Crates de Mal·los

Crates de Mal·los (llatí: Crates, en grec antic: Κράτης Μαλλώτης, fou un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia. Fou també un dels més destacats gramàtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomètor (180-164 aC) i fou contemporani també d'Aristarc de Samotràcia. Rebia el renom de Κοιτικός.[1]

Infotaula de personaCrates de Mal·los
Crates Terrestrial Sphere.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mal·los Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 145 aC Modifica el valor a Wikidata
Director de la Llibreria de Pèrgam
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBibliotecari Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof i bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: dècada del 160 aC Modifica el valor a Wikidata)
MovimentEstoïcisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDiògenes de Babilònia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPaneci de Rodes, Asclepíades de Mírlia, Heròdic de Babilònia, Zenòdot de Mal·los i Tauriscus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va donar suport a l'escola de Pèrgam i al sistema d'anomalia (ἀνωμαλία) contra l'escola d'Alexandria i el sistema d'analogia (ἀναλογία). Segons Varró el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (περὶ τῆς ἀνωμαλίας) amb les seves bases. De Mal·los va anar a Tars i finalment va viure a Pèrgam sota patronatge d'Èumenes II de Pèrgam (197 aC-159 aC), on va fundar l'escola de gramàtica de Pèrgam i fou director de la seva biblioteca.

El 157 aC fou enviat pel rei Àtal II de Pèrgam com a ambaixador a Roma per introduir-hi l'estudi de la gramàtica. Es va trencar una cama i va interrompre els seus ensenyaments i la seva ambaixada, i es va dedicar a les lectures gramaticals (ἀκροάσεις).

La seva obra principal és Διόρθωσις Ἰλιάδος καὶ Ὀδυσσείας, en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre Hesíode, Eurípides i Homer. Va realitzar un globus terraqüi del món habitat i deshabitat.

ReferènciesModifica

  1. «Crates de Mal·los». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.