Baleares
El Baleares fou un creuer pesat de l'armada franquista durant la Guerra Civil espanyola. Va ser enfonsat durant la Batalla del Cap de Palos després de ser impactat per torpedes disparats per destructors de l'armada republicana.[1]
 | |
| Drassana | Societat Espanyola de Construcció Naval  |
|---|---|
| Lloc de producció | Societat Espanyola de Construcció Naval |
País de registre
| |
| Historial | |
Operador/s
| |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | creuer pesat |
| Classe | classe Canarias |
| Eslora | 193,9 m |
| Mànega | 19,52 m |
| Calat | 6,51 m |
| Guinda | 12,57 m |
| Potència | 9.000 CV |
| Velocitat | 33 kn |
| Autonomia | 1235 mn a 33 kn 8000 mn a 15 kn |
| Capacitat | 800 |
| Més informació | |
| Conflictes | Batalla del Cap de Palos |
Característiques generals modifica
- Eslora: 193,90 m
- Mànega: 19,52 m
- Puntal: 12,57 m
- Calat: 6,51 m
- Armament
- 8 canons SECN de 203 mm en 4 torres dobles
- 8 canons de 120 mm, 4 per banda
- 12 tubs llança-torpedes de calibre 533 mm, grups de 6, un per banda
- Propulsió:
- 8 calderes Yarrow
- 4 turbines Parsons
- 4 hèlix
- Potència: 90.000 CV
- Velocitat: 33 nusos
- Autonomia:
- 8.000 milles a 15 nusos
- 4.000 milles a 25 nusos
- 1.235 milles a 33 nusos
- Tripulació: 800 homes
Construcció modifica
La seva construcció va ser ordenada durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. La Sociedad Española de Construcción Naval (SECN) va ser l'empresa que construí la nau i basà el disseny en el dels creuers de la classe Country de la Royal Navy. La proclamació de la segona república en el 1931 varen retardar la construcció tal que en el 1936 encara estava amarrat a port i incomplet.
Historial d'operacions modifica
Poc després de l'inici de la guerra civil espanyola, va entrar en servei, mentre encara estava incomplet el desembre de 1936, ja que no tenia instal·lada la quarta torre d'artilleria. La torreta finalment s'instal·là durant l'estiu de 1937.
El febrer de 1937 va participar, juntament amb els creuers Canarias i Almirante Cervera, a la batalla de Màlaga. Bombardejà els qui fugien per l'única sortida del setge de la ciutat —la carretera costanera de Màlaga a Almeria— en l'episodi que es coneix com "La Desbandá" o la massacre de la carretera Màlaga-Almeria. Malgrat tots els esforços de Franco per ocultar el que va passar, el metge canadenc Norman Bethune va aconseguir captar fotografies i va narrar la seva experiència a The New York Times: «Comptàrem almenys 5.000 infants menors de deu anys, milers d'ells descalços… Decidírem tornar i començar a transportar-los per posar-los fora de perill». Es calcula que, juntament amb la resta d'unitats, va causar més de 12.800 víctimes civils.
Enfonsament durant la guerra civil modifica
La nit del 5 de març de 1938 el Baleares participava en la protecció d'un comboi procedent d'Itàlia. La flota franquista es va trobar inesperadament amb l'armada republicana i es produí un enfrontament que avui es coneix com la batalla del Cap de Pals. Cap a les 02:20 del 6 de març diversos torpedes, possiblement procedents del destructor Lepanto, tocaren la zona central i el dipòsit de municions del Baleares, causant importants danys que provocaren el seu enfonsament. Els destructors anglesos HMS Boreas i HMS Kempenfelt varen acudir al salvament dels naufragats i varen rescatar 435 homes; mentre que uns 786 varen morir o desaparèixer. El contraalmirall i comandant de l'embarcació, Manuel Vierna Belando, fou un dels morts.
Durant el salvament, avions republicans varen bombardejar els destructors anglesos, perquè varen pensar erròniament que es tractava del Baleares, i causaren un mort i quatre ferits al Boreas.
Posteritat modifica
En 1940 es va estrenar la pel·lícula El Crucero Baleares, dirigida per Enrique del Campo i de marcat caràcter propagandista. Tot i així, la pel·lícula no va ser autoritzada, i en 1948 totes les còpies existents havien estat destruïdes.
A la Ciutat de Mallorca es va construir un monument en memòria de les víctimes del Baleares.[2] A més, a moltes localitats hi ha carrers amb el nom Creuer de Baleares. A la localitat basca d'Ondarroa, d'on procedien uns 50 tripulants, es varen construir dos monuments en honor dels morts, un al port i l'altre al cementeri.
Referències modifica
- ↑ «Warships of the Spanish Civil War (1936-1939) - Cruisers», 1997–1998.
- ↑ «El monument al creuer Baleares rebrà més atacs, Diari de Balears, 04-02-2010.». Arxivat de l'original el 2017-02-19. [Consulta: 18 febrer 2017].