Crater de la bogeria d'Hèracles

peça de ceràmica grega antiga
(S'ha redirigit des de: Crater de la bogeria d' Hèracles)

El crater de la bogeria d'Hèracles és una peça de ceràmica fabricada a l'època de la Magna Grècia, (en grec Μεγάλή Ελλάς, que és el nom donat en l'antiguitat clàssica al territori ocupat pels colons grecs al sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli), i que ha estat datada pels experts entre els anys 350 i 320 aC. La peça s'exposa de forma permanent al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid, amb el número d'inventari 11094.

Infotaula d'obra artísticaCrater de la bogeria d'Hèracles
Tipuscrater Modifica el valor a Wikidata
CreadorAstees Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorAsteas
Creació350 - 320 aC.
Mètode de fabricacióFigures vermelles
Representa l'entitatCrater
Mida55 (alçària) × 50 (amplada) cm
Col·leccióMuseu Arqueològic Nacional d'Espanya, Madrid
Catalogació
Número d'inventari11094

Troballa modifica

 
Magna Grècia a l'any 280 aC.

Va ser trobada a l'antiga localitat de Paestum, nom romà clàssic d'una important ciutat grecoromana a la regió italiana de Campània. Està situada al sud-est en la província de Salern, a 40 km al sud de la capital provincial i a 92 de Nàpols.

Disseny i simbologia modifica

Les pintures de la cara A mostren una representació tràgica on es veu a Hèracles, animat pels esperits de la bogeria es proposa llançar al seu fill a una pira funerària,[1] en la qual ja estan cremant el seu parament domèstic, mentrestant assisteixen a la terrible escena la seva dona Mègara, la seva mare Alcmena, el seu amic Iolau i la deessa Mània, personificació de la bogeria.[2]

A la cara B apareix una escena dionisíaca, amb figures del déu sobre una pantera, i envoltat per mènades i uns sàtirs.[2]

Un crater (paraula que ve del grec κρατηρ) era un atuell de gran capacitat destinat a contenir una barreja d'aigua i vi, i que en aquest cas va ser pintada per l'artista Asteas.[3]

  • Estil: Crater de tipus calze amb pintura vascular suditàlica.
  • Tècnica: figures vermelles.
  • Material: argila cuita.
  • Mides: 55 cm d'alçada i 50 cm de diàmetre.
  • Signatura: ASSTEAS EGRAPSE

Referències modifica

  1. Sanz Bravo, Rubí. «Tesoros del Museo Arqueològico Nacional» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional. [Consulta: 5 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Ficha completa. Crátera» (en castellà). CERES. Museo Arqueológico Nacional. [Consulta: 5 gener 2016].
  3. Beauchamp Walters i Birch, 1905, p. 479.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica