Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larissa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó. Molt antigament s'havia anomenat Efira, i els antics comentaristes d'Homer diuen que quan a la Ilíada[1] parla de la guerra entre els efiris i els flegis, es refereix a les lluites entre els habitants de Crannon i els de Girton. Píndar també parla dels habitants de Crannon, als que anomena efiris.

Infotaula de geografia físicaCrannon
TipusCiutat antiga i polis Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaTessàlia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
 39° 30′ 02″ N, 22° 18′ 09″ E / 39.50051°N,22.30245°E / 39.50051; 22.30245Coord.: 39° 30′ 02″ N, 22° 18′ 09″ E / 39.50051°N,22.30245°E / 39.50051; 22.30245

Crannon era la residència de la família dels Scopades, i els seus nombrosos ramats pasturaven les terres que envoltaven la ciutat. Un membre de la família, Diactòrides, va ser pretendent de la filla de Clístenes, tirà de Sició, segons Heròdot. A la ciutat hi va viure un temps el poeta Simònides de Ceos, protegit pels Scopades. Al començament de la guerra del Peloponès l'any 431 aC la ciutat va enviar tropes a lluitar en ajuda dels atenencs. El 394 aC eren aliats de Beòcia, i com a tals van dificultar el pas de l'espartà Agesilau per Tessàlia, quan retornava d'Àsia, explica Xenofont.

Diu Titus Livi que l'any 191 aC el selèucida Antíoc III el gran va ocupar Crannon, i la torna a mencionar durant la guerra amb Perseu de Macedònia. Al segle I aC era una ciutat en decadència, segons canta Catul en un poema. Plini el Vell també en parla.

En queden unes ruïnes al lloc anomenat Paleá Lárissa.[2]

ReferènciesModifica

  1. Homer. Ilíada, XIII, 301
  2. Smith, William (ed.). «Cranon». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 juliol 2021].