Arç blanc
L'arç blanc[1][2] (Crataegus monogyna), dit també espinalb,[3] cirerer de(l bon) pastor o cirerer de la Mare de Déu,[4] és un arbret o mata de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani. L'arç blanc té una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània, costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal. Als Països Catalans és comú a tot el territori,[5] Principat, País Valencià i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propencs (Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca.
Crataegus monogyna | |
---|---|
Planta | |
Tipus de fruit | pom |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 203426 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Gènere | Crataegus |
Espècie | Crataegus monogyna Jacq. |
Denominacions populars modifica
En català, l'arç blanc té molts de noms populars. D'entre aquests, l'IEC recull també espinalb, cirerer de pastor, cirerer del bon pastor i cirerer de la Mare de Déu.[4]
A més, el Termcat recull 112 designacions: arn, arna, espí blanc o simplement espí, albespí, albespina, espinal, espinaler, i derivats dobriülls/abriülls (abreülls, abrulls), agraüller (ant. garaüller), angarguller, garbuller, gaürrer, braguller, bruguller (Conflent), brauller, grabuller, grauller, garguller, gargaller, etc.
A la sola Catalunya del Nord, rep els noms següents: ram de Sant Pere, espinàs (mitjana i alta vall del Tec, mitjana vall de la Tet), espineta (plana rossellonesa en les baixes valls de la Tet i l'Aglí), espinarç (Vallespir), pomer de Sant Joan (oest del Rosselló), pometes de la Mare de Déu o del bon pastor (Rosselló i Terrassa, DCVB), cirereta de la Mare de Déu (Salanca),[4] cirereta (Baixos Aspres), pruner de la Mare de Déu (al llarg de la frontera llenguadociana), ram de Sant Pere Martre/Màrtir (al llarg de la frontera llenguadociana), barjàs (vall de la Castellana), ilsa/illa (Alt Conflent), sugrà (Conflent), solegraner (la 'o' inicial conserva el seu timbre; Rosselló occidental, Costa Vermella), entre altres.
A Mallorca rep el nom de cirerer de pastor.[6]
Terminologia modifica
El nom científic, crataegus monogyna, prové del gènere crataegus (al seu torn, del grec antic κράταιγος, que fa referència a l'espècie crataegus heldreichii), i del terme monogyna, que ve del grec μόνος (monos) 'un, únic' + γυνή (gynḗ) 'dona', en aquest cas i per extensió, 'pistil'.
Sinonímia
|
|
|
Ecologia modifica
El seu hàbitat és l'estatge montà i regió mediterrània. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscos caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.
A Mallorca és comuna per tanques, bardisses, marges i torrents.[6]
Descripció morfològica modifica
Aquest arbust espinós pot arribar a atènyer uns 10 metres d'alt però normalment no passa de 5 metres. Quant als seus òrgans vegetatius, l'arrel és axonomorfa, com en totes les dicotiledònies amb un eix principal més desenvolupat que els laterals o secundaris. Té les branques o tiges llenyoses molt espinoses, de tall erecte i amb l'escorça grisenca; als nostres boscos no sol tenir una capçada massa densa. Presenta fulles joves glabres. Les fulles més desenvolupades fan d'1 a 3,5 cm; tenen de 3 a 7 (9) segments aguts i enters o lobato-dentats a l'àpex; normalment són tri o pentalobulades, discolores i pinnatipartides o pinnatífides, ovals i de marge serrat; de color verd fosc brillant a l'anvers i verd clar al revers, per això en diem discolores. El pecíol mesura de 3 a 15 mm de longitud. Té estípules que solen ser lanceolato-subulades.
Les flors són blanques i hermafrodites i apareixen a la primavera formant unes inflorescències racemoses anomenades corimbes, amb una aroma intensa, fan 1 o 1,5 cm de diàmetre, amb 5 sèpals curts i triangulars i 5 pètals orbiculars i crenats. La corol·la és dialipètala amb simetria actinomorfa. L'androceu té de 10 a 20 estams. El gineceu està, tal com indica el seu nom, monogyna, format per 1 carpel en aquesta espècie, per tant és unicarpel·lar amb l'ovari ínfer o semiínfer.
Els fruits dits badaülls o cireretes/pometes de pastor, del bon pastor (Balears) o de la mare de Déu són petits poms de color roig brillant, el·lipsoides, d'un centímetre de llargada. Maduren a finals d'agost, tenen un sol pinyol (la llavor, procedent del seu únic carpel).
Part utilitzada (droga) modifica
Fulles i flors. En menor mesura el fruit.
Usos medicinals modifica
Composició química modifica
Tant les flors de Crataegus monogyna com les de Crataegus oxyacantha, espècie amb la que de vegades es confon, contenen quercitrina, la descomposició de la qual dona quercetina. Acabades d'agafar tenen trimetilamina.
A les fulles i als fruits hi ha lactones i diverses flavones: aquestes substàncies són les responsables, en part, de la seva acció cardíaca.
Específicament conté:
- Flavonoides (1,8-2%). Rutina, hiperòsids, vitexina, orientina, heteròsids de vitexina.
- Tanins catèquics (2,4%). Picnogenols.
- Triterpens (0,6%). Àcids oleanòlic, ursòlic, crataegòlic.
- Esteroides.
- Amines. Tiramina
Accions farmacològiques modifica
Consta aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany l'ús d'aquesta planta en els següents casos:
- Insuficiència cardíaca
- Insuficiència coronària
- Bradicàrdia.
No és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent.
Propietats farmacològiques modifica
- Cardiotònica i lleugerament diürètica: es considera que la seva acció regula la tensió arterial i, per tant, es podria emprar en el tractament de la hipertensió arterial i en les arrítmies cardíaques.
- Sedant, pot resultar útil per a tractar l'insomni.
- Relaxant muscular i antiespasmòdica: també es podria utilitzar en casos d'ansietat i nerviosisme que provoquen símptomes com espasmes i tensió muscular.
Toxicitat modifica
Durant l'ús de preparats comercials amb arç blanc, un petit nombre de pacients avaluats va mostrar alguns efectes adversos: fatiga, transpiració, nàusees i erupció cutània a les mans, que van desaparèixer un cop suspesa la medicació.
La hipotensió arterial i bradicàrdia que provoca negativament en alguns casos es pot prendre com a efecte favorable quan hi ha cardiopaties que donen taquiaritmia i hipertensió arterial.
Observacions modifica
Segons indica Font i Quer, l'arç blanc és l'espècie més freqüent d'aquest gènere que es troba a la península Ibèrica. En el Dioscórides Renovado, d'aquest autor: «Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos»
Galeria d'imatges modifica
-
Fruits
-
flors i brots
-
Branca espinosa
Referències modifica
- ↑ «Arç». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 110-111. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Espinalb». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Cirerer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ 6,0 6,1 «Cirerer». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 293. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Sinónimos en Tela Botánica
Bibliografia modifica
- Tratado de fitomedicina, ALONSO, Jorge R., Isis Ediciones SRL, 1998, Buenos Aires, Argentina.
- Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales, Berdonces i Serra, Tikal Ediciones, Ref. T-910-999 ISBN 84-305-8496-X
- Plantas Medicinales, El Dioscórides Renovado, FONT QUER, Pío, Ediciones Península, S.A., 2000, Barcelona, ISBN 84-8307-242-4