Grutes de Sant Josep

sistema de coves naturals a la Vall d'Uixó
(S'ha redirigit des de: Coves de Sant Josep)

Es coneix com a Coves de Sant Josep un conjunt de coves que es van formar al triàsic, fa prop de 250 milions d'anys, ubicades al paratge del mateix nom situat a uns dos quilòmetres de la localitat de La Vall d'Uixó. Malgrat les múltiples visites d'espeleòlegs, encara no es coneix l'origen del riu ni el final de la gruta. Gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any, i que amb els seus 2.750 metres de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la Província de Castelló i la 2a del País Valencià. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa.[1][2][3][4][5]

Infotaula de geografia físicaGrutes de Sant Josep
Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG
modifica
TipusCova modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativala Vall d'Uixó (Plana Baixa) modifica
 39° 49′ 28″ N, 0° 15′ 19″ O / 39.8244038°N,0.2552175°O / 39.8244038; -0.2552175

HistòriaModifica

La Cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és a dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els jaciments arqueològics trobats a la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també ens indica que en aquesta època la cova ja era coneguda també durant la llarga dominació romana, ja que s'ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.[3][4][5]

ExploracióModifica

  • Hi ha referències del segle XIX sobre el costum de concentrar els veïns al voltant de la font del paratge "La Font de Sant Josep", a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", on era habitual que els més atrevits s'endinsessin a la cova. No obstant això, no va ser fins a l'any 1902, quan es va realitzar la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del petit espai que deixaven les aigües en aquella època, marcava el límit de la part accessible de la cova).[3][5][6]
  • El 1915 el prestigiós historiador Carles Sarthou Carreres va realitzar una exploració parcial.[3][5][6]
  • El 1926, un grup de veïns va superar la "Boca del Forn" i va aconseguir el Llac de Diana, trobant com obstacle insalvable la Galeria dels Sifons.[3][6]
  • El 1929, mor Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat en intentar superar la "Galeria dels Sifons". En aquests anys comencen les primeres temptatives de condicionar la cova per facilitar les visites instal·lant passarel·les.[3][5][6]
  • Des de 1936 fins a 1950, s'inicien les obres d'urbanització, amb el dragatge i construcció d'una presa, pel que ja el 1950, La Boca de Forn deixa de ser el límit del recorregut, i mitjançant barrinades s'engrandeix fins a permetre el pas de les barques.[3][6]
  • La primera exploració realitzada per un grup d'espeleòlegs es va realitzar en 1954, per part del Centre Excursionista de València, i el 1958 aquest grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.[3][5][6]
  • El 1960 es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de València, la "Galeria dels Sifons".[3][6]
  • Les voladures amb dinamita permeten obrir aquest pas el 1961, quedant descobert l'Estany Blau i la resta de les galeries que constitueixen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".[3][6]
  • En els anys successius (de 1971 a 1975), diverses expedicions d'espeleòlegs de Castelló i escafandristes de Barcelona, acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, aconseguint els 2.348 metres de longitud.[3][6]

ReferènciesModifica

  1. Guía Turística. Arte Rupestre. Provincia de Castellón., pàg. 14-15.
  2. «El pueblo | Ayuntamiento de La Vall d'uixó» (en castellà). [Consulta: 11 setembre 2018].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Historia Coves de Sant Josep - Coves de Sant Josep» (en es-es). Coves de Sant Josep.
  4. 4,0 4,1 «La historia del río subterráneo navegable más largo de Europa» (en es). ELMUNDO.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «El río subterráneo navegable más largo de Europa está en las Cuevas de San José (Castellón)» (en es-es). abc.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 «Mapa de la cavidad». [Consulta: 11 setembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grutes de Sant Josep