Crataegus mexicana

espècie de planta

Crataegus mexicana, coneguda comunament com a manzanita, poma d'Índies, poma xilena, és un arbust o arbre fruiter petit nadiu de Mèxic i algunes zones de Guatemala. També ha estat introduït al llarg dels Andes.[1] Es conrea pel seu fruit, el tejocote.

Infotaula d'ésser viuCrataegus mexicana Modifica el valor a Wikidata
Tejocotes2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font detejocote (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitpom Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN136778448 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereCrataegus
EspècieCrataegus mexicana Modifica el valor a Wikidata
DC., 1825
Nomenclatura
ExautorMoc. i Sessé Modifica el valor a Wikidata

Classificació i descripcióModifica

 
El fruit del Tejocote.

Crataegus prové del grec “kratos” que significa dur. És una espècie que pertany a la família de les Rosaceae. Tejocote, coneguda també com a manzanita o poma d'Índies. És un arbre espinós de fins a 10 m d'altura, les espines es troben en el tronc i les seves branques, la seva escorça és de color gris-vermellosa, es desprèn en tires. Les fulles són semiperennes, ovals o en forma de diamant de 4 a 8 cm de llarg amb marge serrat, amples en la part mitjana i en els extrems, estretes de vora dentada. Les flors són hermafrodites, solitàries, es presenten en forma d'umbel·les terminals amb 2 a 6 flors amb pètals blancs. El fruit és un pom semblant a una petita poma de color groc-ataronjat d'1 a 2 cm de diàmetre, les llavors són llises i de color cafè, envoltades per un os llenyós.[2] En madurar a la fi de l'hivern, poc abans de la nova floració, va adquirint tonalitats que varien del groc-ataronjat a l'ataronjat-vermellós.

DistribucióModifica

És originari de Mèxic. Està distribuït en la major part de les zones muntanyenques del país, sobretot en l'eix volcànic (des de l'estat de Veracruz fins a l'estat de Jalisco), la Serra Mare Oriental (entre els estats d'Hidalgo, Tamaulipas, Sant Luis Potosí, Coahuila i Nou León), la Serra Mare del Sud (Serra d'Oaxaca i Guerrero) i els alts de Chiapas. Es troba també a Centreamèrica fins a l'Equador i ha estat introduïda al llarg dels Andes i a Sud-àfrica.[3]

AmbientModifica

Habita en clima temperat, entre els 1000 i fins als 3500 msnm. Planta conreada en horts familiars i creix a les ribes dels camins, associada a vegetació pertorbada de bosc mesòfil de muntanya, boscos de pi i roure madrense, a més de bosc tropical caducifoli. Habita en vessants de turons amb topografia escarpada (60 % d'arracada) en barrancs i a les zones de cultiu. Li afavoreixen els sòls àcids i francs.[4]

S'adapta a gran diversitat de sòls, amb pluja anual de 600 a 1,200 mil·límetres, amb temperatures mitjanes de 15 a 18 °C, mínimes de -5 °C i màximes de 40 °C, tolera sequeres i inundacions i per la seva rusticitat és resistent a les plagues i malalties.

Estat de conservacióModifica

No es troba amenaçada ni sota protecció. Comunament es troba en la seva forma silvestre i conreada, existeixen ja varietats seleccionades per a la producció comercial que afavoreixen la producció i la qualitat del fruit, amb grans oportunitats de proveir la demanda de fruita fresca i proveir a l'agroindustria. S'estima que a Mèxic existeixen 700 hectàrees plantades amb tejocote. Les entitats amb major participació en la producció són Pobla (89 %), Oaxaca (2.7 %), Estat de Mèxic (2.3 %), Jalisco (2.2 %), Districte Federal (1.8 %), Chiapas (1.3 %) i Zacatecas (1 %).

UsosModifica

AlimentModifica

Els fruits d'aquesta espècie són aromàtics i de bon sabor, molt benvolguts pel seu contingut de vitamina C. A Mèxic, el tejocote s'emplea tradicionalment en la confecció i decoració dels altars o ofrenes de Dia de Morts, sobretot a l'alta Vall de Pobla (Huejotzingo-Calpan). A més s'usa en les Posades dins de les pinyates, en l'anomenat aguinaldo (conformat per tejocotes, mandarines i cacauets); així com en la preparació del tradicional ponx de fruites nadalenc.

HerbolariaModifica

La infusió preparada amb els seus fruits és un remei tradicional per prevenir malalties respiratòries.

IndustrialModifica

L'alt contingut de pectina en els seus fruits es processa per a la seva utilització en la indústria alimentària, cosmètica, farmacèutica, tèxtil i metal·lúrgica. La fusta, dura i compacta, s'utilitza com a llenya i per fabricar eines de mà.[5] Les fulles, brots i fruits tenen també un ús farratger.

TaxonomiaModifica

Crataegus mexicana va ser descrita pel botànic suís Augustin Pyrame de Candolle.[6]

 
Dolç tradicional preparat amb tejocote.

Nom comúModifica

La paraula "tejocote" prové del náhuatl texocotl. Es compon de tetl, "pedra"; i xocotl, "fruit agridulce" (= "fruit agridulce dur com a pedra").[7]

ReferènciesModifica

  1. Phipps, J.B., O’Kennon, R.J., Lance, R.W. (2003). Hawthorns and medlars. Royal Horticultural Society, Cambridge, U.K.
  2. Vázquez-Yanes, C., A. I. Batis Muñoz, M. I. Alcocer Silva, M. Gual Díaz y C. Sánchez Dirzo. 1999. Árboles y arbustos potencialmente valiosos para la restauración ecológica y la reforestación. Reporte técnico del proyecto J084. CONABIO - Instituto de Ecología, UNAM.
  3. Nuñez Colin C.A., Escobedo López D., Hernández-Martínez M. A. y Ortega Rodríguez C. 2012. Modelos de las zonas de adecuadas de adaptación del tejocote (Crateagus mexicana), por efecto del cambio climático. Agronomía Mesoamericana 23(2):241-246
  4. Error en el títol o la url.«». Atlas de las Plantas de la Medicina Tradicional Mexicana.
  5. Conabio (Mexico) species profile
  6. Bentham, p. 10.
  7. Error en el títol o la url.«».

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crataegus mexicana