Crates de Mal·los
Crates de Mal·los (en llatí: Crates, grec antic: Κράτης Μαλλώτης, fou un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia. Fou també un dels més destacats gramàtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomètor (180-164 aC) i fou contemporani també d'Aristarc de Samotràcia. Rebia el renom de Κοιτικός.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC Mal·los |
| Mort | c. 145 aC |
| Director de la Llibreria de Pèrgam | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Bibliotecari |
| Ocupació | Filòsof i bibliotecari |
| Període | Període hel·lenístic |
| Activitat | (Floruit: dècada del 160 aC ) |
| Moviment | Estoïcisme |
| Professors | Diògenes de Babilònia |
| Alumnes | Paneci de Rodes, Asclepíades de Mírlia, Heròdic de Babilònia, Zenòdot de Mal·los i Tauriscus (en)  |
Va donar suport a l'escola de Pèrgam i al sistema d'anomalia (ἀνωμαλία) contra l'escola d'Alexandria i el sistema d'analogia (ἀναλογία). Segons Varró el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (περὶ τῆς ἀνωμαλίας) amb les seves bases. De Mal·los va anar a Tars i finalment va viure a Pèrgam sota patronatge d'Èumenes II de Pèrgam (197 aC-159 aC), on va fundar l'escola de gramàtica de Pèrgam i fou director de la seva biblioteca.
El 157 aC fou enviat pel rei Àtal II de Pèrgam com a ambaixador a Roma per introduir-hi l'estudi de la gramàtica. Es va trencar una cama i va interrompre els seus ensenyaments i la seva ambaixada, i es va dedicar a les lectures gramaticals (ἀκροάσεις).
La seva obra principal és Διόρθωσις Ἰλιάδος καὶ Ὀδυσσείας, en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre Hesíode, Eurípides i Homer. Va realitzar un globus terraqüi del món habitat i deshabitat.
ReferènciesModifica
- ↑ «Crates de Mal·los». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.