Obre el menú principal

La crisi d'absència, també coneguda com a petit mal o absències típiques,[1][2] és un tipus de convulsió generalitzada que es caracteritza per breus episodis d'alteració de l'estat de consciència o «absències» i activitat anormal a l'electroencefalograma.[3] El primer a utilitzar el terme petit mal (del francès) per anomenar aquests episodis, va ser el psiquiatre francès Jean Étienne Dominique Esquirol.[4]

Infotaula de malaltiaCrisi d'absència
Tipus epilèpsia i electroclinical syndrome Tradueix
Especialitat neurologia
Classificació
CIM-10 G40.3
CIM-9 345.0
Recursos externs
DiseasesDB 32994
MedlinePlus 000696
eMedicine 1183858
MeSH D004832
DOID DOID:0070309
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

EpidemiologiaModifica

Les crisis d'absència es presenten en el 25% dels pacients amb epilèpsia i poden succeir soles o més freqüentment combinades amb altres tipus de crisi convulsives.[1] Són típiques de persones joves, generalment menors de 20 anys, encara que es presenten principalment durant la infància, per la qual cosa poden confondre's amb falta d'atenció i afectar el rendiment escolar.[2]

Signes i símptomesModifica

El símptoma principal i característic és la deterioració sobtada de la consciència, que sol ser breu i durar solament uns segons. Durant l'episodi, la persona interromp les seves activitats i roman estàtica i amb la mirada fixa, ocasionalment pot presentar petites gesticulacions o parpellejos. Normalment, en finalitzar la crisi, continuen amb el que estaven fent sense recordar el que va succeir. Solen ser repetitives i presentar-se en diverses ocasions en el transcurs del dia.[1]

DiagnòsticModifica

La sospita és principalment clínica, la presència d'episodis sobtats d'interrupció de les activitats, la conversa o la marxa, acompanyats de mirada fixa, parpelleig i absència de moviments, entre altres, orienten cap a la possibilitat diagnòstica.[2] Encara que els rastrejos amb ressonància magnètica nuclear poden resultar útils per descartar altres patologies, l'única prova diagnòstica confirmatòria és l'electroencefalograma, on apareixen espigues i complexos d'ones lentes.[1]

TractamentModifica

El fàrmac de primera elecció per a les crisis d'absència aïllades és etosuximida, però es desaconsella en el cas de la presència combinada amb convulsions tònic-clòniques, ja que pot agreujar-les.[5] En el cas de crisis combinades és més efectiu el valproato de magnesi, que té un ampli espectre d'acció.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Trastornos convulsivos». Manual Merck. MSD. [Consulta: 4 agost 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ausencias típicas». Medline Plus. [Consulta: 4 agost 2012].
  3. Blumenfeld H. (2003) (en anglès) «From molecules to networks: cortical/subcortical interactions in the pathophysiology of idiopathic generalized epilepsy».
  4. Daly, D. D. «Reflections on the Concept of Petit Mal» (en anglès). Epilepsia, 9, 3, 1968, pàg. 175–8. DOI: 10.1111/j.1528-1157.1968.tb04618.x. PMID: 4975023.
  5. Taylor, Magali; Dawson, James S.. Lo esencial en Farmacología (en anglès). España: Elsevier, 2003, p. 109. ISBN 9788481746945 [Consulta: 4 agost 2012]. 
  6. Glauser, T. A.; Cnaan, A; Shinnar, S; Hirtz, D. G.; Dlugos, D; Masur, D (4 de marzo de 2010) (en anglès): «Ethosuximide, valproic acid, and lamotrigine in childhood absence epilepsy».