Cresta (carúncula)
La cresta[1] o carúncula [2]és una part del cos d'alguns animals, que creix generalment sobre el cap o l'esquena, en forma longitudinal. En els ocells, la cresta es refereix a un òrgan carnós, habitualment d'un color vistós, mentre que alguns rèptils, com ara les iguanes, tenen crestes de composició rígida. Alguns amfibis, com ara els tritons i els axolots (gènere Ambystoma), també en tenen.
Les aletes modificades d'alguns peixos, com ara les morenes, es poden considerar crestes, com també les protuberàncies d'alguns dinosaures.
Les crestes poden formar part dels trets distintius entre sexes en les espècies amb dimorfisme sexual. En el cas de les gallines, tots dos sexes tenen les carúncules, però son més grans i vistoses en els mascles, és a dir, els galls.
Ocurrència modifica
Tipus de crestes d'ocells modifica
Alguns ocells que tenen crestes són les gallines, els mascles del faisà, el gall de cua forcada, etc. En aquest últim, les crestes son dues excrescències vermelles per sobre de cada ull, que s'inflen de sang per lluir (batalla, parada nupcial).[7]
Tot i que sovint i popularment, es refereix també als plomalls dels ocells (crestes fetes de plomes) com a crestes, si es vol ser tècnic, no s'han de confondre.
Per la seva forma i configuració, les crestes poden classificar-se en els següents grups, tot i que principalment s'apliquen als galls:
- Senzilla : és una cresta vertical simple formada per una sola làmina serrada o dentada, i la pròpia del gall de Bankiva, tronc més ancestral de les varietats de gallinàcies. Poden ser de mida gran, mitjana o petita.
- Doble : en aquestes crestes no hi ha puntes o adquireixen major superfície d'implantació, però sense acabar en punta com les anteriors.
- Rosat: Els galls cresta-rosat[8] tenen crestes baixes i aplanades en forma de rosa, amb una superfície granulosa o dentada, finalitzada posteriorment per una punta lliure i disposada horitzontalment.
- De nou : es denomina amb aquest nom quan la cresta es limita a ser un simple mamelló carnós, sense dents o formes estructurades. Quan és de color moradenc i forma un mamelló a la part anterior del cap, es denomina cresta de mora. Quan aquestes crestes són elevades es denominen crestes de coixinet o de maduixa.
- Bifurcada : està formada per dues làmines o puntes que es mantenen separades i paral·leles, amb formes o disposicions diverses.
- Coronada o de copa : està formada per una base plana, de les vores sorgeixen diverses puntes o dents que en conjunt s'assemblen a una copa o corona.
Alguns d'aquest noms més amunt semblen derivats de l'anglès (?), excepte la cresta-rosat, mentre que el Diccionari Alcover-Moll ofereix uns quants nostrats, un que sembla particularment espectacular:
- Set crestes: "Gall de set crestes: el qui té la cresta gruixada i amb set fileres de puntes".[8]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ cresta a Optimot
- ↑ «crestacresta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «carúncula». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «carúncula». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barballera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «barballera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "Understand black grouse lekking behaviour: 5 key facts about black grouse lekking and 3 lek stages to look out for", de Dr. Philip Warren, Discover Wildlife, BBC Wildlife Magazine, 8 abril 2015 (anglès). Accedit el 27/03/2017.
- ↑ 8,0 8,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cresta |