La criolita (del grec κρύος (krýos, gebre, gel), i λίθος (líthos, pedra) és un mineral de la classe dels halurs (segons la classificació de Strunz) que se sol fer servir en el procés d'obtenció d'alumini. Va ser descrita per primera vegada el 1799 a partir d'un dipòsit en Ivittuut, a Groenlàndia.

Infotaula de mineralCriolita
816- Ivigtut - cryolite.jpg
Criolita d'Ivittuut, Groenlàndia
Fórmula químicaNa3AlF6
Epònimgel modifica
Localitat tipusIvigtuut cryolite deposit (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.03.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.3.CB.15 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.III/B.03 modifica
Dana11.6.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·línormalment massiva, granular. Els cristalls són rars pseudocúbics
Estructura cristal·linaa = 7.7564(3) Å, b = 5.5959(2) Å, c = 5.4024(2) Å; β = 90.18°; Z = 2
Simetriamonoclínica
Massa molar209.9 g mol-1
Colorblanc, incolora, gris, vermellós, marronós, rarament negra
Maclesmolt comunes, sovint repetides o polisintètiques amb aparició simultània de diverses lleis de macles
Exfoliacióno observada
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa2,5 a 3
Lluïssorvítria, grassa, nacrada en la superfície
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,95 a 3,0
Densitat2,95
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.3385–1.339, nβ = 1.3389–1.339, nγ = 1.3396–1.34
Birefringènciaδ = 0,001
Angle 2V43°
Dispersió òpticar < v
Fluorescènciagroc intens sota SWUV, amb fosforescència groga; fosforescència de color groc pàl·lid sota LWUV
Punt de fusió1012 °C
Solubilitatsoluble en solució de AlCl3; soluble en H2SO4 amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua.
Altres característiquesfeblement termoluminiscent
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La criolita és un halur amb fórmula Na3AlF6, que cristal·litza en el sistema monoclínic. El material incolor desapareix, aparentment, sota l'aigua a causa de la proximitat dels seus índexs de refracció. És un mineral soluble en solució de clorur d'alumini (AlCl3) i en àcid sulfúric (H2SO4) amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua.[2] Històricament, la criolita s'ha fet servir com a mena d'alumini i més tard en el processament electrolític de la bauxita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la criolita pertany a "03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs" juntament amb els següents minerals: criolitionita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.

Formació i jacimentsModifica

En estat natural es troba de manera majoritària a Ivittuut (Groenlàndia) on hi havia una mina d'extracció que va tenir el seu punt màxim d'extracció a la dècada dels vuitanta. Degut a les grans quantitats requerides per la indústria i que no podien ser cobertes per aquesta mina, actualment la criolita es crea artificialment a partir de sals d'alumini i d'àcid fluorhídric, la qual cosa va fer que la mina d'Ivittut s'acabés abandonant. Actualment és inundada d'aigua, però constitueix una de les atraccions turístiques del país.

Es troba associada a topazi, quars, pacnolita, fluorita, chiolita i a minerals del grup feldespat.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criolita
  1. «Cryolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  2. CRC Handbook of Chemistry and Physics, 83rd Ed., p. 4-84.