Obre el menú principal
Viquipèdia β

Cripta de la Colònia Güell

La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).

Infotaula d'edifici
Cripta de la Colònia Güell
Cripta Güell02.jpg
Dades
Tipus Església
Part de obres d'Antoni Gaudí
Arquitecte Antoni Gaudí
Consagració 3 de novembre de 1915
Característica
Estil arquitectònic Modernista
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat
MunicipiSanta Coloma de Cervelló
Localització Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)
41° 21′ 49″ N, 2° 01′ 41″ E / 41.36358333°N,2.02791667°E / 41.36358333; 2.02791667Coord.: 41° 21′ 49″ N, 2° 01′ 41″ E / 41.36358333°N,2.02791667°E / 41.36358333; 2.02791667
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1984 (8a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iv)
Identificador 320-007
Bé d'interès cultural
Data 20 juliol 1969
Identificador RI-51-0003825
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 184-MH
IPAC 199
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Història i descripcióModifica

 
Gaudí i Eusebi Güell de visita a la Colònia Güell (1910)

El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees.[1] Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.

La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908.[2] S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre.[3] Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.[4]

 
L'església segons el projecte original de Gaudí
 
Maqueta polifunicular per a l'església de la Colònia Güell

Gaudí projectà una església de planta oval de 25 x 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide.[5] La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.

Per a aquesta obra Gaudí ideà un nou i curiós mètode de calcular l'estructura de l'edifici: en un coberter junt a les obres construí una maqueta a gran escala (1:10), de quatre metres d'altura, on instal·là un muntatge confeccionat amb uns cordills dels que penjaven petits sacs plens de perdigons. En un tauler de fusta fixat al sostre dibuixà la planta de l'església, i dels punts sustentants de l'edifici –columnes, intersecció de parets– penjà els cordills (per als funiculars) amb els sacs de perdigons (per a les càrregues), que així suspesos donaven la corba catenària resultant, tant en arcs com en voltes. D'aquí treia una fotografia, que un cop invertida donava l'estructura de columnes i arcs que Gaudí estava buscant. Sobre aquestes fotografies Gaudí pintava, amb aiguada o pastel, el contorn ja definit de l'església, remarcant fins a l'últim detall de l'edifici, tant arquitectònic com estilístic i decoratiu.[6]

En la confecció de la maqueta intervingueren amb Gaudí el seu ajudant Francesc Berenguer, el modelista Joan Bertran, el paleta Agustí Massip, el fuster Joan Munné i un enginyer alsacià que treballava a Aigües de Barcelona, Eduard Goetz. Aquesta maqueta fou reconstruïda el 1982 a Stuttgart per Jos Tomlow, Arnold Walz i Rainer Gräfe sota la direcció de Frei Otto i Jan Molema; actualment es troba al Museu de la Sagrada Família.[7]

 
Interior de la cripta

Per integrar l'església en el paisatge, Gaudí projectà la superposició d'estructures de diversos materials: la part inferior està composta de murs de paraboloide hiperbòlic fets amb pedra basàltica negra i maó cremat, en paral·lel amb el terreny obscur sobre el que s'aixeca l'edifici; a mitjana altura utilitza maó normal de color burell vermellós, a to amb els pins que voregen l'edifici; i a la part superior –si s'hagués construït– haurien figurat tons verds, en contrast amb les branques dels arbres, i blau, groc i blanc per entonar amb els colors del cel.[8]

Tanmateix, aquesta estructura té un sentit simbòlic religiós d'ascensió des del pla terrenal fins al celestial. Sobre les torres haurien figurat uns coloms blancs, en relació al nom del poble. Segons la idea original de Gaudí, la cripta hauria estat dedicada a la tomba de Jesús i l'església superior al Calvari, en un conjunt al·lusiu al Sant Sepulcre de Jerusalem.[9] Aquesta idea havia intentat aplicar-la ja al Parc Güell, projecte que també contemplava una església que finalment no es construí, col·locant-se en el seu lloc el monument al Calvari, conegut avui dia com a Turó de les Tres Creus.

La cripta fou assaltada i incendiada el 19 de juliol de 1936, durant el transcurs de la Guerra Civil, perdent-se nombrosos plànols i documents deixats per Gaudí, així com la maqueta polifunicular original. Destinada a magatzem, el 1939 fou restaurada, convertint-se en parròquia el 20 de juliol de 1955 amb la benedicció del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego.[10]

Entre el 1999 i el 2002 la cripta fou restaurada de nou i se substituí la coberta,[11] obra de la Diputació de Barcelona i els ministeris de Cultura i Foment, sota la direcció de l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro. La intervenció portada a terme ha patit nombroses crítiques per no respectar la voluntat original de Gaudí i per esguerrar nombrosos elements estructurals originals.[12] El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[13]

  • Interior del temple, dibuix original de Gaudí (1910).

  • Façana est, dibuix original de Gaudí (1910).

  • Façana oest.

  • Façana sud.

ExteriorModifica

A l'exterior hi la nau inferior de planta aproximadament oval, anomenada popularment la cripta, el pòrtic exterior de columnes guerxes i arcs que sustenten les voltes parabolicohiperbòliques que, alhora, suporten una rampa que havia d’ésser l'escalinata principal d'accés a la nau superior, un campanar i l'escala de ponent de l'edifici.[11]

El pòrtic de voltes de paraboloide hiperbòlic que antecedeix a la cripta és el primer lloc on Gaudí emprà aquesta estructura i primer exemple de voltes paraboloïdals a la història de l'arquitectura.[10] El pòrtic està també decorat amb rajoles, destacant unes grans creus de Sant Andreu en forma de X. La porta d'entrada mostra a la seva part superior una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals, amb els seus corresponents símbols: la Prudència una guardiola, la Justícia una balança, la Fortalesa una armadura i un casc i la Temperància un porró i un ganivet tallant pa.[14]

La clau de volta del pòrtic conté un crismó de la Santíssima Trinitat, amb la lletra P (de Pater) en color groc, símbol de la llum; la F (de Filius) en vermell, símbol de martiri; i la S (de Spiritus) en taronja, síntesi dels altres dos. Al llarg de la cripta destaca tanmateix la decoració amb peixos, símbol de Jesús, ja que peix en grec és "ikhthus", acrònim de Iesus Khristos Theos Uios Soter (Jesús Crist Déu Fill Salvador).[15]

  • Vista exterior

  • Finestrals i campanar

  • Pòrtic de voltes de paraboloide hiperbòlic

  • Composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals

  • Creus de Sant Andreu al sostre del pòrtic

  • Crismó trinitari a la clau de volta del pòrtic

InteriorModifica

A la cripta destaquen els grans finestrals, de forma hiperboloidal, coberts amb vidres de colors en forma de pètals de flor o ales de papallona. A l'interior s'alternen pilars circulars de maó amb columnes inclinades de basalt de Castellfollit de la Roca. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d'Isidre Puig i Boada; i el de l'esquerra dedicat a la Sagrada Família, obra també de Jujol.[10] En un lateral se situa la capella del Sant Crist.

Gaudí dissenyà també el mobiliari de l'interior, uns bancs amb reclinatori col·locats de forma circular entorn de l'altar major. Destaquen tanmateix les piles d'aigua beneïda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de Filipines, que arribaven a mans de Gaudí de part del comte Güell, propietari de la Compañía Trasatlántica, que feia la ruta amb l'antiga colònia espanyola.

  • Altar central

  • Altar dedicat a la Verge de Montserrat

  • Altar dedicat a la Sagrada Família

  • Finestral cobert amb vidres de colors en forma d'ales de papallona

  • Columna inclinada de basalt de Castellfollit de la Roca

  • Bancs amb reclinatori, dissenyats per Gaudí

  • Pila d'aigua beneïda, confeccionada amb gran petxina marina procedent de Filipines

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 240-241.
  2. ↑ El País(Edició Catalunya), 5 d'octubre de 2008. El siglo atormentado de la Cripta Güell
  3. ↑ Bassegoda, El gran Gaudí, p. 365.
  4. ↑ Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 243.
  5. ↑ Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 266.
  6. ↑ Bassegoda, El gran Gaudí, p. 366-367.
  7. ↑ Els càlculs de la Sagrada Família
  8. ↑ Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 247.
  9. ↑ Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 252.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Bassegoda, El gran Gaudí, p. 370.
  11. ↑ 11,0 11,1 Gran Enciclopèdia Catalana, Cripta de la Colònia Güell
  12. ↑ Mª Del Mar Arnús, ¿Quién defiende a Gaudí?.
  13. ↑ Sessió 29 del Comité del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, p. 222.
  14. ↑ Bassegoda, El gran Gaudí, p. 368.
  15. ↑ Tarragona, Gaudí, biografia de l'artista, p. 140.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cripta_de_la_Colònia_Güell&oldid=20177517»