Crema Mississippi

pel·lícula de 1988 dirigida per Alan Parker

Crema Mississippi[1] (títol original en anglès Mississippi Burning) és una pel·lícula estatunidenca d'Alan Parker, guanyadora d'un oscar i estrenada el 1988. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Infotaula de pel·lículaCrema Mississippi
Mississippi Burning
Mississippi Burning2.jpg
Fitxa
DireccióAlan Parker
Protagonistes
Director artísticPhilip Harrison i Geoffrey Kirkland
ProduccióFrederick Zollo i Robert Colesberry
GuióChris Gerolmo
MúsicaTrevor Jones
FotografiaPeter Biziou
MuntatgeGerry Hambling
ProductoraOrion Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorOrion Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1988
Durada126 min.
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
RodatgeAlabama Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Misteri
Thriller
TemaFederal Bureau of Investigation Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMississipí Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0095647 Filmaffinity: 773652 Allocine: 30472 Rottentomatoes: m/mississippi_burning Mojo: mississippiburning Allmovie: v32924 TCM: 83654 Metacritic: movie/mississippi-burning TV.com: movies/mississippi-burning Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

El 1964, tres homes desapareixen a Jessup County, a l'Estat de Mississipí, sense deixar cap rastre. Són militants per als drets cívics. Rupert Anderson i Alan Ward, agents de l'FBI són encarregats d'aclarir aquest assumpte. El primer és un home d'experiència, actuant amb diplomàcia i determinació. El segon, més jove i impacient per obtenir resultats, es comporta de manera més grollera. Qüestiona públicament un negre, anomenat Hollis, que és salvatgement apallissat algunes hores més tard. La ciutat és presa de la violència: esglésies i cases cremen.

Anderson continua l'enquesta segons mètodes més subtils. Les seves sospites el porten fins al xèrif Stuckey i el seu adjunt Pell; aquest últim és cobert per la seva esposa. Els incendiaris són detinguts, però el jurat compost de blancs els condemna a penes irrisòries.

L'ambient és nociu i explosiu: un home és linxat, mentre Townley, el líder del Ku Klux Klan, atia els odis i la violència. La Sra. Pell, la dona de l'adjunt del sherif, fastiguejada per aquests esdeveniments, es resol a parlar i revela a Anderson l'indret on es troben els cossos dels tres desapareguts. Tilman, l'alcalde, comença a agafar por i dóna indicacions a l'FBI que desemboquen en la detenció dels culpables: Swilley, Cowens, Bailey, Stuckey i Pell.[2]

RepartimentModifica

ComentarisModifica

Crema Mississippi relata fets reals que van tenir lloc el 1964, a l'Estat de Mississippí. Tres militants per als drets cívics Michael Schwerner, Andrew Goodman i James Chaney van ser assassinats per gent del Ku Klux Klan. El racisme, la inseguretat i la manipulació de les multituds al sud dels Estats Units són clarament mostrades. Gene Hackman (que seria nominat per l'Oscar al millor actor) i Willem Dafoe són a l'altura dels seus papers. El rodatge es va fer a LaFayette, a l'estat d'Alabama.

Al marge de la pel·lícula, els processos judicialsModifica

El 1967, va tenir lloc un procés on divuit persones van ser acusades, set d'elles van ser condemnades per atemptar contra els drets cívics dels tres militants assassinats. La pena màxima pronunciada va ser de deu anys de presó.

El 1998, un dels condemnats implica un tal Edgar Ray Killen, llavors un dels responsables del Ku Klux Klan, que mai no havia estat inquietat. L'expedient es va reobrir i testimonis van establir la implicació d'aquest nou sospitós en l'homicidi, autoritzant la celebració d'un nou procés. El 23 de juny de 2005, Killen, de 80 anys, va ser reconegut culpable de l'homicidi dels tres militants dels drets cívics. Va ser condemnat a 60 anys de presó pel tribunal de Filadèlfia, Estat de Mississippi, més de 40 anys després dels fets. Va ser alliberat sota fiança l'agost de 2005 per 600.000 dòlars.

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica