitzats en aquest emplaçament són localitzats comunament en diverses coves i abrics de la Regió muntanyenca de Ronda, Serra de Grazalema i Camp de Gibraltar, llocs des dels quals o cap als quals es desplaçaven els grups humans que van poblar el jaciment.[12]

La cronologia de les pintures abasta diversos mil·lennis, des de fa aproximadament 20.000 anys pot observar l'evolució en la tècnica pictòrica des de les més antigues representacions naturalistes fins a les més tardanes esquemàtiques. Encara amb això solen repetir els motius zoològics representats com pot constatar en el cas concret dels caprins les primeres manifestacions es corresponen al solutrià mitjà i les últimes al magdalenià superior.[13]

Dins de les pintures paleolítiques representant animals destaca l'anomenada euga prenyada, pintura que troba similituds amb altres coves del sud de la península com la Cueva del Moro situada al terme municipal de Tarifa.[14] L'anàlisi d'aquesta pintura i els seus equivalents amb les existents en altres coves de l'arc mediterrani permeten establir una cronologia en el solutrià trobant-se en un estret llenç costat d'una gran quantitat de representacions, entre les quals destaquen diversos símbols serpentiformes, en el que habitualment s'ha anomenat el santuari.[15]

Destaca també la figura anomenada el peix situat en una àmplia sala que avui pren el seu nom. Pintures de peixos poden trobar-se també en altres coves de la regió com la cova de Ardales, de les Motillas (Jerez de la Frontera) o de Nerja i es relaciona amb el complex Solutrense, moment en què les arts de pesca començaven a desenvolupar-se.[16] A l'interior d'aquesta figura apareix una altra que usualment s'interpreta com una foca encara que alguns estudis indiquen que podria tractar-se d'una figura femenina.[17]

Les pintures neolítiques repeteixen els motius animals, sent aquests representats de forma molt esquemàtica, altres figures compostes per línies i la majoria de les vegades relacionades amb antropomorfs i zoomorfs són interpretades com a calendaris o algun tipus de notació numèrica.[18] Altres motius són molt menys freqüents com la representació de mans positives tan usuals en la propera cova d'Ardales i que en l'interior de la Pileta són merament testimonials.[19]

Referències modifica

  1. ↑ «Monuments, Cova de la Pileta». Ajuntament de Benaoján. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2010. [Consulta: 14 octubre 2010].
  2. ↑ Rodríguez Oliva, Pere «Notícies arqueològiques sobre Algesires (Cadis) en els inicis del segle XX i noves dades de la col·lecció del Sr Emilio Santacana». Baetica, 2007. ISSN 0212-5099.
  3. ↑ «Decret 527/1996, de 17 de desembre, pel qual queda delimitat l'àmbit afectat per la declaració de Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, del jaciment denominat «Cova de la Pileta», en el terme municipal de Benaoján (Màlaga)». BOE. [Consulta: 14 octubre 2010].
  4. ↑ Ojeda Villarejo, Francisco «La Cova de la Pileta». Xàvega, 1873. ISSN 0210-8496.
  5. ↑ «.benaojan.es/monumentos/02e32698c00e68c0f/index.html Monuments, Cova de la Pileta». Ajuntament de Benaoján. [Consulta: 14 octubre 2010].
  6. ↑ Junta d'Andalusia «El carst Subbético». Xarxa d'Informació Ambiental, 4. p.87.
  7. ↑ Delannoy, Jean-Jacques (PDF) (en castellà) Contribución al conocimiento de los macizos kársticos de las serranías de Grazalema y de Ronda. Instituto Tecnológico Geominero de España, 1998. p.99.
  8. ↑ Juan José Durán et al. «Distribució, caracterització i síntesi evolutiva del carst a Andalusia». Karst a Andalusia, Institut Tecnològic Geominer d'Espanya, 1998. p.16.
  9. ↑ Jordà, Francisco «Sobre l'edat solutrià d'algunes pintures de la cova de la Pileta (Màlaga).». Zephyrus, 6.
  10. ↑ Sanchidrián Torti, José Luis «La Cova de la Pileta, avui». Revista d'arqueologia, 1986. ISSN.
  11. ↑ Enrique GOZALBES «Panorama general de la Prehistoria». Revista Jábega, 16, 1976.
  12. ↑ Castañeda Fernández, Vicente «202002.pdf Les bandes de caçadors-recol·lectors de finals del Pleistocè al sud de la península Ibèrica. L'explicació de les seves relacions amb el nord d'Àfrica al llarg del segle XX». Actes de les Primeres Jornades d'Estudis Històrics i Lingüístics: El Nord d'Àfrica i el Sud de la península Ibèrica, 2002. pàg.85.[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Carrasco Rus, J. Et al. «La cabra salvatge (Capra pyrenaica, Schinz 1838) en el registre del Pleistocè Superior i Holocè d'Andalusia i la seva incidència en l'Art Prehistòric». Antiqvitas, 2004. Arxivat de l'original el 2010-03-21. pàg.39 [Consulta: 5 novembre 2012]. Arxivat 2010-03-21 a Wayback Machine.
  14. ↑ Bergmann, Lothar «2016-Article% 201.pdf Els gravats paleolítics de la Cova del Moro (Tarifa)». Almoraima, 1996. ISSN, Pàg. 19.
  15. ↑ Jordà, Francisco «Sobre l'edat solutrià d'algunes pintures de la cova de la Pileta (Màlaga).». Zephyrus, 6. ISSN, Pàgines.
  16. ↑ Castañeda Fernández, Vicente «202002.pdf Les bandes de caçadors-recol·lectors de finals del Pleistocè al sud de la península Ibèrica. L'explicació de les seves relacions amb el nord d'Àfrica al llarg del segle XX». Actes de les Primeres Jornades d'Estudis Històrics i Lingüístics: El Nord d'Àfrica i el Sud de la península Ibèrica, 2002. pág.249.[Enllaç no actiu]
  17. ↑ Cantalejo Duarte, Pere «Investigació sobre les manifestacions gràfiques conservades a la cova de Ardales (Màlaga), durant els anys 2000-2005». Xarxa patrimoni Guadalteba, 2010. Arxivat de l'original el 2011-09-04. Pág.213 [Consulta: 5 novembre 2012]. Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine.
  18. ↑ Gorchón Rodríguez, María Soledad «El tema dels Traços Apariats en l'Art Moble del Solutrià Cantàbric». Zephyrus, 25, 1974. Pág.205.
  19. ↑ Cantalejo Duarte, Pere «Investigació sobre les manifestacions gràfiques conservades a la cova de Ardales (Màlaga), durant els anys 2000-2005». Xarxa patrimoni Guadalteba, 2010. Arxivat de l'original el 2011-09-04. Pág.214 [Consulta: 5 novembre 2012]. Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine.

Bibliografia modifica

  • Álvarez Rubiera A. - Entorn de les pintures parietals de la cova de la Pileta. Rev Mainake, número 15-16, ISSN 0212-078X. Màlaga, 1994.
  • Bullón Giménez J. A. - El caçador de la cova de la Pileta. Monografies Espeleològiques, n º 3. Màlaga, 1974.
  • Mayoral Valsera, J. - Investigacions espeleològiques a Montejaque i Benaoján. Ed. Ajuntament de Montejaque. Màlaga, 2004.
  • Mayoral Valsera, J. - Meravelles de l'Alt Guadiaro. Ed. bilingüe. Ed. Copyur. Sevilla, 2007.
  • Saiz, C. et al (IRNA-CSIC). - Modelització de les condicions geològico-càrstiques i microambientals de la Cova de la Pileta (Màlaga) en relació amb la seva conservació. Projecte de recerca del Grup de Petrologia Aplicada de la UA.
  • Sanchidrián Torti J. L. - Proposta de la seqüència figurativa a la Cova de la Pileta. Eds. Fullola & Soler, El Món mediterrani Després del Pleniglacial (18.000-12.000 BP), p. 411-430. Girona, 1997.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cova de la Pileta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cova_de_la_Pileta&oldid=31932186»