Coves de Maijishan
Les coves de Maijishan (en xinès simplificat: 麦积山石窟; en xinès tradicional: 麥積山石窟; en pinyin: Màijīshān Shíkū) són un conjunt de temples budistes excavats al mont Maijishan, a prop de la localitat de Tianshui, a la província de Gansu, a la Xina. Consta d'uns 1000 m² de frescos i conté més de 7200 escultures budistes. Es van començar a construir al voltant de 1057, en època de la Dinastia Qin, és a dir, en el període dels Setze Regnes.
| ||||
| Tipus | Muntanya, gruta ornamental i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Ruta de la Seda: Corredor Chang'an-Tian Shan | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tianshui (RP Xina) | |||
| ||||
| Serralada | Qinling | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.742 m | |||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 483,71 ha zona tampó: 1.259,28 ha | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2014 (38a Sessió) | |||
| Identificador | 1442-028 | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 29 novembre 2001 | |||
| Identificador | 1631 | |||
| Lloc històric i cultural de la República Popular Xinesa | ||||
| Data | 1961 | |||
| Història | ||||
| Codi de catàleg | primera llista dels grans béns culturals protegits a escala nacional: 38. | |||
Història modifica
El concepte de cova budista va ser inventat a l'Índia, encara que aquest tipus de santuari ja estava present a la Xina abans de l'arribada del budisme. Tot i així, sabem que van ser adaptades per la nova religió i l'influència india gràcies a la ruta de la seda, procedent de l'arquitectura excavada d'espais com el conjunt de Bhaja o el conjunt rupestre de les coves d'Ajanta. Van tenir un paper molt important a la ruta de la seda com a espais de visita per als viatgers de les rutes entre la Xina i l'occident d'Àsia. El seu paper va anar més enllà atès que el pelegrinatge era una pràctica molt important al món budista i aquests temples excavats a les muntanyes van ser molt eficaços a la pràctica i difusió del budisme, ja que eren visitats per artistes, artesans i monjos.[1]
Les coves de Maijishan van ser gairebé desconegudes fins al seu descobriment arqueològic el 1952. Segons una inscripció tallada en roca datada el 1057, la construcció va començar al període Qin occidental (385–400; 409–431). Encara que no es tenen prou evidències per datar cap cova en aquest període, però sí sabem d'un gran nombre de coves conservades que daten del començament del període Wei del Nord (386-534).
Les vies de penya-segats que antigament donaven accés a aquestes coves es van esfondrar ben aviat de manera que, disperses a mesura que es troben sobre la pronunciada roca, les coves van romandre aïllades durant segles. Gran part de la decoració i les estàtues originals, la majoria patrocinades pels governants, encara es conserven avui dia.
Es considera que la dinastia Qin va assentar les bases de l'imperialisme xinès que perduraria 2.000 anys. Les coves de Maijishan van ser construïdes, segons els registres històrics, al final de la dinastia Qin (384-417 aC). Les biografies dels monjos de la dinastia Liang ens expliquen que dos monjos anomenats Thanhong i Xuangao utilitzaven aquest espai per a meditar amb més de 300 deixebles.
Patrimoni natural modifica
La muntanya Maijishan es troba a la primera llista de llocs escènics clau per l'estat per les seves peculiars grutes, exquisides escultures de fang, vegetació exuberant, tot tipus de geologies i formes de relleu i cims de muntanya. La seva àrea principal és de 142 km², incloent les grutes Maijishan, el penya-segat immortal, la porta de pedra, el rierol Quxi i la font termal de Jieting. Les cadenes de Qinling són el límit principal entre la geografia de la natura nord i sud. Hi ha dues zones amb vegetació, les de la Xina-Japó i la Xina-Himàlaia. Inclouen molts tipus de plantes del nord de la Xina, la Xina central i l'Himàlaia. Els punts escènics es troben a la unió de les cadenes Qilian i Nord Qinlin. Aquí trobem formes geològiques i de relleu molt complicades a causa del moviment a Yinzi, Yanshan i l'Himàlaia.[2]
Arquitectura modifica
Les coves van ser tallades sobre un penya-segat gairebé en vertical, en un angle de 85º. L'accés a les coves és possible gràcies a pasarel·les de fusta fixades a la paret del penya-segat. Es projecten i retrocedeixen a l'atzar amb una alçada màxima de 60 m del terra i un voladís màxim de 6-8 m més enllà del peu del penya-segat. Molts dels penya-segats estan units per un seguit de planxes construïdes al llarg de la superfície de la roca, procés constructiu extremadament perillós. Les 195 coves es concentren als costats est i oest de la cara sud del penya-segat.[3]
Nou de les coves gaudeixen de porxos exteriors, com la cova 30 o l'1. Ambdues presenten un porxo sustentat per columnes i, a la zona interior, hi ha una figura de Buda. A la cova 1, trobem un espai tancat per quatre columnes i un Buda tombat a l'interior, les columnes són octogonals, amb una mateixa mida des de la part inferior cap a la superior.
A la cova 43 trobem un altre tipus de columna, ben diferent a la de la cova 1. La base del pilar és más ample a la part superior, també de forma octogonal i és més prim a la part superior, quan s'uneix amb el capitell, que aquest cop està decorat.[3]
Escultura modifica
Totes les escultures que trobem a Maijishan són de temàtica budista, realitzades en diferents formats escultòrics i tècniques; des de relleus fins a escultura exempta. La majoria de les obres estan realitzades amb estuc i argila i després van ser pintades amb colors vius, encara que trobem algunes de pedra vista. La roca natural de la zona és massa tova per ser útil per a la producció artística, motiu pel qual els artistes de la zona van escollir l'estuc i l'argila pel modelatge.
Pel que fa a les tècniques de modelatge, algunes de les escultures són sòlides, és a dir, que es van confeccionat completament d'argila, mentre que altres conserven a l'interior un esquelet de fusta, que després va ser cobert per una capa de closques de blat, cànem, joncs i fang abans de ser untat amb una última capa d'argila. Quant a les escultures de pedra, no estan fetes amb pedra local, sinó que van ser importades.[4]
Les escultures de Maijishan són un gran mostra del coneixement i el desenvolupament de l'escultura xinesa, que ens mostra una transició d'estils entre l'art budista indi i el xinès. Els primers exemples d'escultura budista a la Xina mostren les característiques pròpies de l'art budista indi, però de forma gradual s'aniran adaptant les formes fins a mostrar un estil completament xinès. Per aquest motiu, les escultures que trobem al conjunt de Maijishan són una barreja de diferents dinasties. Les mostres dels estils més antics són molt poques.
La cova 78 conté una notable imatge colossal de Buda mostrant-nos la postura vajra-paryankasana i amb la mà dreta aixecada en el mudra abhaya, és a dir, amb un gest que significa absència de temor.
Pintura mural modifica
Les pintures murals més importants del conjunt es troben a quatre de les coves: les 4, 27, 127 i 140. Aquestes pintures ens mostren estructures arquitectòniques on podem veure les característiques de l'arquitectura de l'època. Alhora, ens aporten molta informació sobre el desenvolupament de l'arquitectura xinesa de l'època.[3]
Cova 4 modifica
.jpg)
S'han conservat cinc panells del sostre del període Zhou. Aquestes pintures ens mostren un pati residencial amb una porta principal d'una oberta d'una badia amb un terrat a dues aigües que està situat centralment a la part davantera d'un pati.
Cova 27 modifica
El mural de la cova 27 es troba a la cara frontal del sostre piramidal de la cova. L'extrem oriental de la pintura representa una recinte emmurallat amb una arquitectura d'estil palatí interior. La muralla sembla tancar una ciutat. Està pintat amb maons grisos de tonalitats tant fosques com clares.
Cova 127 modifica
A la cova 127 hi ha una representació pictòrica d'un mural que mostra una estructura palauenca. És una de les representacions d'arquitectura més detallades del segle VI a la Xina i es creu que podria estar relacionada amb la representació de la vida del Príncep Siddharta.
Cova 140 modifica
La cova 140 és cúbica amb l'entrada quadrada i el sostre de llinda. A les parets parets posteriors i laterals trobem una representació de Buda assegut flanquejat per dos bodhisattves dempeus amb nimbes al darrere dels seus caps. Són escultures que daten del període Wei del nord. Els murals de la cova 140 es troben entre els primers exemples de jiehua, o "pintura amb línies reglades", una tècnica que utilitzava dispositius de mesura i vores rectes per retratar l'arquitectura i altres tipus d'estructures, com els vaixells.
La meitat inferior del costat sud del mur oest ens mostra una representació arquitectònica de dues sales alineades a un pati. Les teules de la part superior de les teulades a dues aigües i les parets de l'edifici són de color verd clar, amb fileres de rajoles i ornaments de carenes dibuixades sobre elles amb línies grises.
Referències modifica
- ↑ Clunas, Craig. Art in China (en anglès). Oxford: Oxford History of Art, 2009. ISBN 0-19-284244-7.
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Maijishan Scenic Spots» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fu, Xinian. Traditional Chinese architecture : twelve essays (en anglès), 2017. ISBN 1-4008-8513-2.
- ↑ «Alok Shrotriya and Zhou Xue-ying: Artistic treasures of Maiji Mountain caves». [Consulta: 30 gener 2021].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coves de Maijishan |
- Shrotriya, Alok; Ahou Xue-ying, "Artistic treasures of Maiji Mountain caves" a Asian Art (2017).
- Pàgina de la UNESCO sobre les coves de Maijishan.